A pocs mesos de la tornada definitiva de Carles Puigdemont, prevista entre els mesos d'octubre i novembre d'aquest any després de l'OK del TJUE i el més que probable aval del Tribunal Constitucional, el debat sobre si l'expresident de la Generalitat ha de continuar al capdavant de Junts està més obert que mai. Especialment entre dirigents de l'antiga Convergència i Unió i cercles d'empresaris catalanistes no independentistes.
Els pesos pesants del partit insisteixen que Puigdemont ha de continuar al capdavant del projecte. És més, creuen que Junts no s'entén sense el seu lideratge. I que el complex trencaclosques que formen liberals, socialdemòcrates i la seva facció "d'esquerres" es desintegrarà si hi ha un canvi en la direcció, sigui quin sigui.
També saben —tots ells, al marge d'un Jordi Turull molt qüestionat i que podria tenir una sortida pactada— que els seus respectius llocs de responsabilitat deixaran d'estar garantits sense Puigdemont. Especialment si el seu successor, com tot apunta, no aposta per una línia continuista.
Guerra successòria
Oficialment, afirmen que ha de ser ell i només ell qui decideixi quin paper ha de jugar en el futur. Fonts properes a Waterloo asseguren que ni ho té clar encara ni ho tindrà fins que torni. En qualsevol cas, com ja va passar el 2024 quan li van demanar que fos el candidat a la Generalitat tot i que "no ho veia", els dirigents del partit insisteixen a traslladar-li que continua sent el principal actiu electoral de Junts.
També n'hi ha que, d'esquena a Puigdemont, comencen a reconèixer que, sense canvis, les enquestes que els situen com a quarta força al Parlament podrien fer-se realitat. Però tampoc sembla emergir un lideratge alternatiu clar entre les seves files, més enllà de Míriam Nogueras, que no genera consens tot i el seu paper destacat al Congrés dels Diputats, i l'actual president del Parlament Josep Rull, de qui diuen que "ha estat el més llest de tots", assegurant-se visibilitat i podent al·legar "compromisos institucionals" quan esclati la guerra successòria.
Maniobres discretes
En aquest context, després de mesos de converses privades, empresaris, advocats i polítics de l'entorn de CiU van arribar a la conclusió que la solució passava perquè fos l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, darrer líder convergent, qui tornés a agafar les regnes.
És més, segons detallen fonts properes a aquestes trobades, ja haurien aconseguit convèncer Mas per fer el pas, tot i que sempre que Puigdemont decideixi apartar-se. Sempre d'una manera pactada amb qui el va succeir el 2016 al capdavant de la Generalitat —tot i que fonts properes a tots dos asseguren que "no es parlen des de fa anys"—, i d'acord amb l'aparell del partit, celebrant-se un congrés on la decisió es refrendés.
"M'ha traslladat que està disposat", resumeix un exdirigent de CiU al respecte, en conversa amb aquest mitjà. Detallant, a més, que l'objectiu no és altre que "recuperar els valors convergents" per "tornar a construir un projecte guanyador".
Superar el mal moment
Les enquestes, en aquesta línia, apunten al contrari: el pitjor resultat de la història del centredreta nacionalista, quarta força política al Parlament, escombrada per la ultradreta d'Aliança Catalana, i molt lluny de governar a les ciutats catalanes més importants.
Un escenari molt diferent al que va deixar Mas quan es va apartar de la Generalitat a favor del mateix Puigdemont, pressionat per la CUP, en el marc d'un procés sobre el qual l'expresident reflexiona sovint en tertúlies, debats, actes i presentacions de llibres. I en ocasions penedint-se, tot i que tímidament, de decisions que van marcar l'etapa més convulsa de la història recent i les seves conegudes conseqüències.
En aquella època va portar la CiU que va heretar de Pujol a l'independentisme, i ara l'empenyen a tornar a Junts, partit creat el 2017 amb l'únic objectiu de materialitzar la secessió, tant a la via autonomista com al posicionament liberal inequívoc de "la dreta catalana de tota la vida".
Reaccions
Fonts internes de Junts, que diuen desconèixer aquesta predisposició de Mas, asseguren que "no sorprendria a ningú" que el futur es desencadenés així, amb el seu retorn, tot i que mai hagi estat militant del nou partit.
Tots coincideixen que l'expresident de la Generalitat està "molt en forma" i que "sempre ha comentat que si torna, ho farà per liderar el projecte", no per a un altre lloc com el d'alcaldable a Barcelona, com des de la mateixa formació, fa uns dos anys, es va intentar.
Des de l'empresariat, tot i el rebuig de bona part d'aquest al principal autor intel·lectual del procés, sí que celebrarien una nova etapa en què Junts apostés per l'estabilitat, la institucionalitat i, en definitiva, una seguretat amb la qual el sector pogués continuar consolidant-se a Catalunya.