Jordi Aragonès s'ha convertit en l'interlocutor d'Aliança Catalana amb les elits empresarials i polítiques en temps rècord, desbancant l'única cara visible del partit fins ara, la seva líder Sílvia Orriols, que era a qui tothom volia conèixer des del seu auge meteòric a les enquestes.
El jove ideòleg ultradretà va ser presentat com a candidat a l'Ajuntament de Barcelona a finals de juny i des de llavors, detallen fonts internes, no ha fet més que citar-se amb dirigents empresarials i financers, representants públics de diferents colors i directors de mitjans de comunicació. S'autopromociona de cara a les municipals de l'any vinent i projecta una imatge de líder a llarg termini.
Es tracta d'una estratègia molt meditada per part de l'equip d'Aragonès, batejat com el clan de l'Ateneu, que busca aprofitar que Orriols sempre ha estat reticent a atendre les invitacions de la burgesia; i que desenvolupen sense retre comptes ni donar explicacions a l'aparell del partit.
Hi ha hagut molts intents de dinar i/o reunir-se amb ella, l'últim per part del comte de Godó, que l'alcaldessa de Ripoll va rebutjar sense explicació.
Llibertat d'actuació acordada
Aragonès, que no era la primera opció d'Aliança per ser alcaldable a Barcelona --com va explicar aquest mitjà, el partit confiava que el publicista Lluís Carrasco acceptés l'oferta, però no va ser així--, va demanar aquesta llibertat d'actuació a canvi d'acceptar el lloc. I així van quedar, acordant també que el seu exercici com a regidor --assegurat en totes les enquestes municipals-- no li impedirà presentar-se a les catalanes de 2028.
I és que es tracta d'un perfil molt ben valorat per Orriols però enfrontat internament al secretari general Oriol Gès, que li va guanyar la primera batalla interna quan cap dels dos va ser escollit diputat el 2024 --eren segon i tercer respectivament a les llistes per Barcelona, darrere de Lluís Areny-- i va ser el manresà qui va acabar entrant com a assessor al Parlament, cobrant un bon sou mentre Jordi seguia de professor.
Imposar-se a Gès
Aquest afany per forjar-se una bona imatge entre les elits barcelonines també té una part de venjança respecte al sector Gès, a qui els d'Aragonès sempre han volgut imposar-se encara que, fins ara, no tenien ni l'excusa, ni l'altaveu, ni els recursos per treballar-se aquest sorpasso.
El seu entorn és optimista al respecte. Primer, perquè a l'actual número dos d'Orriols se li han vist les vergonyes a l'hora de confeccionar la resta de candidatures per a les eleccions del proper mes de maig, amb diversos sonats fracassos i encara sense cap de llista en places teòricament clau per a l'extrema dreta independentista com Manresa o Vic. I segon, perquè Aragonès preveu una inèdita irrupció d'Aliança a Barcelona.
Clau per a un canvi a Barcelona?
Algunes enquestes auguren que els d'Orriols podrien situar-se com a tercera força al consistori, només per darrere del PSC de l'actual alcalde Jaume Collboni i de la secretària general d'ERC Elisenda Alamany. Per davant tant dels Comuns, partit que va governar la ciutat durant vuit anys de la mà d'Ada Colau i que el 2027 liderarà el seu delfí Gerardo Pisarello, com de Junts, guanyador de les últimes eleccions i avui en caiguda lliure.
La clau, en qualsevol cas, seran els blocs. Les esquerres estan cridades a tornar a ser majoria, però tot apunta que serà ajustada respecte a la suma de Junts, PP, Aliança i Vox, que ni tan sols en el cas d'imposar-se estarien, a dia d'avui, en condicions d'arribar a un pacte de govern.
Visibilitat i contactes
Aragonès, en qualsevol cas, guanyarà la visibilitat necessària per continuar construint un perfil propi, un lideratge en què treballa des de fa anys en el si d'una família molt política --és conegut el seu parentiu amb l'expresident Pere Aragonès, el seu cosí germà-- i que molts projecten com a successor d'Orriols quan l'alcaldessa deixi la primera línia política, quelcom que sempre ha insinuat que no trigarà gaire temps a succeir.
Per ara, contactes, contactes i més contactes --també a l'Empordà, on coincideix amb bona part de la burgesia barcelonina a l'estiu--, bones vestimentes --un altre aspecte en què es diferencia d'Orriols--, una certa dosi de moderació --quelcom que agrada entre les esmentades elits, i que destaquen respecte a la seva primera impressió del candidat-- i llums llargues, ja que es tracta d'algú a qui si alguna cosa no li falta és ambició.