Una coalició del no a tot impugna el pla català de renovables
Centenars de consistoris i entitats rurals tramiten 12.000 al·legacions i amenacen amb portar als tribunals l'estratègia eòlica i solar del Govern
També et pot interessar: Paneque defensa la gestió de les infraestructures a Barcelona i avança mesures sobre habitatge
El desplegament d'energies netes a Catalunya torna a encallar-se. Més de 300 ajuntaments, consells comarcals i entitats socials, una mena de coalició del no a tot, han al·legat el Pla Territorial Sectorial per a la Generació Elèctrica i Fotovoltaica (PLATER), la proposta del Govern que fixa on i com instal·lar parcs solars i eòlics en una regió amb retard estructural en aquestes energies.
L'impugnació en bloc coincideix amb un evident retard en els objectius autonòmics de descarbonització per al 2050. Tot i això, els col·lectius exigeixen la retirada immediata del text i demanen planificar des de baix, prioritzant zones urbanes degradades i punts de consum.
Retard estructural
Aquesta ofensiva territorial arriba mentre Catalunya acumula un retard sever i estructural en el desplegament d'energies renovables enfront de la mitjana estatal. Mentre a Espanya les energies netes superen el 50% de la producció elèctrica total, a la comunitat catalana amb prou feines ronden entre el 15% i el 17% del mix anual.
Aquesta bretxa amenaça la sobirania energètica de la regió, que continua depenent de l'energia nuclear acumulada als reactors d'Ascó i Vandellòs, garants de entre el 55% i el 60% del total.
Bretxa solar i eòlica
En l'àmbit fotovoltaic sobre sòl, la potència instal·lada a Catalunya representa menys del 4% del total estatal, a gran distància de regions com Extremadura, Andalusia o Castella-la Manxa.
L'Aragó triplica l'energia eòlica de Catalunya
El panorama eòlic reflecteix una paràlisi similar, després de gairebé una dècada sense connectar nous megawatts per un marc normatiu restrictiu impulsat el 2009. A aquest atur s'hi sumen els problemes de tramitació burocràtica, els colls d'ampolla a la xarxa d'evacuació cap a l'àrea metropolitana de Barcelona i la pròpia oposició social local.
Allau d'al·legacions
La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa (Xarxa CTEJ) qualifica la proposta com la més contestada de la història de la Generalitat contemporània. La seva portaveu, Montserrat Coberó, va confirmar l'impuls de més de 11.800 al·legacions ciutadanes personalitzades.
El Govern va fixar el balanç oficial en 12.143 reclamacions després de la consulta pública. Aquesta xifra contrasta amb les previsions de la Xarxa CTEJ, que preveu una dada global superior en sumar-hi les al·legacions d'ajuntaments i consells comarcals.
![Gianni Armani, consejero delegado de Endesa (izq.) y Daniele Caprini, director general de Administración, Finanzas y Control](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/560413.jpg?p=w:320\/h:240&h=YDUuT12S"])
Front judicial en marxa
Les entitats aclareixen que donen suport a les renovables, però rebutgen apartar el món rural de la planificació. Així mateix, exigeixen una moratòria per als macroprojectes industrials fins a aprovar un pla que respecti la biodiversitat i el sector primari.
Per articular la resistència, els ens locals han creat l'Associació de Municipis per a la Reforma del PLATER (AMRP). La nova entitat els aportarà personalitat jurídica i fons econòmics per emprendre accions legals col·lectives.
Via judicial
L'alcalde de Viladasens i promotor de la iniciativa, Xavier Sánchez, va advertir en roda de premsa que acudiran a la justícia si el decret s'aprova sense una participació municipal real.
Davant el rebuig, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va destacar l'èxit de la participació pública. La conselleria de Sílvia Paneque analitzarà les propostes viables per ajustar tècnicament una norma que considera clau.
