Junts acorrala Comín amb la seva adhesió als liberals al Parlament Europeu
Puigdemont utilitza la integració europea per forçar la renúncia de l'incòmode eurodiputat i ascendir al predilecte Aleix Sarri
Més informació: Junts torna a trobar aixopluc entre els liberals de Brussel·les vuit anys després de ser expulsat de l'ALDE
Notícies relacionades
La tan anunciada incorporació de Junts per Catalunya a l'espai liberal europeu amaga una autèntica tempesta interna. Lluny de respondre únicament a una estratègia comunitària, la maniobra persegueix un objectiu molt més domèstic: acorralar Toni Comín per forçar la seva renúncia a l'acta al Parlament Europeu.
El dirigent acumula un dens historial d'incomoditats per a la cúpula. Als episodis vinculats a les acusacions d'assetjament que l'acorralen s'hi suma el seu perfil ideològic, ja que l'exrepublicà lidera la corrente esquerrana de la formació, una de les tres faccions reconegudes pel partit juntament amb la socialdemòcrata i la liberal.
Operació per encimbellar Sarri
La cúpula neoconvergent que encapçala l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont té clares les seves veritables preferències per ocupar l'escó a Brussel·les.
El desig exprés de la direcció implica situar al capdavant de la representació comunitària a Aleix Sarri, un perfil d'absoluta confiança de l'aparell i de clara adscripció liberal, segons expliquen fonts coneixedores a aquest mitjà. I l'entrada al Partit Demòcrata Europeu pretén, a més de guanyar influència al fòrum comunitari, diluir el poder de Comín com a pas previ a la seva sortida.
Comín incomoda a Junts
De fet, el demolidor informe del Parlament Europeu assenyalant al març l'assetjament sexual al seu assessor --que Junts havia guardat en un calaix-- ja va deixar l'exconseller de Salut en una posició molt delicada entre els seus.
La investigació recollia tocaments no consentits, interrogatoris sobre la seva vida sexual, propostes de trios amb altres homes i fins i tot un episodi concret en una habitació d'hotel on Comín hauria entrat a la seva dutxa. També baralles, humiliacions i amenaces d'acomiadament.
Així mateix, encara el persegueix l'escàndol del Consell de la República. L'eurodiputat presumptament es va servir dels seus fons, nodrits per les quotes de fidels independentistes, per sufragar despeses estrictament privades, com multes de trànsit, lloguers de vehicles d'alta gamma i estades en apartaments.
Toni Comín, eurodiputat de Junts EUROPA PRESS
La missió d'apartar-lo segueix en marxa
La missió d'apartar-lo definitivament per salvar la imatge del partit que va ajudar a fundar segueix en marxa.
El marge de maniobra és limitat, ja que Comín es va guanyar l'escó a les passades eleccions europees i, tot i que encara no ha recollit l'acta a Madrid, espera una sentència favorable del TJUE sobre l'amnistia del procés per poder fer-ho i aferrar-se al càrrec fins al 2029.
![El concejal de ERC Marc Puigtió, cuarto por la izquierda, al presentar la candidatura municipal para Girona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/561360.jpg?p=w:320\/h:240&h=66FOZFyK"])
Pressions a Torbisco
El camí per consumar el relleu a favor de Sarri tampoc es presenta senzill per altres raons. L'encarregat de les relacions internacionals del partit figura com el número tres de la candidatura, per la qual cosa la cúpula necessita eliminar un altre obstacle per entronitzar el seu peó preferit a les institucions europees.
La casella immediatament posterior a Comín l'ocupa Neus Torbisco, número dos de la llista. Per aquest motiu, la direcció postconvergent prepara una campanya de pressió per convèncer la jurista que faci un pas al costat quan Comín hagi deixat de ser un problema.
Neus Torbisco, eurodiputada de Junts per Catalunya, en un debat electoral
Aïllats a Brussel·les
Aquestes maniobres certifiquen, així mateix, la pèrdua de pols dels postconvergents a l'Eurocambra. La representació del partit s'arrossega per les institucions comunitàries immersa en la inoperància, molt lluny d'aquella pretesa internacionalització del conflicte de la qual tant presumien l'aparell de Puigdemont, com ja va explicar aquest mitjà.
L'ostracisme de la formació a la capital comunitària és absolut. L'angoixant expulsió del grup liberal europeu, ALDE, va deixar els neoconvergents orfes d'aliats de pes, apartats pels grans blocs i vagant pels passadissos sense cap capacitat real d'influència legislativa o política.
L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una intervenció a l'Eurocambra
Agra incorporació
El per a molts il·lusionant reenganxament a l'espai centrista europeu de la mà del PDE, però, ha quedat eclipsat pel cop de porta definitiu de Jaume Giró.
La baixa com a militant de l'exconseller d'Economia, el màxim exponent de l'ala pragmàtica, ha agrejat un moviment àmpliament aplaudit pels moderats, que deserten del rumb que ha imprès Puigdemont a l'espai postconvergent.
Giró ha explicat que els fets esdevinguts al llarg de l'últim any han "reafirmat i confirmat" les raons que ja el van portar a abandonar l'executiva del partit i a renunciar a la seva acta de diputat al Parlament al setembre de l'any passat, fet que va fer que la formació perdés el principal valedor de la corrent pragmàtica.
