Montaje con Lleida de fondo; el alcalde de la ciudad, Fèlix Larrosa, y la portavoz de Som Habitatge, Lucía Aguirre
Política

Lleida treu pit pel final de la regulació del lloguer davant la inseguretat dels propietaris

La portaveu de Som Habitatge critica el que considera unes mesures "intervencionistes" que no aborden el problema de fons: la manca d'oferta

Més informació: Paneque defensa la gestió de les infraestructures a Barcelona i avança mesures sobre habitatge

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

Lleida ja no és una zona de mercat residencial tensionat. El Govern ha anunciat aquest dimarts l'ampliació dels municipis catalans subjectes a la regulació del lloguer, que passen de 271 a 302, però també la sortida de 22 localitats del llistat. Entre elles hi figura la capital del Segrià.

Un motiu de celebració per a l'ajuntament, que considera la decisió un aval a les seves polítiques d'habitatge. Tanmateix, a la ciutat també hi ha una poderosa veu crítica amb la regulació del mercat del lloguer: Lucía Aguirre.

Som Habitatge

Aguirre no és només jurista, portaveu de l'associació de propietaris que lloguen els seus immobles Som Habitatge i propietària d'un compte d'Instagram amb gairebé 100.000 seguidors, sinó també fundadora de Renda Assegurada, una empresa dedicada des de fa 17 anys al lloguer d'habitacions. "Som els més antics de Lleida", assegura.

En conversa amb Crónica Global, explica que la sortida de la llista de municipis tensionats és una notícia positiva, però adverteix que també incrementa la inseguretat jurídica entre els propietaris. "Hi ha molta incredulitat; les regles canvien constantment", afirma.

La presidenta de 'Som Habitatge. Unió de propietaris de Catalunya', Núria Garrido

La presidenta de 'Som Habitatge. Unió de propietaris de Catalunya', Núria Garrido SOM HABITATGE

Més enllà del preu

També qüestiona que els criteris del que és un municipi tensionat, fixats per l'Estat, centrin l'èxit de la mesura gairebé exclusivament en l'evolució del preu del lloguer.

Els requisits que exigeix la Generalitat per declarar o mantenir un municipi com a zona tensionada són quatre i s'han de complir de manera concurrent: que la càrrega mitjana del lloguer més els subministraments superi el 30% de la renda mitjana de les llars; que la càrrega mitjana de la hipoteca més els subministraments també superi aquest llindar; que el preu del lloguer hagi augmentat en els darrers cinc anys almenys tres punts per sobre de l'IPC autonòmic; i que el preu de la compravenda hagi superat igualment l'IPC en tres punts.

El problema, segons Aguirre, és que aquests criteris no tenen en compte la demanda. "Jo no tinc ni tan sols habitacions anunciades i rebo trucades cada dia", explica.

Per això, carrega contra unes mesures "intervencionistes" que, al seu parer, aconsegueixen reduir el preu de manera forçosa perquè l'administració pugui treure pit, però que a la pràctica no solucionen el problema de l'habitatge.

Centre de Lleida

Centre de Lleida WIKIPEDIA

Un submercat

A més, sosté que ni tan sols és cert que els preus hagin baixat realment. Assegura que ha sorgit un submercat en què part de la renda es paga fora del contracte. "Hi ha molts contractes que surten per 700 euros, però després se'n cobren 300 més en negre", afirma.

"Per moltes polítiques que es facin, l'oferta és la que és. És molt fàcil dir que el preu ha baixat un percentatge insignificant, però cal comparar l'oferta. El problema de fons és que el mercat està completament desequilibrat: no deixa d'arribar gent i no es construeix ni es facilita habitatge al mateix ritme, per molt que s'intervingui", afegeix.

La Paeria

La visió de la Paeria és molt diferent. "La valoració és molt positiva perquè el fet de sortir de la zona tensionada respon, entre altres factors, a la política que segueix el govern municipal per facilitar la construcció d'habitatge assequible", ha afirmat l'alcalde, Fèlix Larrosa, en un comunicat.

Com a exemple, ha assenyalat el barri de Magraners, on s'ha impulsat la construcció de 121 habitatges de lloguer assequible, una tercera part dels quals es destinaran a facilitar l'emancipació juvenil.

Larrosa també ha destacat que a Lleida ja hi ha més de 400 habitatges assequibles amb llicència o en construcció. "I això influeix claríssimament", ha assegurat. De fet, ha afegit que, entre habitatge lliure i assequible, actualment s'estan edificant 1.125 habitatges, una xifra que, al seu parer, també contribueix a explicar la sortida del municipi del llistat.

"Estem molt contents, però això no vol dir que s'hagi acabat la feina. Continuarem treballant d'acord amb la planificació que tenim", ha subratllat.

Dos visions enfrontades sobre com s'ha d'abordar el mercat de l'habitatge. Mentre la Paeria interpreta la sortida de Lleida de les zones tensionades com un reconeixement a les seves polítiques, els propietaris consideren que el canvi no resol el problema de fons: la manca d'oferta i la incertesa que, al seu parer, genera la regulació.