Impuls Ciutadà ha qüestionat aquest dijous que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hagi assumit com a punt de partida la finalitat de reconciliació atribuïda a la llei d'amnistia sense contrastar si aquesta premissa respon a la realitat.
En el comunicat difós després de conèixer-se les sentències del TJUE sobre la norma, l'entitat expressa el seu respecte per les resolucions del tribunal europeu, encara que discrepa de l'argumentació emprada i rebutja que les sentències puguin interpretar-se com una validació plena de la llei.
L'associació sosté que el TJUE va assumir la finalitat de reconciliació perquè el Tribunal Constitucional ja l'havia donada per acreditada en la seva sentència sobre la Llei d'Amnistia, sense realitzar un examen propi sobre si aquesta finalitat s'havia complert realment. "El valor de les conclusions depèn del valor de la premissa, i aquesta premissa dista de ser pacífica", afirma el comunicat.
L'anàlisi de la Comissió de Venècia
Impuls Ciutadà recorda que la sentència del Tribunal Constitucional va ser aprovada amb vots particulars discrepants i contraposa aquesta interpretació a la mantinguda pel Tribunal Suprem i per una part significativa de la doctrina jurídica.
A més, subratlla que l'únic organisme internacional que va analitzar específicament la llei d'amnistia, la Comissió de Venècia, va descriure un escenari molt diferent al de la reconciliació invocada pel legislador. Segons recorda l'associació, el dictamen d'aquest òrgan del Consell d'Europa va constatar que la iniciativa havia aprofundit la divisió política, institucional, judicial, acadèmica i social a Espanya.
"La Comissió de Venècia va documentar precisament el contrari de la reconciliació que proclama el preàmbul de la llei", sosté Impuls Ciutadà, que considera cridaner que aquest dictamen no aparegui citat en cap de les dues sentències del TJUE, tot i tractar-se de l'informe internacional principal dedicat a la norma.
"El mateix rigor" per a Espanya
L'entitat també lamenta que el tribunal europeu no hagi analitzat la llei d'amnistia des de la perspectiva dels valors recollits a l'article 2 del Tractat de la Unió Europea, relatius a l'Estat de Dret. En aquest sentit, recorda que el mateix TJUE va reconèixer fa tot just uns mesos, en l'assumpte Comissió contra Hongria, que aquests principis constitueixen un paràmetre autònom de control de l'actuació dels Estats membres.
Per això, Impuls Ciutadà reclama a la Comissió Europea que examini la Llei d'Amnistia mitjançant un procediment específic d'infracció i apliqui a Espanya "el mateix rigor" utilitzat respecte d'altres Estats membres quan existeixen dubtes sobre el respecte a l'Estat de Dret.
Juntament amb aquesta crítica, l'associació insisteix que les sentències del TJUE no equivalen a una homologació de la llei d'amnistia, ja que únicament resolen qüestions concretes de Dret de la Unió plantejades pels tribunals espanyols.
Així mateix, recorda que l'Audiència Nacional haurà de continuar determinant cas per cas si determinats delictes de terrorisme queden exclosos de l'aplicació de la norma.