El judici contra l'excúpula del Departament de Salut per la presumpta discriminació en la vacunació de la covid-19 a policies nacionals i guàrdies civils ha reprès la seva activitat a l'Audiència de Barcelona centrat en les declaracions dels testimonis.
Aquest dilluns, el testimoni de l'exsecretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha aportat claus sobre com es va gestar la decisió d'alterar el calendari d'immunització al març de 2021.
Durant la seva compareixença, Cabezas ha desvinculat Josep Maria Argimon, aleshores director general de l'Institut Català de la Salut (ICS), de la gestió directa d'aquesta mesura i de l'ordre d'aturar les dosis per a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
Amb aquesta declaració, la sessió ha tornat tot el focus de responsabilitat a l'aleshores consellera, Alba Vergés (ERC).
El WhatsApp de la discòrdia
El moment central de l'interrogatori ha girat entorn d'un missatge de WhatsApp enviat el 23 de març de 2021 per Judit Vinyals, membre del gabinet de Vergés, a la pròpia Cabezas. El text deia: "Una altra vegada, la consellera em demana aturar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No ho podrem argumentar. Ho hauríem d'aturar".
Després de rebre aquesta comunicació, Cabezas ha relatat que Argimon li va demanar parlar per telèfon. Conscient que la directriu "es podia malinterpretar", l'aleshores director de l'ICS va sol·licitar que una instrucció d'aquesta mena fos emesa per un superior jeràrquic del Departament i deixada per escrit mitjançant un correu electrònic.
Imatge d'arxiu de la campanya de vacunació
L'endemà, 24 de març, va ser l'aleshores secretari general de Salut, Marc Ramentol, qui va comunicar formalment per correu electrònic que a partir d'aquell moment es prioritzaria les persones de 60 a 65 anys i els col·lectius essencials compresos exclusivament dins d'aquesta mateixa franja d'edat.
Versió de l'assessora
Per contrarestar la contundència d'aquest missatge, el tribunal també ha escoltat la seva autora.
Vinyals, l'exassessora de Vergés, ha negat que la consellera ordenés un boicot i ha emmarcat les seves paraules en l'acord del Consell Interterritorial de Salut del 22 de març, que obligava a prioritzar la franja de 60 a 65 anys després de la crisi dels trombes d'AstraZeneca.
Vinyals ha aclarit que l'ordre d'"aturar" no es referia a la totalitat dels agents estatals, sinó als "essencials joves".
Un agent de la Policia Nacional durant la pandèmia del coronavirus
A preguntes de les acusacions sobre per què el missatge assenyalava exclusivament la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, l'assessora ha argumentat que aquests dos cossos tenien un operatiu de vacunació muntat ad hoc amb llistats a part que, amb el canvi de criteri per edat, quedava "obsolet".
Segons la seva versió, mentre els cossos autonòmics es vacunaven en "punts macro" on era més fàcil aplicar les noves regles d'edat, el sistema de les forces estatals s'havia de refer completament.
Sobre l'ús de la paraula "aturar", Vinyals ha assegurat no recordar si Vergés la va utilitzar textualment, però ha insistit que l'objectiu de la consellera era complir amb el dictamen estatal en un moment d'escassetat de dosis. "De continuar vacunant els joves [de la Policia], aniríem en contra de la resta dels grups essencials", ha reblat.
Criteri mèdic davant la immunització dels "essencials"
Reprenent la declaració tècnica, Cabezas també ha contextualitzat les decisions del Departament en la crisi oberta pels efectes secundaris de la vacuna d'AstraZeneca, l'ús de la qual va ser paralitzat pel Ministeri de Sanitat entre el 15 i el 22 de març.
En reprendre's la inoculació després de confirmar-se que els beneficis superaven els riscos, Salut va optar per centrar-se en la població de 60 a 65 anys.
L'exsecretària de Salut Pública ha defensat aquest criteri tècnic esgrimint la pressió assistencial i l'escassetat de recursos. En aquelles dates, ha recordat, hi havia 1.385 ingressats per covid-19 a Catalunya, el 70% d'ells majors de 60 anys.
Paral·lelament, el Govern comptava amb 350.000 dosis d'AstraZeneca, una xifra insuficient per cobrir el mig milió de ciutadans que conformaven la franja prioritària de 60 a 65 anys.
Tot i compartir el criteri mèdic de protegir els més grans, Cabezas ha testificat que ella va advertir sobre la necessitat de mantenir en paral·lel la vacunació dels col·lectius essencials, "encara que no fossin d'aquesta edat", ja que les dosis per a aquest grup estaven "reservades".
Malgrat la recomanació, la directriu final de la conselleria, emparada segons Vinyals en el criteri Interterritorial, va ser aplicar el tall d'edat també a tots els serveis essencials.
Els censos policials van arribar "més tard"
Un altre dels punts de fricció del judici és per què els Mossos d'Esquadra i les policies locals van assolir índexs de vacunació propers al 80% abans de l'aturada d'AstraZeneca, mentre que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb prou feines arribaven al 3%.
La resposta a aquesta disparitat l'ha aportat l'exgerent d'organitzacions i professionals del Servei Català de la Salut (CatSalut). En la seva declaració, l'ex alt càrrec ha assegurat que els censos dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es van rebre "més tard que la resta" perquè van ser les pròpies comandàncies estatals qui es van endarrerir en el seu enviament.
En contraposició, ha assenyalat que els Mossos van remetre els seus llistats en "molt pocs dies", la qual cosa va permetre a la Generalitat tramitar la seva vacunació sense incidències.
12 anys d'inhabilitació
El judici, que va quedar desproveït de peticions de presó després de les qüestions prèvies de la setmana passada, prossegueix únicament per un delicte de prevaricació administrativa.
La Fiscalia acusa els màxims responsables sanitaris de la pandèmia —Alba Vergés, Josep Maria Argimon, Marc Ramentol i l'exdirector del CatSalut, Adrià Comella— d'aturar la vacunació dels cossos estatals de manera arbitrària i discriminatòria, deixant els efectius desprotegits davant el virus.
El Ministeri Públic sol·licita per a ells 12 anys d'inhabilitació per exercir càrrec públic, recolzant-se, entre altres proves, en una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 2021 que ja va qualificar aquesta diferència de tracte d'"injustificada i discriminatòria".