ERC continua considerant "exemplar" la campanya de vacunació de la Covid-19 duta a terme per la Generalitat de Catalunya sota la presidència de Pere Aragonès, que serà jutjada a partir d'aquest dimarts per haver discriminat els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a la comunitat autònoma el març de 2021.
Loin de rectificar, la formació secessionista considera que aquest judici és fruit d'una "persecució política" cap als exconsellers de Salut de l'època —Alba Vergés (ERC) i el seu successor en el càrrec, Josep Maria Argimon (Junts), en el seu moment secretari del ram.
Així ho ha manifestat aquest dilluns la portaveu i candidata d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Elisenda Alamany, qui ha expressat el seu suport a ambdós exmandataris i als altres càrrecs de la Conselleria de Salut de la Generalitat encausats.
Segons la dirigent nacionalista, la campanya de vacunació contra el coronavirus que va discriminar aquestes dues forces de seguretat a Catalunya —però no als Mossos d'Esquadra— va ser "exemplar, va arribar a tothom" i es va donar "en un context molt delicat i fràgil per a la població". Per això creu que es tracta d'"un nou cas de persecució política" cap a membres del Govern.
Penes d'inhabilitació per presumpta prevaricació
La Fiscalia demana 12 anys d'inhabilitació per a Vergés, d'ERC, i per a altres tres càrrecs del seu departament, per un delicte de prevaricació.
El ministeri públic acusa Vergés d'haver acordat "paralitzar" el procés de vacunació dels agents de la Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya —però no als Mossos— conjuntament amb el seu aleshores número dos, Marc Ramento, l'aleshores director general de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon —que al maig de 2021 la va substituir en el càrrec— i l'exdirector del Servei Català de la Salut (SCS), Adrià Comella.
"Discriminació"
Fiscalia sosté que els acusats eren "plenament conscients" que, en ajornar la immunització dels policies nacionals i guàrdies civils "estaven, de fet, discriminant" els agents d'aquests cossos, que "es quedaven sense vacunar, desprotegits davant el virus, mentre la majoria de la resta de cossos policials, locals i autonòmics, ja estaven protegits".
En aquest sentit, recorda que quan es va paralitzar la vacunació als agents nacionals a Catalunya, el 15 de març de 2021, només estaven vacunats un 2,8% dels guàrdies civils i un 3,6% dels policies nacionals, davant el 77% de mossos i guàrdies urbans, el 77,9% de policies locals i el 68,9% de bombers.
El Govern va prendre aquesta decisió en suspendre totes les vacunacions programades amb AstraZeneca després de detectar-se diversos casos de trombosi, alguns d'ells mortals. Una setmana després, el Consell Interterritorial va donar llum verda perquè s'administrés aquesta vacuna a persones de fins a 65 anys, inclosos els policies.
Segons la Fiscalia, la conselleria de Salut va acordar "prioritzar" la vacunació de les persones d'entre 60 i 65 anys, "en detriment d'aquests funcionaris, excepte si tenien edats compreses en aquest marge".