La consellera d'Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero, ha clausurat aquest divendres la jornada L’impacte dels fons Next Generation a Catalunya, on ha destacat el paper decisiu del finançament europeu en la transformació del teixit econòmic català.
Durant la seva intervenció, Romero ha ressaltat l'efecte multiplicador d'aquestes ajudes públiques, la capacitat de cofinançament i atracció de capital privat de les quals ha permès ampliar els recursos injectats a l'economia, elevant la inversió total mobilitzada a més de 15.000 milions d'euros respecte als 10.180 milions captats.
1,5 per cada euro captat
"De cada euro aconseguit, el que hem invertit realment són 1,5 euros", ha resumit la consellera al Palau de Pedralbes de Barcelona. Com a resultat, Catalunya ha aconseguit mitjançant els fons europeus i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència l'equivalent al 6,2% del Producte Interior Brut (PIB) català fins a l'any 2027.
Aquesta capacitat d'arrossegament complementa la xifra rècord d'assignació directa que ha rebut Catalunya del programa Next Generation de la Unió Europea, consolidant-la com la comunitat que lidera la captació d'aquests recursos a tot Espanya. "Quan Catalunya vol, Catalunya lidera", ha celebrat el president Salvador Illa al començament de la jornada.
Impacte prolongat
Tanmateix, per a la titular d'Economia, la veritable clau rau en com aquesta injecció inicial actua com un motor que mobilitza projectes molt més ambiciosos juntament amb particulars i empreses.
La consellera ha subratllat que els efectes macroeconòmics i estructurals d'aquestes inversions no són un fenomen passatger ni es limiten al moment de la seva execució, sinó que el seu "impacte real es projectarà de cara al futur", ha remarcat.
En aquest sentit, les projeccions del Departament d'Economia indiquen que, gràcies a les reformes estructurals i la modernització tecnològica finançades, les empreses beneficiàries incrementaran la seva facturació en una mitjana del 15% en els pròxims anys.
D'empreses a ciutadans
Tanmateix, el volum de recursos no només ha beneficiat grans projectes industrials, sinó que ha arribat a una àmplia base social i econòmica a través de quatre grans vies d'entrada: convocatòries de l'Estat, transferències directes a la Generalitat, licitacions i els PERTE.
Així, la captació i execució de fons europeus han beneficiat empreses i ciutadans particulars, entitats del tercer sector, ajuntaments i centres de recerca i universitats catalanes.
Davant dels reptes futurs del continent econòmics i tecnològics, Romero ha expressat la seva confiança que aquest enfocament cooperatiu "no desaparegui i es mantingui en el futur proper", assenyalant que és l'única via per donar una resposta unitària i d'escala als desafiaments globals que ja han diagnosticat amb contundència informes europeus recents com els de Mario Draghi i Enrico Letta.