La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, i la consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Mònica Martínez Bravo, han visitat aquest dilluns al matí un centre d'atenció i acompanyament de l'Ajuntament de Barcelona.
Les dues responsables institucionals s'han desplaçat al recinte municipal per supervisar les instal·lacions destinades a la regularització extraordinària de migrants.
Part de mesures de la Generalitat
Saiz ha destacat que aquests centres municipals d'atenció se sumen al paquet de mesures adoptades per la Generalitat per col·laborar en el procés.
La ministra ha manifestat la seva posició a través d'una publicació a la xarxa social X: "Quan les administracions remem a favor del bé comú, tots guanyem".
No pretenen frenar les regularitzacions
Fidel a la línia de defensar la gestió mitjançant dades econòmiques, la ministra ha contraposat les estadístiques davant les proclames contràries a la immigració. Saiz ha assegurat que, si els fluxos d'estrangers es reduïssin un 30% durant els propers anys, Espanya s'arriscaria a perdre un 14% de la renda nacional i un 22% de la renda per persona.
El balanç quantitatiu calcula també grans costos sectorials. Segons el govern espanyol, un fre en les regularitzacions provocaria la pèrdua de més de 220.000 explotacions agrícoles per any i restaria un 20% del personal dedicat a les tasques de cures.
Per aquest motiu, ha defensat que una entrada de treballadors "ben gestionada és una enorme oportunitat" econòmica.
El que Espanya ha fet en 20 anys els altres ho han fet en 60
Antón Costas, president del CES, ha assenyalat que la irregularitat administrativa constitueix el principal factor de precarietat laboral i de 'cronificació' de la pobresa en el mercat de treball nacional. Segons les dades de l'informe sectorial, durant els primers cinc anys de residència existeix una diferència salarial de gairebé el 30% entre un treballador de procedència estrangera i un d'autòcton.
Davant d'aquesta situació, el president del CTESC, Ciriaco Hidalgo, ha plantejat que disfuncions com la temporalitat o la sobrequalificació resten eficiència al teixit productiu, per la qual cosa ha qualificat la integració laboral d'estratègia econòmica.
El document situa Espanya com el quart país del món en volum de població immigrant, amb 10 milions de persones, per darrere dels Estats Units, Alemanya i Anglaterra. L'anàlisi destaca com el mercat espanyol ha assolit aquesta xifra en un període d'entre 20 i 25 anys, mentre que la resta de potències occidentals van registrar una evolució similar al llarg de sis dècades.
Formació a 4.200 treballadors per agilitzar el tràmit a Catalunya
Durant l'obertura de la jornada acadèmica, la consellera Mònica Martínez Bravo ha subratllat el nivell de consens institucional que ha generat l'actual procés de regularització extraordinària entre les diferents administracions públiques i els agents socials.
En l'àmbit de les competències regionals, la Generalitat ha desplegat un programa d'acompanyament per donar suport a la iniciativa del govern d'Espanya.
Fins ara, Catalunya ha impartit 43 sessions formatives que han permès instruir a 4.200 persones amb l'objectiu de difondre els requisits tècnics del procediment de regularització.
Notícies relacionades
- El CTESC veu "clau" incorporar els migrants per sostenir la força laboral a Catalunya
- Sánchez Llibre carrega contra els economistes que demanen més regulació i immigració selectiva
- Junts la pren amb ERC per l'acord pressupostari: "Són còmplices de la decadència"
- Un informe alerta de l'impacte de la immigració en l'economia catalana: "És un creixement que empobreix"
- La regularització s'encalla a 'Barcelombia': el mur dels antecedents penals fora d'Espanya
