El CTESC veu "clau" incorporar els migrants per sostenir la força laboral a Catalunya
La regió compta amb gairebé 1,2 milions de persones estrangeres en edat de treballar, xifra que representa més d'una cinquena part del total (el 21,8%), i que suposa un augment del 124,2% en els darrers 20 anys
Contingut relacionat: L'advocacia de Barcelona reclama instruccions més clares per a la regularització extraordinària
El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) considera que la incorporació de població migrada és "clau" per sostenir la força laboral a Catalunya davant els reptes demogràfics i socioeconòmics, ja que una de cada cinc persones en edat de treballar a la regió és immigrant, segons un informe d'aquest organisme consultiu i d'assessorament de la Generalitat.
El president del CTESC, Ciriaco Hidalgo, i el conseller d'aquesta entitat i ponent de l'informe, Carlos de Pablo, han presentat l'estudi Bones pràctiques en integració laboral de les persones migrades aquest dimarts al Parlament de Catalunya, juntament amb el seu president Josep Rull.
Gairebé 1,2 milions d'immigrants
L'estudi, que té l'objectiu d'identificar aquelles actuacions que poden garantir "una integració laboral digna, estable i sostenible per a les persones migrades a Catalunya", assenyala que entre 2004 i 2024 Catalunya ha incorporat 1.181.298 persones nascudes a l'estranger.
Així, el 2024, el 18% de la població resident tenia nacionalitat estrangera i el 23,8% havia nascut a l'estranger.
A més, recull que actualment Catalunya compta amb 1.168.550 persones de nacionalitat estrangera en edat de treballar, xifra que representa més d'una cinquena part del total (el 21,8%), i que suposa un augment del 124,2% en els darrers 20 anys.
"Canvi estructural"
Per al CTESC, aquestes dades reflecteixen un "canvi estructural en la composició demogràfica i laboral del país i evidencien que la població migrada ja forma part de l'estructura social i econòmica" de Catalunya.
Per això, assenyala que millorar la integració laboral de la població migrada és "clau per reforçar la cohesió i respondre a les necessitats laborals del futur immediat", i aposta per reforçar l'acollida, la llengua, l'orientació laboral i l'acreditació de competències per accelerar aquesta integració.
En aquest sentit, Hidalgo ha posat èmfasi en unes polítiques públiques "sòlides, coherents i amb una mirada a llarg termini" i ha afirmat que les entitats no es poden governar només a partir de relats, sinó que són necessaris diagnòstics rigorosos.
Relleu generacional
De Pablo ha argumentat que la població espanyola de 30 a 49 anys s'ha reduït en més de 220.601 persones en les darreres dues dècades, mentre que la població estrangera d'aquesta mateixa franja ha crescut en més de 374.137.
Aquesta compensació no s'ha produït entre la població més jove: entre les persones menors de 30 anys, l'increment de població estrangera (+108.822 persones) no ha compensat la reducció de població espanyola (-168.865), la qual cosa evidencia les "dificultats de relleu generacional".
Hidalgo ha considerat que Catalunya, com la resta d'Europa, afronta un escenari marcat pel descens de la natalitat i un procés d'envelliment progressiu de la població, que s'intensificarà amb la jubilació de les generacions del baby boom: "Aquestes dinàmiques tensionen el nostre mercat de treball, l'economia, i de manera molt significativa el conjunt de l'Estat del benestar". "Les migracions esdevenen una variable clau per al present i el futur", ha afegit.
Construcció, agricultura i serveis, sectors majoritaris
L'estudi destaca que les persones migrades tenen una participació essencial en sectors com la construcció o l'agricultura, i en determinats llocs de treball en l'àmbit dels serveis, com les cures.
En el sector agrari, les persones estrangeres representen el 32,4% de les persones ocupades i també tenen una presència superior a la mitjana en la construcció, on la població forana concentra el 22,7% de les persones ocupades.
![El presidente de Foment, Josep Sánchez Llibre, en rueda de prensa](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/04\/13\/actualitat\/1003742750969_15956740_320x180.jpg"])
A més, les persones de nacionalitat africana tenen una integració més vulnerable, amb pitjors indicadors d'activitat i ocupació i, especialment, amb una taxa d'atur molt elevada (28,4%).
Les persones procedents d'Àsia i Oceania, en canvi, destaquen per una incidència elevada del treball autònom, ja que el 30,5% treballa pel seu compte, una dada que pràcticament duplica la mitjana.
Per això, el CTESC destaca la necessitat d'adaptar les polítiques als diferents perfils professionals, trajectòries laborals i situacions administratives de la població migrada.
![Presentación del 'Informe Fénix' en el Col·legi de Periodistes de Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/15\/actualitat\/1003742761772_16094760_320x180.jpg"])
També demana que les mesures que s'adoptin en aquest àmbit siguin més ajustades a la diversitat de realitats existents dins la mateixa població migrada i evitar aproximacions homogènies a situacions molt diverses.
Condicions laborals
Segons l'estudi, tot i registrar taxes d'activitat similars a les de la població espanyola (del 76,1% en el cas de les persones estrangeres i del 77,1% entre les espanyoles), les persones migrades presenten taxes d'ocupació inferiors i nivells d'atur més elevats.
La taxa d'ocupació se situa en el 65,6%, davant del 73,1% de la població espanyola, mentre que la taxa d'atur arriba al 13,9%, gairebé el doble que la de les persones espanyoles, que és del 7,7%.
Sous més baixos
D'altra banda, el salari brut anual de les persones estrangeres és un 22,3% inferior al de les espanyoles, és a dir, gairebé 7.000 euros bruts menys anuals de mitjana, i la temporalitat és superior entre la població estrangera (15,8%) que entre l'espanyola (11,4%).
L'informe constata, així mateix, que les dones migrades presenten una incidència especialment elevada de salaris baixos i feines menys qualificades.
Recomanacions
L'estudi recull la revisió de 110 pràctiques demostrades eficaces, aportacions de persones expertes i 85 recomanacions consensuades per les organitzacions empresarials, sindicals, entitats del tercer sector i experts del Consell per reforçar la integració laboral i social de la població migrada.
Segons el CTESC, les experiències amb millors resultats són les que combinen aprenentatge de les llengües, orientació laboral, acreditació professional i acompanyament personalitzat.
En aquest sentit, l'entitat recomana reforçar l'acreditació de competències professionals; agilitzar els processos vinculats a l'homologació de títols; impulsar itineraris personalitzats d'orientació i inserció laboral; i reforçar la coordinació entre administracions, empreses, serveis públics d'ocupació i entitats socials.
Aprenentatge del català
Aquest organisme consultiu del Govern considera l'aprenentatge lingüístic com una part essencial dels processos d'acollida i integració laboral. Segons Hidalgo, la cohesió social també es construeix a partir dels elements compartits, com la "llengua pròpia" de Catalunya: "És un dels principals factors de trobada, cohesió i vertebració social", segons les seves paraules.
Per això, ha defensat que és una "aposta de futur" preservar-ne l'ús i, alhora, facilitar a les noves persones que arriben que la puguin aprendre i fer-la seva.
Rull: "Ens hi juguem el futur de Catalunya com a nació"
Per la seva banda, el president del Parlament, Josep Rull (Junts) ha manifestat que la integració laboral dels immigrants reclama l'atenció tant de les institucions públiques com de les organitzacions, de la societat civil i de les empreses: "Ens hi juguem la viabilitat i el futur de Catalunya com a nació viable i cohesionada."
El dirigent posconvergent ha afegit que el debat entorn d'aquest informe parteix d'un terreny de joc "profundament assetjat i colpejat per discursos deshumanitzadors", cosa que els obliga a ser ferms i audaços.
