Albano Dante Fachin (Bahía Blanca, Argentina, 1976) i la seva parella, Marta Sibina (Breda, Girona, 1973) van ser, en el seu moment, dos dels activistes que més van contribuir a difondre els casos de corrupció sanitària a Catalunya que van esquitxar l'antiga Convergència fa ja més d'una dècada. I dos dels referents de l'esquerra alternativa en els temps posteriors a les protestes dels indignats del 15-M, de les quals acaben de complir-se 15 anys.
La seva revista Cafèambllet, fundada el 2004 i inactiva des de 2015, va servir d'altaveu per difondre escàndols com el cas Innova, destapat per la CUP i la sentència del qual es coneixerà aquest estiu, sent un dels seus acusats l'expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Prat.
Maldecap per a Mas i Convergència
Des d'aquesta modesta publicació es van donar a conèixer tots dos a Catalunya gràcies, sobretot, a la seva tasca d'investigació sobre els hospitals de Blanes i Calella (Girona), en la segona dècada d'aquest segle. Les seves informacions van posar en alerta les autoritats anticorrupció. I en algun cas, les denúncies d'aquestes van desembocar en condemna judicial, com va passar amb el diputat i exalcalde convergent de Lloret de Mar, Xavier Crespo, sentenciat pel TSJC el 2015 a nou anys d'inhabilitació per suborn i prevaricació.
Altres polítics de Convergència també van estar sota la lupa d'ambdós activistes, com Ramon Bagó, exalcalde de Calella i expresident del Grup Serhs, mort el 2018 i investigat per Fiscalia el 2013. El motiu van ser les adjudicacions de la patronal hospitalària CSC a l'empresa de l'expolític. La justícia va confirmar l'existència d'incompatibilitats, tot i que aquestes no van tenir conseqüències penals.
Les publicacions mensuals de Cafèambllet es van convertir així en un element incòmode per a l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i el seu conseller de Salut, Boi Ruiz, a qui Dante va acusar de mentir amb les seves explicacions al Parlament el 2013 sobre el cas Innova. Tots dos dirigents van estar en el seu punt de mira durant anys, com va quedar clar amb la publicació del seu llibre Artur Mas: on són els meus diners?.
Prèviament a això, i en un context de crisi econòmica, de greus retallades socials per part de la Generalitat, i de sospites de corrupció de Convergència, el 15 de maig de 2011 havien esclatat les protestes dels indignats, moviment al qual Dante es va sumar participant en col·lectius de defensa de la Sanitat pública.
Salt a la política després del 15-M
Amb aquest caldo de cultiu, les publicacions de Cafèambllet, sempre crítiques amb el sistema i amb els màxims dirigents polítics i empresarials del moment, van acabar assolint certa notorietat a l'esquerra alternativa. I des d'aquest àmbit, tant Dante com Sibina van fer el salt a la política, unint-se a noves formacions nascudes a l'escalf del 15-M, del qual es van complir 15 anys la setmana passada. Després de participar en el Procés Constituent de Catalunya de la monja Teresa Forcades i l'economista Arcadi Oliveres, Dante va recalar a Podem, arribant a ser-ne el secretari general a la regió el 2016.
Gràcies al partit de Pablo Iglesias, l'argentí va obtenir el 2015 escó com a diputat del Parlament, sent part integrant de la coalició Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP). Però el seu pas per la Cambra catalana va resultar tan efímer com convuls, en veure's truncada la legislatura pel cop secessionista de l'octubre de 2017.
Suport a l'1-O
L'afinitat de Dante al soberanisme el va portar a expressar el seu suport al referèndum il·legal i unilateral de secessió de l'1-O. I a obrir, amb això, una esquerda al seu propi partit, tant a Catalunya dins de CSQEP —mantenint fortes discrepàncies internes amb Joan Coscubiela i la seva formació, Iniciativa—, com amb Iglesias i la cúpula de Podem a Madrid.
Un dels moments de màxima tensió es va viure quan l'argentí i la seva correligionària Àngels Castells van desobeir el seu grup parlamentari negant-se a mostrar en públic a la Cambra catalana un vot en contra de la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 d'octubre de 2017. Un gest que va impedir identificar amb plena certesa els diputats independentistes que van votar a favor de la ruptura amb la resta d'Espanya, evitant-los possibles problemes amb la justícia.
Evolució cap a l'independentisme
Des d'aquelles dates, la trajectòria de Dante i la seva parella, Marta Sibina —infermera de professió, diputada al Congrés amb En Comú Podem des de 2016 a 2019 i, després, membre del Consell de la República del fugit Carles Puigdemont— va derivar obertament cap al secessionisme. L'argentí va abandonar Podem dos mesos després de la DUI i, ja el 2019, es va posar al capdavant del fallit Front Republicà, partit amb el qual es va presentar a les eleccions generals de 2019, sense obtenir cap escó.
Amb tot, el seu programa va deixar clar l'ideari de Dante des de llavors, amb una faceta ideològica fortament marcada pel nacionalisme en qüestions com la defensa de la "autodeterminació" de Catalunya, la "legitimitat" de l'1-O, les seves crítiques a l'Estat, i el seu rebuig a la monarquia espanyola i el seu "domini despòtic" sobre els catalans, segons ell. Així com, també, el seu suport als moviments ultranacionalistes causants dels disturbis posteriors a la sentència del procés, com Tsunami Democràtic i els Comitès de Defensa de la República (CDR).
En tot aquest temps, Dante ha afegit a la seva llista de prioritats la seva manera d'entendre la promoció de l'ús de la llengua catalana. Una cosa que fa amb la mateixa radicalitat que altres qüestions, defensant, per exemple, no canviar de llengua quan l'interlocutor parla en castellà. Ni tan sols quan aquest és immigrant, com va reflectir en un recent article de la seva nova publicació: Octuvre.
Nascuda a finals de 2019, aquesta web ha pres el relleu de Cafèambllet —inactiva des de mitjans de 2015— com a mitjà d'agitació de Dante i Sibina. Totes dues tenen, de fet, diversos punts en comú. Com per exemple, els seus articles crítics sobre la Generalitat i el Govern, les grans empreses de l'Ibex, i els mitjans de comunicació de masses, entre d'altres. Però Octuvre li afegeix un factor nacionalista i identitari que no s'entreveia tant en la primera. La qual cosa li ha valgut les simpaties d'un públic diferent: l'independentista.
Bona sintonia puntual amb Puigdemont i Torra
De fet, en ocasions, no han faltat mostres de complicitat per part de Dante cap a Junts i alguns dels seus dirigents, com els expresidents de la Generalitat Quim Torra i Carles Puigdemont, a qui ha expressat el seu suport davant el que anomena "repressió". I viceversa, perquè la seva figura ha passat a ser ben vista, paradoxalment, per alguns dels hereus i afins a l'antiga Convergència. Com, per exemple, la filòloga i tertuliana Pilar Rahola, qui el 2021 el va convidar a sumar-se a la seva tradicional paella d'estiu i a banyar-se a la piscina del seu xalet a Cadaqués.
Amb tot, l'argentí manté la seva aura d'enfant terrible del secessionisme. La seva figura es manté avui als marges del sistema, i allunyada dels partits polítics. Un paper d'outsider imprevisible que no li ha fet perdre el seu entusiasme com a activista, participant en mobilitzacions i actes minoritaris. Últimament, per exemple, fent xerrades juntament amb el seu amic Josep Costa —exvicepresident del Parlament amb Junts, i amb qui fins l'any passat va compartir tertúlies al digital Vilaweb—, promocionades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República. Com la que va oferir, el passat febrer, al barri barceloní d'Horta.
Aquest mitjà ha intentat contactar amb Dante per correu electrònic, però no ha obtingut resposta a les preguntes plantejades.