Aliança Catalana segueix dissenyant, amb dificultats per trobar caps de cartell, les seves candidatures per a les pròximes eleccions municipals. Uns comicis en què les enquestes pronostiquen que arrasarà, especialment al que s'anomena cinturó del fuet.
Un dels epicentres d'aquest eix que la ultradreta independentista vol tenyir de blau fosc és la ciutat de Girona, on la líder de la formació, Sílvia Orriols, ja ha decidit qui serà el seu cap de llista a l'ajuntament: el primer a tancar-se de les quatre capitals de província.
Es tracta de l'ostentós entrepreneur Marc Villafañe, un conegut millenial de la ribera de l'Onyar que, segons expliquen diversos militants de la facció local del partit, fa mesos que està molt involucrat en el projecte, deixant-se veure en actes d'Aliança a la ciutat, on "molt aviat" obriran una nova seu.
La seva ocupació avui està en l'explotació de petits centres mèdics —un d'ells a Palamós, on també patrocina l'equip de futbol local, i un altre a la mateixa capital gironina—, tot i que també ha tocat altres sectors, com la construcció.
Expliquen fonts de la comarca que "sempre ha buscat codejar-se amb la classe alta de la regió, projectant una imatge d'èxit i luxe a les xarxes socials, sobretot Instagram, al més pur estil Llados".
Aliança no ho confirma
Independentista "de tota la vida", també el defineixen com un home "arrogant", que no acaba de convèncer les bases locals d'Aliança Catalana. La seva "imposició" com a candidat, en aquesta línia, ha aixecat butllofes entre alguns sectors locals, asseguren, tot i que el partit no confirma la seva aposta a preguntes d'aquest mitjà.
En qualsevol cas, els equilibris estan fets, i l'actual presidenta de l'executiva local del partit, Gisela Sidera, que partia com a favorita per portar més temps a Aliança —va ser tercera a les llistes al Parlament el 2024, darrere d'Orriols i el seu advocat Jordi Coma—, serà finalment la seva número dos, detallen fonts locals.
A més de per la seva vinculació a Aliança, es tracta d'una dona coneguda per participar en diverses associacions de víctimes del terrorisme, i per una lluita de molts anys perquè se la reconegués com a tal després de perdre el seu pare el 1979 en l'incendi de l'Hotel Corona d'Aragó de Saragossa —actual Meliá—.
Un succés no aclarit tot i la presència d'explosius a l'edifici, que va acabar amb la vida de Francesc i d'altres 82 persones.
Plaça molt disputada
Aquest tàndem, en qualsevol cas, buscarà irrompre en un ajuntament avui en mans del cupaire Lluc Salellas, que va aconseguir un acord per governar de la mà de Junts i ERC i evitar així que la guanyadora de les darreres eleccions municipals, l'actual consellera socialista Sílvia Paneque, fos alcaldessa.
A l'espera que la també portaveu del Govern decideixi si deixa les seves responsabilitats a Palau per competir per l'única capital provincial que li falta al PSC, la lluita per desbancar Salellas —que tornarà a presentar-se— serà ferotge.
L'ultradreta de Vox també està a l'alça. I la dreta nacionalista que va governar la ciutat entre 2011 i 2023, amb Carles Puigdemont i Marta Madrenas com a alcaldes, es reforça ara amb l'advocat i youtuber Carles Ribas.
Aquest veterà del consistori, ex de CiU i molt crític amb l'actual govern local, serà el número dos de Junts darrere de Gemma Geis, la primera gironina a Harvard. Mentrestant, ERC aposta per Marc Puigtió per revertir els mals resultats que va obtenir el 2023 l'actual segon tinent d'alcalde, Quim Ayats.
Incògnites
Comptant la decisió que Villafañe sigui el candidat a Girona, així doncs, ja són 13 els caps de llista assegurats d'Aliança Catalana, després de l'anunci de la setmana passada que l'advocada Mireia Alomà encapçalarà la llista a Mataró i que Ferran Calvera farà el mateix a Sant Antoni de Vilamajor.
Tortosa, Amposta, Sant Vicenç de Castellet, Reus, Figueres, Banyoles, Tàrrega i Roda de Ter completen la llista de municipis juntament amb Ripoll, on l'alcaldessa i líder del partit repetirà com a candidata, i Vic, on ultimen la incorporació de la ja regidora no adscrita Elisenda Carrera.
Segueix sent una incògnita, però, què passarà en places com Manresa, que es presenten com a decisives per a l'ultradreta secessionista, o les capitals Lleida, Tarragona i Barcelona, on Orriols es va aventurar a donar per fet, en va, el fitxatge del publicista Lluís Carrasco, finalment frustrat.
La batllessa es va quedar així sense el Sant Jordi somiat i sense un pla b, cosa que complica una candidatura competitiva a la capital de Catalunya.
Internament, alguns apel·len al "marge" que encara tenen, mentre que d'altres asseguren que són precisament les "presses" el que motiva decisions com la de confiar el futur del seu partit a Girona, a pocs quilòmetres d'on va néixer Aliança, al seu Llados particular, que podria ser presentat oficialment pel partit els pròxims dies.