La veritat s'encareix. A Catalunya, concretament, el preu ha ascendit a 955.490 euros repartits en cinc anys. Aquesta és la quantitat de diners públics, almenys, destinada en aquest temps a finançar Verificat, l'entitat privada que decideix què és veritable i què és fals.
Es tracta d'un projecte nascut el 2019 amb l'objectiu de "combatre la desinformació i fomentar l'esperit crític", que es presenta com a associació sense ànim de lucre, independent i amb reconeixement d'organismes internacionals en la matèria.
Compten, en aquesta línia, amb el prestigiós segell de la International Fact-Checking Network, així com l'aval de la Unió Europea, que també els contracta per verificar i formar en fact-checking.
Segons dades del Menjòmetre, que la política de transparència de l'entitat permet corroborar a la seva pàgina web, Verificat frega l'excel·lència en dependència econòmica de l'Administració pública, amb un 93,14 sobre 100, així com una recurrència perfecta del 100%, que també es reparteix en contractes per serveis aliens a la pròpia tasca especialitzada de comprovar si una dada o una declaració correspon a la realitat amb exactitud.
Projecte inviable
L'entitat, naturalment, defensa que no accepta ingerències en els processos editorials per part dels seus financiadors. Però xoca amb, entre altres aspectes d'aquest model ultrasubvencionat, el color dels governs que financen Verificat. Actualment, per exemple, tant el Govern d'Espanya, com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de la ciutat estan en mans dels socialistes.
I encara que Verificat insisteix que no rep finançament directe per a la tasca de verificació per part d'organismes locals, autonòmics o estatals, sí que ho fa a través d'altres projectes, comprometent així la seva imparcialitat, i xocant amb l'aparent superioritat moral que projecten.
En aquesta línia, resulta evident la contradicció d'haver de desmentir —en el pitjor dels casos— ens com les conselleries d'Educació, Empresa, Cultura, Igualtat o Presidència, que amb les seves ajudes sostenen un projecte que, a totes llums, resulta inviable sense el suport de l'Administració.
I, a més, resulta paradoxalment inverificable que existeixi o no tal relació entre els ens públics que contracten i subvencionen i una determinada línia editorial, fins i tot a l'hora de prioritzar continguts a la seva pàgina web o a les seves xarxes socials, on es mostren molt actius.
"Alfabetització mediàtica"
Entre altres exemples, que freguen el poètic, es troba la contractació per 150 euros del Departament de Presidència de la Generalitat per una ponència en un seminari relacionat amb la Llei de Transparència. És a dir, que l'entitat que ha de verificar la transparència va cobrar de la conselleria responsable de la mateixa per explicar com funciona.
Entre altres clients de Verificat apareixen el Parlament de Catalunya o instituts públics per impartir programes d'"alfabetització mediàtica", amb contractes menors, que solen exigir menys controls, són més àgils d'adjudicar i resulten ser la majoria dels que es beneficia l'entitat.
Estructura
L'estructura de l'organització es compon d'un equip de fins a 15 periodistes especialitzats en diferents àmbits, que se sumen als cofundadors del projecte, Alba Tobella i Lorenzo Marini, que figuren, a més, com a directora i cap d'estratègia i impacte.
Ella va ser corresponsal de les agències Associated Press i France-Press a Colòmbia i Uruguai i reportera independent a Mèxic, mentre que ell va fundar la startup Precept / YouCheck, segons expliquen a la pròpia pàgina web de la Newtral catalana.