Els Pujol van demanar incloure el seu cas a l'amnistia i Junts s'hi va negar

Segons expliquen fonts internes, l'entorn del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya va demanar als seus hereus polítics de Junts que incloguessin la seva causa a la llei d'amnistia quan el partit la negociava amb el PSOE a canvi de la investidura de Pedro Sánchez, el 2023.

Illa celebra l'exoneració de Pujol del macrojudici a la família de l'expresident

Va ser concretament el seu fill Oriol, que manté el contacte amb alguns dels seus excompanys, qui va pressionar perquè el líder del partit i també expresident Carles Puigdemont inclogués a la norma els "episodis de guerra bruta o lawfare contra el nacionalisme" previs al procés, que hauria evitat el judici contra Pujol, però també contra els seus descendents i altres empresaris vinculats a la Catalunya de la comissió.

Ho va fer, afegeixen aquestes veus, retreient que tant Junts com els últims dirigents de CDC --entre d'altres, el seu successor Artur Mas-- li van girar l'esquena "de manera inhumana" després de la confessió de la famosa deixa a Andorra el 2014. I que, al seu entendre, d'alguna manera, li ho devien.

L'Audiència Nacional exonera Pujol del judici per la fortuna oculta de la seva família a Andorra

Però igual que va passar amb els contractes fraccionats de Laura Borràs, Puigdemont va rebutjar que l'amnistia contemplés qualsevol possible "enriquiment il·lícit" --delicte del qual també acusen els Pujol--, ja que van considerar que podia posar en perill la viabilitat jurídica de la llei, que continua pendent d'una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per poder aplicar-se completament.

"Ni tan sols es va debatre internament", asseguren fonts internes de Junts, tot i que sí que es va comentar que el PSOE tampoc ho hauria acceptat.

Rancúnia a Junts

La negativa, en qualsevol cas, va augmentar el "gran malestar" de la família Pujol amb el partit, especialment per part de la dona de l'expresident, Marta Ferrusola, ja traspassada, i d'alguns dels seus fills que, segons asseguren fonts properes, han passat a simpatitzar amb Aliança Catalana.

Els líders de Junts que van tenir responsabilitats a CDC --especialment, Jordi Turull-- mai han amagat la seva devoció per Pujol i el seu llegat, però altres sectors --que han aconseguit imposar-se-- continuen apostant per desentendre's, recordant que "la corrupció és una taca inesborrable".

La família Pujol menysprea l'

La petició de l'Audiència Nacional de requerir presencialment Pujol a Madrid per a un darrer examen mèdic --tot i que els informes ja asseguraven que no estava en condicions per poder defensar-se-- va ser vista pels veterans del partit, tanmateix, com una oportunitat d'acostar posicions amb la família, i les mostres de suport es van multiplicar, així com les trobades privades amb alguns dirigents.

Més enllà dels diferents casos que es jutgen, el missatge dels líders de Junts va anar dirigit a la pròpia petició de compareixença, que van considerar un "escarn", i van emmarcar en la "voluntat de la justícia de ridiculitzar i atacar" l'expresident pel seu "significat polític".

Pujol, a Madrid

En aquesta línia, la cúpula del partit es va animar i va decidir que una delegació de líders independentistes acompanyaria el veterà expresident de la Generalitat a les portes del tribunal, fins al punt de compartir amb els mitjans de comunicació una llista amb els noms i les intervencions previstes; però la família va frenar aquest acte hores després, titllant en privat Junts d'"oportunisme" i evidenciant el malestar entre les parts.

Pujol va arribar ahir, doncs, acompanyat de la seva família, es va sotmetre a l'examen mèdic i, al voltant de les 11:00 hores, es va comunicar al judici que quedava fora de la causa, tot i que ell mateix va traslladar a l'Audiència Nacional que estava disposat a declarar un cop allà, potser per "ajudar els seus fills".

El Sant Jordi més apolític del segle

De fet, el focus recau ara sobre el primogènit Jordi Pujol Ferrusola, el principal gestor del patrimoni familiar, per a qui la Fiscalia demana 29 anys de presó per delictes de blanqueig, falsedat i frau fiscal, així com multes milionàries i la devolució de més de 38 milions d'euros.

La resta de germans —Josep, Pere, Oleguer, Oriol, Mireia i Marta— s'enfronten a penes que oscil·len entre els vuit i els 14 anys de presó, tot i que la defensa, que va a càrrec dels advocats més prestigiosos de Barcelona, confia en la complexitat de provar els diferents casos, que es jutjaran de manera individualitzada, havent passat tant de temps. La sentència, en aquest sentit, està prevista per a finals de 2026.