L'aprovació, per part de l'Ajuntament de Vinaròs (Castelló), de la reforma del seu reglament lingüístic per introduir el bilingüisme en la retolació i documents oficials del municipi ha desfermat la indignació dels partits de l'oposició i de seguidors nacionalistes a la Comunitat Valenciana.
Uns 300 manifestants es van concentrar dimecres davant el consistori per expressar el seu rebuig al fet que el castellà sigui tractat en igualtat de condicions que el català. La mesura, segons els seus impulsors, posarà fi al monolingüisme en aquest darrer idioma ja que, a partir d'ara, ambdós compartiran el mateix espai en carrers, places, vials, toponímia i documents públics.
Rebuig de PSPV-PSOE i Compromís
La proposta va tirar endavant amb els vots a favor del govern municipal —compost per Vinaròs Independent, PP i Vox, impulsor de la mesura— i en contra dels de l'oposició: PSPV-PSOE i Compromís.
La reforma lingüística va propiciar que els concentrats a les portes de l'ajuntament protagonitzessin un escrache contra l'alcaldessa, María Dolores Miralles (de Vinaròs Independent), que va ser increpada en sortir de l'edifici per una desena de radicals —amb crits com "ets una persona indigna"—, igual que el vicealcalde, Juan Amat (del PP). Així mateix, va rebre insults el portaveu de Vox, Josué Brito, després de quedar-se diversos minuts davant l'edifici juntament amb altres membres del seu partit.
Els manifestants nacionalistes van portar pancartes amb consignes com “La llengua no es toca” —"la llengua no es toca"—, “La dignitat de Vinaròs no es ven” —"la dignitat de Vinaròs no es ven"— o “Qui ataca el valencià ataca la història i la cultura del poble" —"qui ataca el valencià ataca la història i la cultura del poble"—.
La norma lingüística que dona cabuda al castellà juntament amb el català en la retolació i documents oficials de Vinaròs va rebre crítiques dels partits de l'oposició. Des del PSPV-PSOE, el seu regidor Guillem Alsina —desbancat de l'alcaldia després d'una moció de censura a finals de 2023— va acusar el govern municipal de "crear un problema per supervivència política", mentre que, per part de Compromís, Paula Cerdà, considera la iniciativa un “atac” amb la finalitat de “fer desaparèixer el valencià de l'espai públic”.
Plataforma per la Llengua recorrerà davant la justícia
La mesura ha generat també el rebuig frontal d'entitats pancatalanistes com Plataforma per la Llengua, que ja ha anunciat que recorrerà la reforma favorable al bilingüisme davant els tribunals de justícia.
Segons aquesta organització subvencionada per la Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments i ens públics catalans, valencians i balears, el reglament acabat d'aprovar relega el valencià a una posició marginal i vulnera, al seu entendre, els drets lingüístics de la ciutadania.