Tot i que Aliança Catalana va prometre anunciar tots els seus candidats per a les eleccions municipals de 2027 durant la propera Diada de Sant Jordi, la manca de fitxatges confirmats podria ajornar parcialment o totalment aquesta presentació, un assumpte que porta de cap l'extrema dreta secessionista.
Era una situació amb la qual no comptava el partit de Sílvia Orriols, una formació que sembla no tenir sostre a les enquestes, però ha topat amb la realitat en viatjar als municipis amb la intenció de trobar perfils que competeixin a les urnes i consolidin el seu projecte en clau territorial.
La formació va constatar fa temps que la seva militància la componen majoritàriament homes de més de 40 anys "sense cap tipus de filtre", i va decidir posar el focus en regidors d'altres formacions. Són desenes els membres de, principalment, Junts o l'extint PDECat que s'han vist amb Oriol Gès, número dos d'Orriols, les darreres setmanes, normalment a instàncies d'aquest. Però ben pocs s'han decidit a fer el pas.
Amposta i Ripoll, confirmats
Per ara, de fet, l'únic en fer-ho ha estat Èric Esteban, regidor del partit de Carles Puigdemont a Amposta. La incorporació d'aquest professor es va fer oficial al Parlament fa unes setmanes, i arriba després de perdre les primàries de Junts al municipi de les Terres de l'Ebre, de manera que les seves perspectives electorals tampoc semblen ser del tot bones en una comarca, a més, històricament d'esquerres, feu d'ERC.
És, tanmateix, l'única confirmació juntament amb la pròpia Orriols, que repetirà com a candidata a Ripoll. Ni tan sols als altres dos municipis on van obtenir representació el 2023 --Ribera d'Ondara i Manlleu-- està clar que hi presentin llista, ja que han tingut seriosos problemes a tots dos: al primer, van expulsar el seu regidor; i l'edil al segon va dimitir, deixant pas al ple a "un conegut espanyolista que es va colar".
Crisi a la Catalunya Central
La comarca d'Osona és, tanmateix, una de les places on el partit espera consolidar-se. La direcció local assegura que es presentaran a diversos municipis, on té opcions d'aconseguir un bon resultat. Però segueix, d'altra banda, sense trobar cap de llista a Vic, on han sondejat "en els darrers dies" la regidora del PDECat Elisenda Carrera, que assegura que "s'ho està pensant, però no ho té clar".
La trajectòria local del xenòfob Josep Anglada --a qui també han sondejat, tot i que finalment tornarà a presentar-se amb Som Identitaris-- frena, en qualsevol cas, el creixement a la ciutat. Igual que passa amb Sergi Perramon --ex del Front Nacional-- a Manresa, que va rebutjar en diverses ocasions incorporar-se a Aliança i es presentarà a les properes eleccions locals juntament amb Junts a través de la seva marca pròpia, de nom Avenç.
A la capital del Bages tot apunta al jove ultradretà Bernat Bernabéu, expliquen fonts municipals, tot i que tampoc convenç Orriols. I, paral·lelament, hi ha hagut embolic a Berga --van fitxar una regidora no adscrita, Judit Vinyes, i la militància local es va rebotar-- i altres municipis de l'anomenada Catalunya Central, com Santpedor, on la renúncia d'un edil de Junts va obrir la porta a un recent afiliat d'Aliança i la seva presa de possessió va acabar amb detinguts per una baralla a les portes de l'ajuntament entre seguidors ultres i membres de la CUP.
Les capitals de província
A totes aquestes incerteses, fruit de fitxatges frustrats i un cribatge que no ha donat el resultat esperat a la direcció ultradretana, s'hi suma que tampoc s'han pres decisions a les principals capitals provincials. A Girona, algunes fonts asseguren que es sondeja la incorporació d'una dona, mentre que a Lleida sona amb força el nom de la infermera Victòria Vidal --amb 40.000 seguidors a X--. Però ambdues estan a l'aire.
A Tarragona, igualment, han intentat fitxar la regidora trànsfuga de Junts Elvira Vidal, que hauria demanat esperar a si se celebren primàries dels de Puigdemont a la ciutat per decantar-se --estaria de part de Roger Baiges, actual opositor al líder municipal Jordi Sendra--. I han sondejat figures localment reconegudes com Santi Pallàs o Fede Adán, que també han estat relacionades amb els postconvergents.
La joia de la corona
La manca de candidat a Barcelona a tres setmanes del presumpte anunci oficial és encara més surrealista. Orriols va conèixer Lluís Carrasco i, tot i que es van reunir per contractar els seus serveis com a publicista, va acabar oferint-li el lloc. "Va ser un flechazo", expliquen fonts molt properes a l'alcaldessa.
Carrasco es va comprometre a donar una resposta properament i, per alguna raó, a l'entorn d'Orriols estaven convençuts que estava fet. Fins que, fa unes setmanes, el conegut publicista els va dir que no. El que va deixar els ultres sense marge de maniobra de cara al 23 d'abril. Avui, Aliança Catalana segueix rastrejant el mercat, però no hi ha cap opció "molt coneguda" —expliquen fonts internes—, com inicialment havia promès la formació.
S'especula, en aquesta línia, amb algú "de dins", i sonen els noms de Jordi Aragonès, Lluís Areny o Eduard Berraondo, mentre tampoc es descarta que l'actual líder municipal, Jordi Amela, que inicialment no convencia la presidenta del partit, assumeixi les regnes de la candidatura.
D'altra banda, sí que s'avança en una llista per presentar a L'Hospitalet de Llobregat, així com en altres municipis de l'àrea metropolitana barcelonina on les parades informatives del partit, expliquen, "han suscitat un gran interès". Però tenen el mateix problema que a la resta de places.
Expansió municipal... frustrada?
Des del nucli dur d'Aliança Catalana es manté una actitud prudent respecte a aquest problema. No forçaran els seus actuals rostres visibles a acumular càrrecs, que va ser una línia vermella d'Orriols, tot i que ella mateixa és alcaldessa i diputada. Més enllà de Jordi Coma, advocat d'Orriols, que es perfila per presentar-se al seu municipi --Olot--, perfils com el mateix Gès o Aurora Fornos esperaran directament a entrar al Parlament.
Vist el que s'ha vist, les llistes a les properes eleccions municipals podrien ser menys de les inicialment contemplades. Un risc que --igual que podria perjudicar-los, creuen, confiar en "el primer que passa"-- podria influir en la intenció de vot a les properes autonòmiques. Els sondejos, per ara, insisteixen en un creixement exponencial del partit, barallant la segona posició amb ERC i Junts per sota del PSC. Però si la legislatura s'esgota, com sembla després del preacord pressupostari, se'ls podria fer massa llarg. Més, si l'any vinent entren a governar més enllà de Ripoll.