Pedro Sánchez va tenir molt present Catalunya en la remodelació del Govern del passat dijous, possiblement la darrera de la legislatura.
Després de la precipitada sortida de l'exvicepresidenta i exministra María Jesús Montero rumb a Andalusia, on s'enfrontarà a Juanma Moreno a les eleccions del pròxim 17 de maig, la Moncloa ha optat per deixar la cartera d'Hisenda en mans de Arcadi España, un perfil desconegut pel gran públic però molt ben connectat amb el Govern, amb qui ha treballat com a secretari general de Política Territorial els darrers anys.
El president del Govern va promocionar el ministre d'Economia Carlos Cuerpo a la vicepresidència primera i, en contra del que es pronosticava, va rescatar l'economista valencià de 51 anys de l'equip d'Ángel Víctor Torres per, entre altres objectius, facilitar les negociacions amb la Generalitat i ERC, de les quals segueixen depenent els pressupostos catalans que les parts s'han emplaçat a aprovar al Parlament, com a molt tard, a l'estiu.
Es tracta d'un perfil "conciliador", expliquen fonts properes, en contraposició a la seva predecessora, considerada un "obstacle" per desencallar acords com el nou model de finançament --pactat, però pendent de presentar-se en un Consell de Política Fiscal i Financera i de votar-se al Congrés dels Diputats-- o el traspàs del 100% de l'IRPF, una carpeta a la qual la candidata del PSOE a la Junta no va aconseguir donar una sortida satisfactòria.
A la Generalitat asseguren que el seu nomenament denota "voluntat d'arribar a acords". Saben que no té ni compromisos --les urnes van pesar en les últimes decisions de Montero-- ni el pes polític per oposar-se a les cessions a què es va comprometre el PSC. I avalen el seu federalisme i la "solvència" demostrada en les diferents cimeres bilaterals en què va participar. Per això, abans de començar, ja compten amb ell com a aliat.
"Pragmàtic, dialogant i bon negociador"
España ja va ser un ferm defensor de millorar el finançament autonòmic durant la seva etapa de conseller d'Hisenda a la Comunitat Valenciana en l'últim tripartit del denominat Botànic, amb Ximo Puig al capdavant. L'actual ambaixador d'Espanya a l'OCDE és, de fet, el seu gran valedor dins del PSOE, on va adquirir protagonisme en el darrer congrés, precisament, defensant la reforma del sistema i assimilant les tesis catalanes.
Les fonts consultades el defineixen com un polític "pragmàtic, dialogant i bon negociador". Així com també "discret" i "de partit", cosa que sens dubte ha resultat ser un mèrit en l'ecosistema sanchista. Alguns analistes han apuntat, en aquest sentit, que podria ser un gest de cara a la també ministra Diana Morant, líder dels socialistes valencians que no acaba de canalitzar el malestar per la gestió de la DANA de Mazón.
En qualsevol cas, la seva figura passarà per davant de la titular de Ciència, Innovació i Universitats i de tants altres ministres, ja que la cartera comporta una gran responsabilitat de cara als pressupostos que el Govern assegura que presentarà en els pròxims mesos --que intentaran negociar amb Junts--. També el situarà en el punt de mira de l'oposició de PP i Vox, que intenta desgastar els perfils més polítics, com el seu, que no pas tècnics.
El que ve
Més enllà dels comptes, de moment està previst que convoqui un Consell de Política Fiscal i Financera i reprengui les negociacions per la cessió integral de l'IRPF. Previsiblement, en aquest sentit, viatjarà a Barcelona en les pròximes setmanes per reunir-se amb la seva consellera homòloga Alícia Romero i el mateix president Salvador Illa, que idealment voldrien desencallar ambdues qüestions abans del 24 de juny, Diada de Sant Joan.
Tot i que Oriol Junqueras va signar un document on es comprometia a desvincular els pressupostos catalans de qualsevol altra qüestió, no acaben de refiar-se'n. I Sánchez sap de la importància tant de donar estabilitat a la legislatura a Catalunya, la més important de les poques que queden en mans socialistes, com dels vots que podrà obtenir a la regió en les pròximes eleccions generals.