Cubans a Barcelona se sumen a les protestes de l'illa: “Paguem el preu de no tornar a veure les nostres famílies”

La cassola s'ha convertit en un símbol de la resistència cubana. Els opositors al règim la fan sonar per llançar un missatge clar: no hi ha menjar.

Les darreres setmanes, Cuba ha viscut una nova onada de protestes impulsada per una crisi energètica extrema. Les cassoles han tornat a ressonar als carrers de Morón, l'Havana o Santiago de Cuba, però també a Miami, Madrid i Barcelona.

Opositors al règim cubà a Barcelona

Davant del Consolat

A la capital catalana, els manifestants es concentren davant del Consolat General de Cuba, al Passeig de Gràcia, per deixar clar el seu rebuig: “La dictadura no ens representa”.

A Barcelona s'han mobilitzat els dies 28 de febrer, 15 i 17 de març, i es mantenen en contacte permanent a través de les xarxes per sortir cada cop que la situació ho requereix.

No són molts, no solen superar la cinquantena, però cada cop que hi ha protestes a l'illa, la diàspora catalana s'activa. “Serem el seu mirall sempre que surtin”, afirma Bárbaro González, que fa quatre anys que resideix a Barcelona, a aquest mitjà.

Manifestació d'opositors al règim cubà a Barcelona (15 de març)

"Estem tots en una llista"

Tot i que estan lluny de patir les detencions massives dels antiavalots del règim, els exiliats també afronten conseqüències. “Els qui vam decidir parlar des d'aquí paguem el preu de no poder tornar a veure les nostres famílies”, explica una altra opositora, Yenit Rodríguez Bermúdez.

“Estem tots en una llista”, afegeix María del Carmen Martínez Recio, una altra de les veus de la diàspora a Barcelona. Tot i això, cap ha demanat l'anonimat a Crónica Global; al contrari, volen donar la cara i prefereixen que la notícia inclogui els seus noms i cognoms.

Del 2021 a avui

L'any 2021, Cuba va viure una onada de protestes sense precedents des dels anys noranta, en un context de greu crisi econòmica i sanitària agreujada per la pandèmia.

Va ser llavors quan María del Carmen va decidir començar a tocar les cassoles a Barcelona. “Vam voler fer una cosa semblant als aplaudiments als sanitaris: sortir a les nou”, recorda.

No estava sola. Les mobilitzacions massives de l'illa van tenir el seu ressò, a menor escala, a la capital catalana: “Érem més de 150 persones”, rememora una altra opositora, Yamila García Mazon.

Durant aquells mesos, els opositors també es van enfrontar a concentracions convocades pel consolat al costat oposat. “Va ser una onada d'insults”, afirma Yamila. Tot i així, ho recorda amb emoció: “Tant de bo puguem tornar a reunir tanta gent com llavors”.

Manifestació d'opositors al règim cubà, a Barcelona (2021)

"Cuba mereix ser lliure"

Però res els desanima. Així continuen: sempre connectats, difonent vídeos a xarxes i organitzant concentracions de manera constant per donar suport des de l'exili als seus compatriotes a Cuba.

“Volem donar visibilitat al que passa a l'illa, mobilitzar més persones i unir veus en defensa de la llibertat”, explica María del Carmen.

“Al nostre poble li han tallat les ales, però seguim alçant la veu, perquè Cuba mereix ser lliure”, conclou.