Romero nega "jugar a la ruleta russa" en portar els pressupostos al Parlament
La consellera apel·la a l'increment del 10% dels recursos de la Generalitat per convèncer Esquerra Republicana
El president Illa exigeix a la formació d'Oriol Junqueras "estar a l'altura per Catalunya"
T'interessa: El Govern tempta ERC amb una injecció de 120 milions per impulsar la hisenda pròpia
La consellera Alícia Romero ha augurat un bon final per als Pressupostos de la Generalitat 2026 --que injecten 9.000 milions d'euros més respecte als prorrogats-- en la seva presentació aquest divendres al Parlament com a pas previ al tràmit parlamentari.
La titular d'Economia i Finances, instants després d'haver-li lliurat el text al president de la cambra, Josep Rull, ha negat que el Govern de Salvador Illa jugui a "la ruleta russa", sinó "amb certeses".
De fet, ha situat en més d'un 50% les possibilitats d'arribar a un acord amb Esquerra Republicana, que demana garanties per al traspàs de la recaptació de l'IRPF a càrrec de la hisenda catalana.
Mentrestant, el president ha animat els seus socis, en un apunt a les xarxes socials, a "estar a l'altura per Catalunya".
Aprovem el projecte de pressupost més ambiciós que necessita Catalunya.
— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) February 27, 2026
Dediquem fins a l’últim euro a allò que importa: habitatge, salut, educació, seguretat, transport i oportunitats.
És l’hora d’estar a l’altura. Pel que importa. Per Catalunya.
L'IRPF, un "impost massiu"
"Hem generat les condicions necessàries per negociar aquests pressupostos", en paraules de Romero. Precisament, socialistes i independentistes han acordat una bombolla d'oxigen de 10 dies més per negociar i presentar al Congrés una llei per crear el consorci d'inversions.
La consellera ha considerat com "el camí a seguir" el text de la taula bilateral entre la Generalitat i el Govern de Pedro Sánchez. Aquest assenyala el desplegament progressiu de la hisenda catalana mitjançant modificacions legislatives perquè l'Agència Tributària de Catalunya gestioni l'IRPF, al qual s'ha referit com "un impost massiu, molt complex".
És per això que ha defensat que la Generalitat comenci assumint algunes deduccions, després que ja recapti l'impost de matriculació i mentre enforteix l'organisme tributari; els comptes presentats contemplen una injecció de 120 milions d'euros per a l'ens.
Així mateix, Romero ha confiat que el proper Consell de Política Fiscal i Financera --que està previst que el Ministeri d'Hisenda convoqui al març-- s'il·luminin les concrecions necessàries per a això i per ampliar el consens entre les comunitats --avui de mínims-- entorn del nou model de finançament.
50.000 milions
Els pressupostos pretesos podrien ser tombats el 20 de març en el debat de les esmenes a la totalitat, i el partit d'Oriol Junqueras encara no ha retirat la seva amenaça de presentar-ne una. Si superen aquest escull, el Parlament les votarà el 24 d'abril.
En aquest sentit, ha assegurat que el seu equip negociador està "receptiu" i que "hi ha marge" per incorporar les modificacions que exigeixin els republicans mitjançant canvis en els fons interdepartamentals o fins i tot rebaixant alguna partida.
La consellera Alícia Romero presenta els Pressupostos de la Generalitat de 2026 al president del Parlament, Josep Rull
Són 49.162 milions d'euros els contemplats pels comptes, que permetrien "reforçar les polítiques públiques i l'Estat del benestar", ha insistit la consellera: "No podem renunciar a aquests recursos amb les necessitats i reptes que tenim".
Perquè "negociar també és cedir", ha dit Romero, confiant en "trobar un camí que desencalli la situació" després d'haver tirat endavant amb els socis republicans el pretès model de finançament i l'Estatut de Municipis Rurals, entre altres acords d'investidura.
Porta tancada a suplements i eleccions
Per acabar, la titular d'Economia ha negat valorar un avançament electoral en el cas hipotètic que els pressupostos naufraguin, alhora que s'ha referit a la seva aprovació com el "pla A, pla B i pla C" del Govern.
També ha rebutjat de totes totes la possibilitat de recórrer a suplements de crèdit com a alternativa, cosa que ja va fer el 2025. Tres acords amb ERC i Comuns van permetre a l'Executiu injectar 3.900 milions d'euros a les arques catalanes l'any passat.
Si bé els comptes presentats avui suposen un increment de 4.600 milions d'euros respecte als recursos extra que els socis van pactar aleshores, Romero ha insistit que aquesta és "la llei més important que aprova un parlament".
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, abans de la reunió del Consell Executiu
Dos conselleries als llimbs
Els suplements de crèdit, així mateix, aboquen la Generalitat a una major ineficàcia. De fet, l'Administració catalana va dur a terme 2.300 expedients de modificació pressupostària el 2025, quan el 2019 van ser 1.200.
A més, la llei frena "molts recursos" mitjançant aquest mecanisme, ja que "no permet fer coses noves". El 2026, sense pressupostos, "no podríem incorporar 1.500 milions d'euros, que és tot el que dediquem, per exemple, al Departament d'Empresa i Treball", ha conclòs la consellera.
A més, dues conselleries, Política Lingüística i Esports, "viuen als llimbs", ja que no existien el 2023, any en què es van aprovar els últims comptes. La primera d'elles, cal recordar, va ser una imposició del partit d'Oriol Junqueras per investir Illa.
