Si d'alguna cosa han servit els recents escarafalls de Gabriel Rufián –que, tot i les múltiples expectatives generades els darrers mesos, repetirà com a candidat d'ERC a les properes eleccions generals– ha estat per accelerar moviments a l'esquerra del PSOE.
Más Madrid, Izquierda Unida, Sumar i Comuns van celebrar dissabte un acte conjunt amb la idea d'establir les bases d'una nova coalició per, com demanava el portaveu republicà, frenar l'auge de la ultradreta i mantenir la "majoria progressista" a la següent legislatura.
I ho van fer sabent, com la pròpia Yolanda Díaz va confirmar ahir, que la vicepresidenta del Govern no tornarà a liderar l'espai com va fer el 2023, amb un resultat molt millorable però suficient perquè Pedro Sánchez repetís un mandat més a La Moncloa.
En construcció
L'embrió del projecte, un cop constatat que ERC, EH Bildu i BNG no en volen saber res –aquesta va ser la primera proposta de Rufián–, no tindrà gaires diferències programàtiques respecte a la candidatura que van impulsar aleshores juntament amb Podem, Compromís, la CHA i Més.
Una esquerra capaç de condicionar un govern socialista des de dins, respectuosa amb el que anomenen plurinacionalitat i, de nou, llenguatge de guerra civil –Un pas endavant va ser l'eslògan de l'acte de dissabte–, davant les enquestes que apunten a una majoria folgada del PP i Vox.
Com va passar el 2023, Podem –que assegura que la seva candidata al Congrés dels Diputats serà Irene Montero– prefereix no participar en la construcció de la candidatura. I només quan arribin els comicis, encara sense data, debatran i decidiran si els interessa entrar a les llistes o no.
L'hora dels Comuns
Quan Oriol Junqueras va deixar clar que ERC no participaria en la jugada, Rufián va voler consensuar una proposta alternativa amb el president del seu partit, que va acceptar que el seu portaveu a Madrid l'exposés en el seu esperat acte amb el diputat Emilio Delgado i l'activista Sarah Santaolalla.
La seva tesi, aleshores, va ser que l'esquerra havia de calcular mil·limètricament on presentar-se per obtenir el màxim nombre d'escons. I la conclusió, que millor que a Catalunya només hi hagués una llista, i que fos la del seu partit (ERC): una cosa que va irritar uns Comuns que també esperen la seva hora.
La formació de Jéssica Albiach va superar ERC a la província de Barcelona en els darrers comicis i assumeix, ridiculitzant la lògica del de Santa Coloma, que aleshores haurien de ser ells qui renunciessin a presentar-s'hi. Enterrant així qualsevol opció que aquest pla "oportunista" es materialitzi, i refredant una relació entre Rufián i el partit fúcsia que mai no ha estat del tot fluida.
Colau, primera opció
Després d'una dècada a l'ombra de Podem, primer, i Sumar, després, els Comuns busquen, en qualsevol cas, un paper protagonista en les noves sigles que couen juntament amb els seus socis. I aquí entra en escena Ada Colau, que en el mateix espai consideren que seria "una gran candidata".
L'exalcaldessa de Barcelona es perfila com un lideratge sòlid i alhora desconegut per al gran públic nacional, capaç d'arribar a acords –ho va fer amb Manuel Valls a l'ajuntament, per exemple– i, segons asseguren fonts properes al seu partit, "disposada" a fer el salt al Congrés dels Diputats després de rebutjar presentar-se de nou a les eleccions municipals.
És la "primera opció", en aquests moments, juntament amb Pablo Bustinduy, actual ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Un perfil acadèmic, ex de Podem i avalat per Rufián –que ha aprofitat per elogiar-lo en detriment de Colau– que també genera simpaties.
A Catalunya
Més enllà que, si no hi ha consens, es contempla l'opció de celebrar unes primàries per escollir candidat, el que pretenen en aquesta primera fase és projectar "unitat". Així ho faran en una sèrie d'actes que preveuen per tot el territori nacional abans d'escollir un nom definitiu.
Andalusia i Catalunya seran les primeres parades, doncs, d'aquesta gira que arrencarà aquest mateix mes de març. Amb la via Rufián desactivada i amb el comodí de Colau, competir amb ERC serà un dels eixos d'aquesta previsiblement llarga precampanya. I, segons apunten alguns mitjans, els republicans també han mogut fitxa per integrar a les seves files la CUP.