La desclassificació de documents del 23-F ha permès conèixer amb més detall el context històric en què es va desenvolupar el fallit cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 a Espanya.
Un dels arxius que han sortit a la llum aquest dimecres és un informe semestral del servei d'intel·ligència d'aquells moments. Concretament, del Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID, actual CNI), publicat amb segell del ministeri del ram el 9 de març d'aquell mateix any, tot i que redactat el 10 de febrer --és a dir, 13 dies abans del cop--.
Terrorisme i crisi econòmica, entre els majors riscos per a la democràcia
El document porta per títol "Informe sobre l'amenaça interior", té 22 pàgines, i en el mateix s'assenyalen els principals riscos que, segons els seus autors, afrontava en aquell moment Espanya, la seva integritat territorial i el seu ordre constitucional en plena Transició.
Entre ells destacaven el terrorisme --especialment, el d'ETA--; el separatisme --sobretot, al País Basc--; la crisi econòmica --amb una inflació del 15% i un atur del 12%--, i els moviments radicals de diferent signe, revolucionaris i involucionistes.
"Interpretació abusiva dels Estatuts d'Autonomia"
En les conclusions de l'informe s'alertava sobre la "vulnerabilitat" que patia Espanya en estar encara en ple procés de "consolidació" democràtica. I un dels factors que s'apuntaven era la nova organització territorial de l'Estat.
"Un agreujament seriós de la crisi econòmica, una interpretació abusiva dels Estatuts d'Autonomia o una intensificació de l'activitat terrorista serien factors seriosos d'inestabilitat", advertien els serveis d'intel·ligència, si bé veien com a "remota" la possibilitat que, a mitjà termini, el Govern hagués de recórrer a les Forces Armades per apaivagar aquestes amenaces.
No obstant això, sí que es veia una "estreta interrelació" en el fet que l'augment del terrorisme, del separatisme, o de moviments radicals alimentessin les possibilitats d'un cop militar d'estil involucionista.
L'amenaça del "separatisme" era predominant al País Basc on, a més d'ETA, inquietava l'ascens de partits com Herri Batasuna i Euskadiko Ezkerra, i es temia la hipòtesi de la desobediència civil o les declaracions secessionistes a nivell local.
"Escàs suport popular" al secessionisme radical a Catalunya
En canvi, en altres regions com Catalunya, el separatisme violent es considerava, en aquell moment, d'escassa incidència o un risc només a molt llarg termini.
Tant és així que l'informe del CESID dedicava un apartat de tot just tres paràgrafs a parlar sobre "El separatisme a Catalunya". En ell s'apuntava que en aquesta regió "els grups que propugnen la violència o la lluita armada per assolir la independència compten amb molt poca militància". I, també, que "les successives consultes electorals han demostrat l'escàs suport popular de les forces polítiques d'ideologia separatista revolucionària".
En aquest sentit, es citava com a exemple el cas del "Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN)", que només va aconseguir 13.944 vots a les eleccions per a la Generalitat. I es mencionava que "les opcions il·legals, com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) manquen gairebé absolutament de suport".
El paper del "nacionalisme no revolucionari"
"Es pot afirmar, per tant, que actualment la conflictivitat que pugui originar el separatisme a Catalunya s'hauria de materialitzar en el camp de les actituds, sobretot quan des del nacionalisme català no revolucionari i des de les pròpies institucions autonòmiques, o consentits per aquestes, es venen produint fets que puguin enterbolir les relacions entre l'Estat i la Comunitat Autònoma", concloïa l'apartat dedicat a Catalunya.