El gironí Oriol Cardona es va convertir aquest dijous en el segon espanyol a guanyar l'or olímpic en uns Jocs d'Hivern. En aquest cas, als de Milà-Cortina, on s'ha coronat campió de la prova de sprint d'esquí de muntanya.
Cardona va igualar així la gesta aconseguida per Francisco Fernández Ochoa a la prova d'eslàlom d'esquí alpí de Sapporo 1972, quan va aconseguir, fins ara, l'única medalla d'or per a Espanya. I s'afegeix així al selecte club de medallistes del país: set en tota la història.
"Guanyar l'or en uns Jocs d'Hivern després de 54 anys significa moltíssim. No només per a mi, sinó per a Espanya. Portar un altre or a casa després de tant de temps és un honor. És un orgull", va declarar Cardona a Olympics.com, la web del COI.
Suport al referèndum il·legal de l'1-O
L'esportista català s'ha guanyat a pols el reconeixement internacional després d'anys d'esforç. I el seu nom ja s'ha fet cèlebre per al gran públic. Tant que, a les xarxes socials, hi ha qui ara recorda que, el 2017, va expressar el seu suport al referèndum il·legal de l'1-O.
Post d'Oriol Cardona a Instagram del 3 d'octubre de 2017
En una publicació d'Instagram del 3 d'octubre d'aquell any, Cardona va publicar una fotografia seva corrent per la muntanya, i a punt d'arribar a un cim amb una creu i una senyera catalana. Una imatge que va acompanyar amb un missatge alusiu a la votació secessionista celebrada dos dies abans, i al tancament patronal dut a terme aquelles mateixes hores en senyal de protesta per la resposta policial a la mateixa.
"Són dies de tristesa i reflexió... Avui ha estat una jornada històrica!! Tot el poble de Catalunya s'ha mobilitzat pacíficament desbordant carrers, carreteres i places per rebutjar i condemnar la violència policial de l'1-O passat... La violència mai pot ser la solució! !!!!Molt i molt orgullós de ser català!!!! Violence can never be the solution. Proud to be catalan!".
Cardona va afegir a les seves paraules etiquetes referides al que els secessionistes van anomenar "vaga general" del 3-O, al denominat "dret a decidir", i d'altres com "democràcia", "drets humans", "no a la violència" i "no a la manipulació".