Manuel Valls: "El PSOE de González era pro-Israel i l'actual s'alinea amb antisemites"

Pocs minuts abans de les set de la tarda d'aquest dilluns, Manuel Valls saludava amb dos petons i una efusivitat continguda a Pilar Rahola, agraint-se mútuament l'assistència sota les voltes del Saló del Tinell.

L'arquitectura gòtica i romànica del cor de Barcelona ha estat testimoni --per cortesia de l'ajuntament, que ha cedit l'espai-- de la presentació en societat de la fundació Emet-Verdad. La cita vespertina reunia la cúpula política i econòmica més sensibilitzada amb Israel.

A més de la controvertida comunicadora, ocupaven les primeres files de seients el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, el cèlebre publicista Lluís Bassat i el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu.

"Les seves victòries [les d'Israel] són les nostres", escoltaven també de boca de l'ex-primer ministre francès els patrons de la fundació, Xavier Trias, exalcalde de Junts, i Gabriel Colomé, exsenador del PSC, a pocs metres d'altres polítics com Nacho Martín Blanco i Juan Millán, del PP.

El discurs de Valls suposava el colofó de la trobada, precedit per les intervencions de representants de la comunitat jueva barcelonina i espanyola, que alertaven de l'"increment del 321%" dels atacs a Espanya en un sol any, segons dades atribuïdes a l'Observatori de l'Antisemitisme.

Un bany de masses de la "valenta" Rahola, testimonis de víctimes i la projecció d'un vídeo amb amenaces a jueus, cartells agressius en ciutats europees, titulars de notícies i imatges del camp de concentració d'Auschwitz sota una música tensa completaven el programa del conclave.

Al finalitzar, l'excandidat a l'Ajuntament de Barcelona --recordat per arrabassar l'alcaldia als independentistes i entregar-la a Ada Colau-- atén les preguntes d'aquest mitjà. Aquesta vegada, en qualitat de president honorífic de la fundació.

Torna vostè a Barcelona...

No 'torno' a Barcelona, mai l'he deixada, hi vinc sovint [somriu].

...a què fer?

Fa més d'un any, abans de tornar al Govern de França, el desembre de 2024, em van proposar presidir de manera simbòlica aquesta fundació, Emet-La Veritat, perquè saben que la lluita contra l'antisemitisme i l'odi als jueus és un dels compromisos vitals de tota la meva vida.

I ha acceptat.

De la mateixa manera que accepto presidir manifestacions i congressos en altres països per lluitar contra l'antisemitisme. I aquí a Barcelona tinc vincles, però ho faré des de París.

“Si cau Israel, caiem nosaltres”, ha dit durant el seu discurs. Per què?

És una frase de José María Aznar, cal retornar al Cèsar el que és del Cèsar. Sempre he compartit aquesta idea perquè Israel és una democràcia (amb els seus defectes, com totes les democràcies) que està a la primera línia davant l'islamisme que ens ataca a nosaltres.

Ha colpejat Espanya a Atocha o a les Rambles de Barcelona. Israel lluita contra Hamàs, Hezbollah i l'islamisme a l'Iran. Europa i Israel tenim els mateixos enemics i, si caigués, nosaltres també podríem caure. Si Israel guanya les guerres contra Hamàs, Hezbollah i l'Iran, és positiu també per a la nostra democràcia i la nostra convivència.

L'acte d'avui em porta a preguntar-li... Catalunya és antisemita?

Mai s'ha de dir que una ciutat, regió o país és antisemita. Però l'auge de l'antisemitisme, que ha estat un tsunami a tot el món des del 7 d'octubre de 2023 [data dels atemptats de Hamàs], no va esperar als bombardejos d'Israel a Gaza, no. L'endemà ja hi havia un auge dels actes antisemites, que poden matar. Ho hem vist a França, i fa unes setmanes a Sydney. Aquí hi ha una situació per descomptat molt preocupant i per això hi ha una mobilització de la societat civil que jo ajudaré a impulsar.

Una persona que ha defensat a Catalunya l'Estat d'Israel és Pilar Rahola, amb qui s'ha saludat efusivament. Li sembla valenta?

Sí, és clar. Ha estat assetjada per lluitar contra l'antisemitisme. Com passa a Ucraïna després de l'agressió de Rússia, ens hi juguem la llibertat i la democràcia dels europeus. En la lluita contra l'antisemitisme també ens hi estem jugant quelcom molt important, el que som, el judaisme és part de la nostra història.

Jo vaig dir al Parlament francès que, sense els jueus francesos, França ja no seria França. Doncs és el mateix per a tota Europa. Hi ha una memòria jueva, a vegades amagada, però molt potent a Espanya i sobretot a Barcelona, en aquest barri on som, al costat de la Catedral. Els que tenim els mateixos valors i lluitem contra l'antisemitisme, està bé que malgrat les diferències polítiques, es trobin aquí.

Una altra persona que ha defensat obertament Israel a Catalunya és Sílvia Orriols. Què en pensa d'ella i del seu projecte, Aliança Catalana?

Miri, hi ha hagut un canvi gairebé antropològic, polític i cultural des de fa uns anys en manifestacions contra l'antisemitisme. Una de les més importants va ser a París el novembre de 2023, i part de l'extrema esquerra i de sindicats no hi eren, i per primera vegada hi era l'extrema dreta de Le Pen. Això vol dir que les coses estan canviant. No és tant saber què opino jo de la senyora Orriols; no visc a Catalunya, visc a París des de 2021, he estat ministre els darrers mesos i no em ficaré en la política catalana o espanyola. Però això ha de fer reflexionar l'esquerra.

Per què?

Avui el nacionalpopulisme, l'extrema dreta, el que sigui, dona suport a Israel. Perquè van en contra dels musulmans? Pot ser, però l'esquerra, que era originalment sionista i molt pro-Israel, amb Felipe González com a president del Govern reconeixent Israel el 1986, ha de reflexionar. Ha de fer reflexionar el PSOE i les seves aliances amb partits i persones que criden ‘des del mar, fins al riu’ [consigna política associada al nacionalisme palestí, pronunciada per Yolanda Díaz, vicepresidenta del Govern central per Sumar]. Aquest és un crit antisemita.

Avui s'ha sentit en aquesta sala que "els nens jueus són escopits, sacsejats i agredits". Teniu constància que això passi també a Catalunya?

Sí, això passa a Catalunya, a Barcelona. He escoltat molta gent i passa a tot arreu. El que hem escoltat als vídeos [projectats durant la presentació] exactament ho hem viscut a França. I s'ha d'aturar ara perquè demà poden matar. I si demà els antisemites guanyen, nosaltres perdrem els nostres valors i la nostra democràcia.