Plataforma per la Llengua celebra els atacs a les seus d'una cadena que rotula en castellà

Plataforma per la Llengua fa un pas més en les seves campanyes de delació i assetjament a comerços que no rotulen en català.

L'entitat ultranacionalista ha expressat aquest diumenge el seu suport als atacs contra les seus d'una cadena de trasters a Catalunya, les seus de la qual han aparegut vandalitzades amb pintades i desenes d'adhesius per tenir rètols en castellà, llengua cooficial de l'autonomia.

Plataforma per la Llengua demana més multes contra els comerços que no rotulen en català: "Amb sancions, ho faran"

El castellà, una "irresponsabilitat lingüística"

"No perdeu detall d'aquesta acció d'activisme contra una empresa amb una manifesta irresponsabilitat lingüística", etziba a les seves xarxes socials aquesta organització subvencionada per nombroses administracions públiques de la regió, a més de València i Balears; entre elles, nombrosos ajuntaments i la Generalitat de Catalunya.

Plataforma per la Llengua es vanagloria dels atacs contra diversos locals d'El Trastero Verde a Barcelona, duts a terme per "alguns simpatitzants" als barris de Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià i Camp de l'Arpa. I ho il·lustra adjuntant fotografies d'aquestes accions.

"En català!"

En elles s'aprecia com alguns d'aquests comerços han patit pintades amb lemes com "En català!" -"¡en català!"-, "prou catalanofòbia comercial!" -"prou catalanofòbia comercial!-, ratllades en la retolació del comerç, i desenes d'adhesius sobre ells amb consignes del mateix estil.

I això, tot i que, fins i tot, alguns d'aquests comerços tenien els rètols en català, com per exemple "Lloguer de trasters" -"lloguer de trasters"-.

Donen les "gràcies" als atacants: "És imprescindible!"

Plataforma per la Llengua ha aplaudit aquests actes al seu perfil de X, donant les "gràcies a tots els veïns que lluiten perquè es respectin els seus drets lingüístics". "La defensa del català a peu de carrer, sense complexos, és imprescindible!", afegeix.

Així mateix, l'autodenominada "ONG del català" recorda que, a l'abril de 2025 va recollir "més de 240 queixes a Barcelona" en una de les seves múltiples campanyes de delació, que incloïen alguna contra aquesta cadena. Denúncies que, segons explica, va traslladar a l'Agència de Consum de la Generalitat, la qual els va respondre dient que traslladava "expedient" a l'Oficina d'Informació del Consumidor de Barcelona.

Presumeixen que el seu assetjament funciona

En aquest sentit, cal recordar que, el passat novembre, Plataforma per la Llengua va presumir a les seves xarxes socials que el seu assetjament i intimidació a comerços que tenen la seva retolació en castellà donen resultat, demostrant amb imatges que alguns d'ells han acabat canviant l'idioma de les seves seus al català.

Aquesta organització i el seu president, Òscar Escuder, han instat en nombroses ocasions les administracions locals a multar aquells negocis que no es pleguen a les seves exigències, remetent-se a la Llei de Política Lingüística de la Generalitat.

Entitat 'milionària' en subvencions

Plataforma per la Llengua és una entitat privada que es finança en bona mesura gràcies a les subvencions de tot tipus d'institucions públiques a Catalunya, València i Balears. Entre elles, el Govern català, que en els seus Pressupostos de 2023 li va dedicar una partida de 516.000 euros. I en el darrer lustre, la Generalitat li ha concedit més de tres milions d'euros.

Només el 2020, poc després que transcendís que alguns dels seus simpatitzants havien vigilat la llengua que parlen els nens a les escoles de Catalunya, Plataforma per la Llengua va obtenir 955.000 euros en ajudes. La major part d'elles, procedents de l'Executiu català --en aquelles dates, governat per Junts i ERC--, que li va concedir 760.000 a través dels seus convenis.

Les últimes dades de transparència de Plataforma per la Llengua de 2024 mostren que compta amb una plantilla de mig centenar d'empleats.