Puigdemont delega la seva 'batalla contra la immigració' en tres homes d'esquerres

Junts sap que la regularització extraordinària de mig milió de persones aprovada dimarts passat al Consell de Ministres té l'objectiu de desencallar el traspàs de les competències d'immigració a la Generalitat de Catalunya. Per això els seus dirigents no han posat el crit al cel, com haurien fet en una altra ocasió.

La jugada del Govern ha estat clara: satisfer la principal exigència de Podem en la matèria --sense passar pel Congrés ni obligar la dreta independentista a pronunciar-se-- per aconseguir el seu suport perquè el Govern català gestioni íntegrament la immigració i el control de fronteres.

Una mesura que s'ha d'aprovar amb majoria absoluta a través d'una Llei Orgànica i que necessita els vots de la formació morada. Podem ja va tombar el traspàs l'any passat en considerar "racista" el preàmbul de la proposta, i condicionar-lo a altres carpetes com la ja aprovada regularització. 

Negociació amb Podem

En aquest escenari, doncs, està prevista una negociació entre Junts i Podem per articular un altre text que compti amb el vistiplau de la Cambra i que serveixi al PSOE per satisfer el partit de Carles Puigdemont, que va trencar amb els socialistes a la tardor acusant-los d'incomplir els seus acords.

Els postconvergents descarten canviar l'articulat de la proposició de llei presentada juntament amb el PSOE al març de 2025, però accepten reformular el seu preàmbul, que insinuava que la immigració era un "repte" i proposa un model "ordenat, regular i segur".

Mas insta a Junts a negociar la reforma del finançament autonòmic i a donar-hi suport

Aquest era el principal obstacle per a la diputada podemita Ione Belarra, tot i que hi ha altres punts que separen ambdós partits. Com el relatiu als Centres d'Internament d'Estrangers (CIEs), que Podem vol tancar i Junts, controlar des de la Generalitat, tot i que només n'hi ha un a Catalunya.

Facció 'd'esquerres' de Junts

En qualsevol cas, Junts no tindrà altra opció que rebaixar el to d'un text que ja va ser impulsat per la facció d'esquerres del partit amb l'objectiu de no incomodar la majoria d'investidura de Sánchez que podria aprovar el traspàs, ja que PP i Vox el van rebutjar des del principi. 

El mateix preàmbul va ser redactat, segons ha pogut saber aquest mitjà, pel diputat Agustí Colomines: veterà historiador, professor universitari i impulsor de MESCat, una formació que integra els independentistes que també es consideren socialistes, dins de Junts.

Àngel Colom i Èric Bertran

Colomines és un dels tres líders del partit, juntament amb l'exsecretari general d'ERC Àngel Colom i l'activista Èric Bertran, que recuperen la seva influència en Puigdemont un cop el traspàs de competències torna a ser possible.

Distanciant-se, així, d'Aliança Catalana, amb els postulats de la qual han coquetejat des que va fracassar el primer intent de traspàs al Congrés. A Junts se senten preparats per reivindicar, davant del rupturisme extrem de Sílvia Orriols, que la seva "pressió" a Madrid ha donat resultat. 

'Pla 8 milions'

Des d'aquesta esquerra --principalment Colom i Beltran-- també s'imposen a l'hora de dissenyar la política migratòria oficial del partit. 

Colom, històric líder independentista i embolicat en l'anomenat Cas Palau, presideix el Consell Assessor d'Immigració, format per experts, alcaldes i diputats --entre ells, Colomines--. Un òrgan intern que fixa el rumb ideològic del partit, al qual, asseguren, "Puigdemont hi para molta atenció".

El conseller de Junts a Renfe té un 'rànquing' acadèmic de becari

I Beltran, conegut per haver estat acusat de fer amenaces terroristes a diverses empreses per retolar en castellà, redacta de la mà de la regidora a Barcelona Victòria Alsina l'anomenat Pla 8 milions. Una proposta migratòria concreta que Junts havia de presentar al febrer, i que finalment queda posposada de cara al mes d'abril. 

Alcaldes 'rebels'

Fonts internes detallen que el pla anirà enfocat en la necessitat de "millorar serveis públics per adequar-nos a la nova realitat demogràfica". Amb la idea de "poder integrar bé els que ja són aquí abans de rebre més immigrants", però sense limitacions de cap tipus previstes.

El consens intern és relativament ampli, tot i que alguns líders de Junts apunten en privat que el partit hauria d'impulsar una línia "més dura" --d'acord amb els alcaldes rebels, que han demanat a Jordi Turull tenir més llibertat d'actuació, i a qui el secretari general va compensar amb la llei de multireincidència, aprovada al Congrés.

Tots els esforços s'enfoquen, doncs, a acordar el traspàs de l'estrangeria, per al qual el Govern assegura estar preparat. I confien, com amb els trens o l'Hisenda, que la gestió catalana de la cartera desinflarà Orriols. Una figura que, en qualsevol cas, uns consideren més extremista que altres.