El Tribunal Constitucional (TC) va votar ahir mantenir l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont emesa pel Tribunal Suprem (TS).
Es tractava d'una mesura cautelar sol·licitada per la seva defensa en què el seu partit, Junts, no tenia gairebé esperances.
Els postconvergents fien el retorn de l'expresident de la Generalitat fugit de la justícia pel procés a la resolució que emeti el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) aquest proper mes de febrer. Que, segons creuen, serà favorable. Serà la seva última oportunitat per tornar a Catalunya sense risc de ser detingut.
La sentència de l'advocat general de la UE
L'advocat general de la UE, Dean Spielmann, va dictaminar el passat octubre que la llei d'amnistia aprovada al Congrés dels Diputats no contravenia el Dret europeu. I Junts confia, ja que així succeeix en la majoria de casos, que el TJUE opini igual.
En aquest cas, apunten que el Suprem es quedaria "sense arguments" per no aplicar la norma tant al líder de Junts com als seus exconsellers Lluís Puig i Toni Comín. I, un cop en vigor, l'ordre de detenció s'aixecaria de forma automàtica.
Facilitant, així, un retorn "en els pròxims mesos" pel qual el partit secessionista fa temps que es prepara.
Qüestió de competència
Les fonts consultades asseguren que el Constitucional no anava en cap cas a aixecar l'ordre de detenció, ja que podria entrar en conflicte competencial amb el Suprem.
No ha estat cap sorpresa per a Junts, en aquest sentit, tot i que la tornada de Puigdemont, Puig i Comín podia haver estat automàtica si la votació --salvada amb 10 magistrats a favor i un en contra-- s'hagués decantat en direcció oposada.
Encara que es continuï estudiant si la malversació és amnistiable o no, que continua sent l'escull principal per a l'aplicació de la norma. Els contraris a fer-ho al·leguen que l'expresident es va beneficiar personalment de diners públics durant el procés.
Recursos d'empara
Paral·lelament, el TC examina els recursos d'empara emesos en resposta al fet que el TS no els apliqués l'amnistia.
Es pronunciaran al respecte un cop ho faci el TJUE, aquest mes de febrer, i sentenciaran si el jutge Pablo Llarena va vulnerar algun dret fonamental dels pròfugs en no aplicar l'amnistia.
Junts, pendent del retorn
La formació postconvergent, en qualsevol cas, confia que la llei que ells mateixos van redactar juntament amb el PSOE a canvi de la investidura de Pedro Sánchez encari la seva "fase final".
Junts viu la seva pitjor situació des que el mateix expresident el va fundar d'esquena al PDECat, sense poder executiu més enllà d'algun ajuntament, i amb una influència en el Govern d'Espanya que continua sent clau per a la majoria parlamentària, però que han renunciat a exercir.
En les darreres setmanes, han alçat la veu davant el Govern de Salvador Illa, però es tracta d'una resposta més de les múltiples que han assajat per revertir les enquestes que asseguren que Aliança Catalana els avança per la dreta. Empatant a escons, segons alguns sondejos.
Hiperlideratge
En aquest sentit, a Junts consideren "imprescindible" la figura de Puigdemont. Primer, perquè no han aconseguit potenciar cap substitut possible; i segon, perquè el seu hiperlideratge és l'únic que genera consens entre les diferents faccions internes.
Al fugit ja li van demanar que fes un pas endavant a nivell orgànic en el darrer congrés, on va recuperar la presidència que ostentava Laura Borràs, amb l'objectiu d'evitar una guerra fratricida.
I el seu retorn és, doncs, clau. Els postconvergents van reubicar Albert Batet com a adjunt a la direcció precisament per facilitar que Puigdemont pugui prendre les regnes quan torni.