L'àudio que va transcendir ahir del candidat d'ERC a l'alcaldia de Girona representa el pitjor de la política. Marc Puigtió assegura en una gravació privada --l'autoria de la qual no ha negat ni desmentit-- que "utilitzarà el partit" i, després, li arrabassarà "els seus drets electorals" per a la seva pròpia plataforma Moviment Gironí.
El dirigent també filtra kompromat sensible contra una companya de partit al seu interlocutor. Per, presumptament, desgastar-la i enfilar-se ell en el seu lloc.
L'àudio s'ha filtrat a les xarxes socials, els mitjans de comunicació ens n'hem fet ressò, i ERC, en una maniobra encertada, li ha obert expedient.
Els problemes són, en realitat, dos. Un, que Puigtió no hagi dimitit fulminantment i de manera irrevocable per dir una cosa en privat i la contrària en públic. I dos, que Esquerra no l'hagi destituït d'un cop de ploma, o almenys apartat temporalment, mentre es verifica el contingut de la lamentable pista sonora.
Aquestes dues opcions són tots dos avenços vàlids per protegir un dels béns més preuats que tenim: la dignitat de la política.
El paper oxigenador, educador i vertebrador de l'acció pública s'ha de celebrar i conservar, perquè el contrari és ajudar a crear una via d'aigua que sigui cabal per al populisme. I ja hem vist que Girona és una de les places que té entre cella i cella la política del crit i el gest.
La capital provincial és un dels forts on l'extremisme simplista, quan no simplista --tant en el fons com en la forma--, pot prosperar. Davant d'això, s'imposa que totes les forces, independentment del seu color, prioritzin l'elecció i la cura de candidats i candidates responsables, coherents i que vetllin per la ciutat.
L'àudio de l'exalcalde de Sant Julià de Ramis, també, ha de tenir conseqüències. Sigui quina sigui la inclinació política de l'intervinent, aquesta al·locució ha de provocar un efecte. Una destitució. Perquè si no donem ales als que asseguren que tots són iguals, o que el que governa és una casta, i no representants públics democràticament escollits.
I ja sabem com acaben aquestes crítiques suposadament airades dels polítics outsider: amb flagrants incompliments del que s'ha promès o amb actituds que són mimètiques a les que han mantingut els partits que han ocupat quotes de responsabilitat fins ara.
