El futur és aquí. Ara volem veure'l
"Catalunya torna a parlar d'escoles, trens, habitatge, seguretat, sanitat, infraestructures, empreses i inversió. Bé: ara toca resoldre-ho"
Salvador Illa va arribar fa dos anys a la Generalitat amb una promesa que, després de tot el viscut a Catalunya durant l'última dècada, semblava gairebé revolucionària per la seva senzillesa: normalitat.
Dos anys després, cal reconèixer-li que bona part d'aquella promesa s'ha complert. Però també cal començar a dir-li una cosa que aquest dilluns s'ha escoltat, amb més o menys contundència, entre representants de la societat civil i econòmica catalana: la normalitat ja no és suficient.
L'empresariat valora l'estabilitat recuperada. Agraeix la valentia d'algunes decisions adoptades per Illa i observa amb bons ulls que Catalunya hagi abandonat l'excepcionalitat política en què va estar instal·lada durant els anys del procés. Fins i tot sembla disposat a avalar, encara que sigui amb reserves, que aquesta etapa política tingui continuïtat.
Però no és un xec en blanc. I potser aquest és el missatge més important que hauria d'endur-se el president de l'equador de la legislatura: qui li reconeix haver estabilitzat Catalunya comença també a exigir-li que la faci funcionar.
Per a qui considerem que els anys més intensos del procés van suposar un enorme parèntesi polític, econòmic i social, recuperar certa normalitat institucional té un valor indiscutible. L'independentisme segueix existint —la Diada d'aquest 11 de setembre ho va tornar a demostrar— i té tot el dret a defensar el seu projecte. La diferència és que ha deixat de monopolitzar el debat públic.
Catalunya torna a parlar d'escoles, trens, habitatge, seguretat, sanitat, infraestructures, empreses i inversió. Bé: ara toca resoldre-ho.
La primera fase de la posada en marxa de Catalunya ja està força ben resolta: hi ha acords parlamentaris, pressupostos aprovats i reducció de la tensió política.
La segona es mesura d'una manera força menys sofisticada, però profundament més eficaç: si una empresa decideix invertir, si un ciutadà aconsegueix un habitatge, si un alumne aprèn, si una administració respon o si un tren arriba a la seva hora.
Illa ha dedicat bona part de la seva conferència d'aquest dilluns al Museu Marítim a dibuixar la Catalunya dels pròxims anys. Governar exigeix planificació i seria irresponsable reclamar solucions immediates per a problemes que fa dècades que estan enquistats.
Però tampoc es pot governar permanentment 'en el futur'. Els catalans viuen al setembre del 2026.
Per això l'empresariat reclama polítiques més concretes i a curt termini. Després de dos anys d'estabilitat, vol començar a percebre'n els resultats.
Hi ha un moment en qualsevol legislatura en què els anuncis han de convertir-se en resultats més tangibles, no només en propostes de despatx.
Un dels seus principals exàmens està a les aules. Els resultats educatius de Catalunya són prou preocupants com per deixar de tractar-los com una mala estadística que reapareix periòdicament.
Els alumnes que avui tenen dificultats en matemàtiques, ciències o comprensió lectora seran qui demà aixequin les nostres empreses, administrin justícia, ensenyin a la següent generació o redactin les lleis que haurem de complir tots.
Si ells suspenen, d'alguna manera, suspenem tots.
Illa ha anunciat un gran acord polític sobre educació, l'objectiu d'avançar cap al 6% del PIB i una important inversió per modernitzar els centres. Benvingut sigui. Però Catalunya necessita preguntar-se què està fallant i atrevir-se a canviar-ho, encara que les respostes siguin incòmodes.
També necessita que Rodalies funcioni i que accedir a un habitatge deixi de ser una cursa d'obstacles. Podem discutir sobre dècades de desinversió ferroviària o sobre plans d'habitatge a deu anys. Però el passatger necessita arribar avui a treballar i el jove que no pot pagar un lloguer necessita independitzar-se avui.
Aquest és el salt que es reclama al Govern.
A Illa se li reconeix el canvi de clima, se li concedeix crèdit i existeix disposició a que aquest cicle polític tingui recorregut, sempre que aquest crèdit comenci a donar els resultats que s'han plantejat als despatxos.
La primera meitat de la legislatura podia consistir a recuperar la normalitat institucional. La segona ha de demostrar per a què serveix.
Illa ja no pot governar contra el record de l'anterior. Ha de governar sobre el present.
Salvador Illa ha titulat la seva conferència El futur és aquí.
Té raó.
El futur és aquí. Ara volem veure'l.
