Fi de curs: el futur apressa
"Enguany, els periodistes han demanat explicacions a Illa. L'any vinent, li demanaran resultats. Aleshores, al llop de la ultradreta ja no se li veuran les orelles, sinó els ullals amb sang i el Govern necessitarà un llistat de millores tangibles"
Amb el tancament del curs polític a Catalunya, arriba un canvi d'etapa. El president Illa s'ha sotmès a l'examen dels periodistes en ple equador de legislatura i amb la mirada posada al setembre, com l'estudiant que supera els exàmens de segon i passa a tercer, i que sap que se li exigirà més perquè ja va amb els grans de l'institut.
Els periodistes li han preguntat pel suspens més recent del Govern, signat pel Departament d'Educació i FP, després que hagi transcendit que no es podrà escrutar el progrés dels alumnes catalans per un error en l'elaboració de les proves PISA, aquelles que situen l'educació catalana en nivells inacceptables per a les condicions del territori.
Tot i que la Generalitat segueix sense donar una resposta del tot convincent al retard a l'hora d'explicar el problema —el mateix Illa ho ha justificat assenyalant que Niubó manejava una investigació que continuarà diversos mesos més per estar encara inconclusa—, als socialistes no els n'ha quedat més remei que abaixar el cap.
L'abandonament de les aules i de les condicions laborals dels professors és herència d'executius anteriors, després d'una dècada i mitja de governs d'orientació independentista que han deixat tantes mancances que han obligat el president i el seu equip a arromangar-se en la recerca de resultats a contrarellotge.
Vegis, per exemple, els problemes a Rodalies, la crisi de l'habitatge, les dades sobre seguretat i el poc desplegament de les energies renovables.
Però aquest no és el cas de la relliscada als exàmens. La responsabilitat comença i acaba a l'actual conselleria, els tècnics de la qual no van elevar a les instàncies polítiques un error que fa que escoles i instituts vagin parcialment a cegues quan més llum necessiten per assegurar-se que no van donant tombs en els temps de les pantalles, les necessitats especials i la laxitud dels pares a casa.
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, durant la roda de premsa d'aquest divendres
Illa mantindrà Niubó i li ha encarregat trobar les explicacions oportunes i actuar amb contundència. El que s'espera és quelcom que vagi més enllà d'emprendre els canvis procedimentals que evitin la repetició del pecat. I és que l'error té difícil perdó, ja que els propers resultats equiparables no arribaran fins a l'edició de 2029.
Al lector no se li escaparà que això serà a la pròxima legislatura. Aleshores, si els socialistes volen revalidar la victòria del 2024 amb prou marge perquè ningú els prengui el Palau de la Generalitat i puguin governar aquesta dècada a la qual aspiren, necessitaran millores tangibles de les seves polítiques. Aprofitant el mantra de la seva expedició al sud-est asiàtic: collir els fruits del que s'ha sembrat durant aquests dos primers anys.
Perquè les inversions i els vols directes sembrats al Vietnam i Singapur aquesta mateixa setmana —que aquest mitjà ha seguit de prop— poden esperar a madurar, però les coses de menjar van a un ritme molt més alt.
Alguns d'aquests fruits ja han arribat, com la reducció del nombre de delictes que es cometen a Catalunya, que continuarà amb l'agilitació dels judicis ràpids amb l'arribada de noves unitats i l'increment d'efectius dels Mossos d'Esquadra. Les apunyalades baixen, ja no es roben tants mòbils i rellotges, l'aeroport del Prat és un lloc segur i als delinqüents multireincidents se'ls està posant la cosa costa amunt.
Però el control de les màfies balcàniques dedicades al narcotràfic escapa de la capacitat dels Mossos d'Esquadra i apel·la als serveis d'intel·ligència espanyols, així com a estaments europeus. Molts dels tiroteigs que es produeixen a Barcelona i que generen tanta mala premsa s'expliquen per aquí, i malauradament se'n continuaran donant, malgrat les mesures que puguin arribar des dels despatxos d'Illa, Parlon i Trapero.
Més assumible és el canvi de cara de Rodalies.
Si bé és cert que els retards en la provisió d'un centenar de nous trens d'Alstom, fabricant francès amb planta a Santa Perpètua de Mogoda, no ajuden, les profundes obres que avui tant molesten, l'entrada de la Generalitat en decisions que fins ara depenien només de Renfe i l'important increment de les partides dedicades al manteniment de la xarxa conviden a pensar que les millores seran palpables l'any vinent.
En habitatge, l'ampliació necessària del parc públic no arribarà aquesta legislatura, però haurien de veure's més grues perquè els socialistes puguin apuntar-se l'encert del pla 50.000. I al marge de la limitació de la compra especulativa i els seus efectes desconeguts, el retorn de milers de pisos turístics al mercat permanent podria alleujar en certa manera l'escassetat d'oferta que dispara preus i que converteix la signatura d'un contracte en una odissea.
A la roda de premsa d'aquest 31 de juliol, els periodistes han demanat explicacions a Illa. L'any vinent, li demanaran resultats.
Les municipals podrien haver sacsejat el tauler aleshores, amb l'eventual entrada d'Aliança Catalana en governs municipals arreu del territori i l'obtenció de diverses alcaldies, segurament petites. El llop ja no ensenyarà només les orelles, sinó els ullals tenyits de sang, i el Govern necessitarà un llistat de resultats tangibles per combatre la desafecció abans que l'ascens de la reina gòtica al Parlament faci Catalunya ingovernable.
“Dos anys construint el futur”, resa el lema que ha acompanyat el president durant la roda de premsa. Mal que pesi, el futur apressa.
