La relliscada de Sílvia Orriols
"Guinadell té tot el dret del món a voler treballar de policia a Ripoll. Però si exerceix aquest dret a triar una feina lliurement, genera una obligació, i és que cap familiar seu participi en cap fase del procés de selecció, des de la convocatòria pública fins a l'adjudicació final"
La contractació urgent de la filla de Sílvia Orriols per a la Policia Local de Ripoll (Girona), població que la líder d'Aliança Catalana governa, sembla una relliscada en tota regla. I ho és, com a mínim, en dos plans.
Un, en el legal, ja que la primera edil s'hauria d'haver abstingut i separat totalment del procediment de selecció de nous agents de seguretat a la població perquè la seva descendent participava en el procediment.
Guinadell Orriols té tot el dret del món a voler treballar de policia a Ripoll. Però si exerceix aquest dret a triar una feina lliurement, genera una obligació, i és que cap familiar seu participi en cap fase del procés de selecció, des de la convocatòria pública fins a l'adjudicació final. Passant, per descomptat, per l'elecció del tribunal opositor que l'avaluï. Altrament, podria perjudicar la resta de candidats i, també, al contribuent que costeja el procés.
Orriols mare, l'alcaldessa, no es va separar del tràmit. El va validar legalment com a munícipe, tot i que res indica que hi participés directament. Ella mateixa ha desmentit públicament tenir mà en la selecció de candidats.
Suposem que fos així, que Guinadell ha guanyat la seva plaça netament. El procés està viciat d'origen per la no abstenció de la seva mare, l'alcaldessa, en les fites del procediment administratiu. Un mantell de sospita ha cobert aquest lloc guanyat per la jove. Encara que sigui infundat.
I això sense perjudici que algú acudeixi a la jurisdicció contenciosa i tombi tot el procés per contenir un vici d'origen: un possible incompliment de la llei 40/2015 de Règim Jurídic del Sector Públic, que cita explícitament les condicions del deure d'abstenció d'un càrrec públic.
En un segon pla, en l'ètic, la també diputada al Parlament també s'ha equivocat. Perquè sigui ajustat a la llei o no el procés que va triar la seva filla com a Policia Local, ella ja ha incomplert l'estàndard ètic que està exigint als altres.
Quan Aliança Catalana —i ella mateixa— carreguen contra els chiringuitos, paguitas, dedazos, col·locacions o observatoris, la força independentista radical envia el missatge a l'electorat català que existeix una Administració autonòmica plegada a l'ecosistema polític. Un mamut que torça les seves pròpies normes i deures de neutralitat per concedir prebendes als membres d'aquestes formacions.
Doncs bé, participar en un procediment administratiu sent càrrec públic i que un familiar es presenti al mateix i el guanyi, no supera aquesta barrera ètica. No arriba al mínim exigible, queda per sota. Aquesta actitud xipolleja en el mateix suposat fangar de favors i corrupteles que Aliança veu diàriament en el sistema partidista amb la seva habitual brotxa gruixuda.
És quelcom similar al que li va passar a Ada Colau quan va arribar a l'Ajuntament de Barcelona el 2015. Abans d'agafar la vara de primera edil, tots els altres polítics eren de la casta, presumptament corruptes i necis. Excepte la seva força, és clar.
Vuit anys després, en sortir expulsada d'aquest lloc per un vot ciutadà cansat, Barcelona en Comú havia deixat el mateix rastre de endolls, reubicacions, pràctiques polèmiques i biaix en la política de subvencions que les altres formacions.
Com va indicar encertadament Alejandro Fernández ahir en una anotació a X, el nou populisme, que ara encarnen Orriols i Aliança, haurien de vigilar les seves exigències envers els altres, no fos cas que ells mateixos no les compleixin.
