Dimarts d'exàmens a Catalunya… però amb els professors en vaga. Són les contradiccions d'aquesta terra, lloc d'“acollida” si parles en català.
El Papa no ha de, doncs, témer res. Rebut amb tots els honors, amb Illa erigit en pseudocap d'Estat a El Prat, Lleó XIV es va arrencar amb un català molt acceptable.
Ho va fer a la catedral de Barcelona, en un sermó bilingüe –el seu primer acte a la ciutat– molt repartit per tallar d'arrel qualsevol polèmica nacionalista.
Qui li demanaven més català del que ja tenia previst no van obrir el morro davant la quantitat de temps que el Pontífex va dedicar a aquesta llengua en el seu primer dia.
Per si no n'hi hagués prou, s'emporta de Catalunya les Homilies d’Organyà, un dels textos més antics en català, amb el permís dels Greuges de Guitard Isarn.
Cal reconèixer a Illa que aquest regal està molt ben pensat. Uneix religió i llengua, els dos fronts (un d'ells imposat) d'aquesta visita.
És per tot això que es pot afirmar que, a l'espera del plat fort del viatge (i de la beatificació de Gaudí!), el Papa ha superat la PAC (prova d'accés a Catalunya). I amb bona nota.
També l'obtindran, se suposa, els estudiants que ahir es van examinar de castellà a la PAU (selectivitat), una prova que sembla fàcil fins i tot per a les generacions d'avui.
És un reflex de la situació actual de la societat i de l'educació. Cal donar-ho tot mastegat. No es pot suspendre. I els professors aprofiten per treure'n profit.
El fet que sigui l'examen d'espanyol el que resulta senzill per als examinats també és rellevant: si se supera i amb bona nota servirà per enviar un fals missatge.
Ho podran vendre les autoritats pertinents com que Catalunya ja cuida molt el castellà i que cal insistir amb la imposició del català sobre l'espanyol.
En fi, som així de pagesos. I capaços de convertir una visita pastoral en un examen de sensibilitat lingüística. A això no ens guanya ningú.