I va sortir cara
"La retirada dels pressupostos va ser interpretada per molts com una victòria per a Junqueras. Però el que van acordar Illa i ell va ser, en realitat, deixar de banda les mirades de reüll"
Fins ara, dir que Catalunya aprovarà els pressupostos abans de les vacances d'estiu suposava llençar una moneda a l'aire.
Les afirmacions expressades en aquest sentit pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i els membres del Govern socialista bevien d'un preacord —anomenar-ho així podia ser fins i tot optimista— pel qual Oriol Junqueras es comprometia a "negociar per aprovar".
És ben sabut que, en una negociació, pot passar de tot. I més amb aquest company de viatge, que ha convertit l'Executiu català en el primer que ha retirat uns comptes ja presentats al Parlament.
Una fita que serveix de munició formal, a la Cambra, i informal, com en el show que van improvisar el diputat de Junts Albert Batet i la consellera Alícia Romero a la xocolatada de la Diada de Sant Jordi. La responsable d'Economia va rematar l'intercanvi de provocacions amb un "als socialistes ens agrada fer història".
Però aquelles dues escuetes línies del comunicat difós al març amb el membrete del PSC i ERC, que molts van interpretar com una victòria per als republicans, avui han pres uns tints completament oposats.
Malgrat el risc —també conegut pels negociadors— que aquella moneda acabés sortint creu, finalment ha sortit cara. Perquè el que van acordar ambdós socis de legislatura va ser, en realitat, deixar de banda les mirades de reüll. Aparcar el vertigen que va desbordar el procés fa diversos anys, i que més recentment va portar el president Illa a convocar una declaració institucional per adreçar-se a una ciutadania que no sabia si retiraria els pressupostos o convocaria eleccions, seguint els passos de Pere Aragonès només dos anys enrere.
L'opció de trencar amb tot i posar les urnes, tot i ser denostada en públic, sí que era damunt la taula. Avui, les perspectives són completament diferents. Si bé Aragonès no va aconseguir recosir la ferida amb els seus socis el 2024, i les urnes el van convertir en un cadàver polític després de només dos anys en el càrrec, avui Illa ha enfortit la seva aliança parlamentària i surt rellançat per als pròxims dos anys.
Aquesta setmana, l'exministre de Sanitat ha posat la primera pedra per complir el seu objectiu de governar un parell de legislatures més, i completar una dècada al capdavant de la Generalitat. Així se sent a les files socialistes. Aquests aixequen la mirada i no albiren alternativa cap a la bancada del Parlament; tampoc ho fan les enquestes.
Així doncs, havent esvaït la principal incògnita de la legislatura, la pregunta ja no és si el primer secretari del PSC aconseguirà completar-la després d'haver-se asomat a l'abisme, sinó quants mandats més serà capaç d'assumir, sempre amb el permís de les urnes.
