Pancatalanisme i immersió
"Govern i ERC pacten impulsar el català en 'la resta del domini lingüístic' d'aquesta llengua davant 'les polítiques reaccionàries de determinats governs autonòmics'. Què en pensaran els pares dels nens catalans obligats a acudir als tribunals per rebre classes també en castellà?"
Això de donar “suport i impuls” al català en “la resta del domini lingüístic” d'aquesta llengua, tal com es recull en el pacte Govern-ERC per aprovar els pressupostos, sona a broma.
Que aquesta sigui una de les prioritats de Junqueras (de fet, en el text pactat, aquesta qüestió apareix abans que les millores sanitàries i educatives), quan una part dels professors és al carrer per demanar més sou, deixa clar que el seu projecte és més identitari que social.
I que el Govern ho accepti sense protestar, evidencia que aquest àmbit l'han deixat en mans de nacionalistes radicals com el conseller independent Francesc Xavier Vila.
El “domini lingüístic” del català el formen Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, Andorra, el sud de França, l'est d'Aragó, la zona d'El Carxe a Múrcia i la ciutat italiana de l'Alguer.
Tot i que, en realitat, només a Andorra el català és d'ús majoritari per part de la població. Sí, en això que els nacionalistes anomenen Països Catalans, la llengua pròpia de la majoria dels seus ciutadans és el castellà o espanyol.
En tot cas, segons s'ha filtrat, els esforços del Govern se centraran en València, Balears, Aragó i Itàlia (França, Andorra i Múrcia sembla que hauran d'esperar) i es canalitzaran a través d'entitats amigues. Totes elles pancatalanistes.
Aquestes associacions es repartiran una mica més de dos milions d'euros. Només una pessigada dels 100 milions addicionals que es destinaran a tot tipus d'actuacions per promoure el català a Catalunya (i fora d'ella).
Però el més sorprenent és l'argument utilitzat per justificar el malbaratament de fons per promoure el català en territoris on la Generalitat no té competències: estem en “un moment de grans dificultats per les polítiques reaccionàries de determinats governs autonòmics”, apunta el text aprovat.
Polítiques reaccionàries, diuen. Què deuen pensar els pares dels nens catalans obligats a acudir als tribunals perquè els seus fills puguin rebre una petita part de les seves classes en castellà?
