Catalunya té la major concentració de ciutadans musulmans de tot Espanya, segons un informe de CEU-CEFAS.

Són 700.000 en nombres absoluts, el 9% de la població de la comunitat (el total d'estrangers se situa prop del 20%, segons dades de l'Idescat).

A més, el 19% dels nadons nascuts a Catalunya el 2024 té, almenys, un pare musulmà, sent aquest percentatge el més elevat d'Espanya, la mitjana de la qual és de l'11%.

Per províncies, Barcelona, amb el 16%, és l'única que es troba per sota d'aquest 19%. Les altres ho superen àmpliament, amb Girona al capdavant (27%).

Així mateix, la majoria dels musulmans que viuen a Catalunya són joves, amb edats compreses entre els 20 i els 44 anys.

I la taxa de fecunditat de les seves dones és “molt superior” a la de les espanyoles o les immigrants d'altres latituds.

Aquests musulmans procedeixen, gairebé tots, del Marroc. Res de nou sota el sol. I sí, per evitar suspicàcies, gairebé tots són gent decent. Però això no li treu el punt de invasió silenciosa.

Per què Catalunya s'ha convertit en terra d'acollida de la població musulmana, i particularment del Marroc?

Que li preguntin a Jordi Pujol. Ell va apostar per atreure-la, per davant de la població hispana, amb l'objectiu d'integrar-la, catalanitzar-la i incorporar-la al seu projecte polític.

De quina manera? Tracte de favor, accés a habitatge, immersió lingüística exprés per als fills –una mica més complicat amb els castellanoparlants–. Tot ben lligat.

El pla funcionava mentre servia. Però amb el temps va arribar el gir: la immigració va passar de ser útil a ser “el primer problema de Catalunya”, en paraules del mateix Pujol.

La seva dona, Marta Ferrusola, va assegurar que els immigrants “tenen poca cosa, però l'únic que tenen són fills”, en la línia del que s'ha comentat unes frases més amunt.

Però, són els immigrants realment un problema? No per als polítics, que veuen en ells només una bossa de vots potencials. Els de tots els partits. Són només números. De fet, tots ho som per a ells.

Ens creiem que les institucions esborren la cultura i les tradicions només per no ofendre els nouvinguts? I tantes ajudes? És per recollir el seu suport a les urnes.

A l'altre costat de l'espectre polític, hi ha qui utilitza la immigració per concentrar el cansament de la gent. I també guanyar vots.

L'últim exemple d'aquest circ és l'escena de l'Espanya-Egipte de Cornellà i el “musulmà qui no boti”. Tots intenten treure rèdit d'un assumpte que no molestava quan el discriminat era l'“espanyol”.

I tot això, qui manté el sistema així muntat? Ja sabeu la resposta.