Fa tres setmanes, semblava que arribàvem al clímax d'una tragèdia quan Freixenet va lliurar totes les claus als alemanys de Henkell. Era només el pròleg.

Aquest març, també hem perdut Ercros, per l'OPA de Bondalti, que portarà a Portugal el seu centre d'operacions. I, ara, és el torn de Puig.

La possible fusió de la multinacional del luxe, sobrevalorada a borsa, però amb uns comptes molt atractius, amb Estée Lauder, és el símptoma definitiu de la nostra transformació... o decadència.

Alguna cosa es coïa a Puig després del recent desplaçament de Marc Puig com a CEO a favor de José Manuel Albesa, el primer aliè a la família en aquesta posició. Ara sabem el què.

La recepta encara és al foc, però ja se'n coneixen els ingredients: la perfumista pot caure en braços del gegant nord-americà, que pretén reviure i competir gràcies al talent català. Sembla qüestió de dies.

Els Puig aspiren a mantenir la gestió. I tant! És el consol de qui ven el cotxe, però demana que el deixin seguir conduint una estoneta més. La realitat és més freda: el centre de gravetat es desplaça de la plaça Europa de L'Hospitalet a la Cinquena Avinguda de Nova York.

Una altra joia de la corona que, després de sortir a borsa per buscar pulmó, sense gaire èxit per als accionistes, acaba trobant la pau en la integració estrangera.

Malauradament, no és un cas aïllat, és un patró de liquidació per enderroc. Plou sobre mullat en un mapa de la des-catalanització que ja és un degoteig incessant.

Codorníu en mans de Carlyle, Applus+ trossejada per fons, Cirsa, Pronovias, Seat, Freixenet, Ercros… Marques, algunes, que els nous amos ni saben pronunciar. Ni el que signifiquen més enllà dels diners.

Hem passat de capitans d'indústria a col·leccionistes de family offices. És la cultura del pelotazo davant de la de l'esforç. L'impacte no és només un canvi de bandera; és la lobotomia econòmica del país. Sense seus reals no hi ha cervell.

Ens estem convertint en una excel·lent sucursal: brillant, eficient i amb bon clima, però sucursal al cap i a la fi. Tampoc ajuden altres factors externs.

El resultat és un país de sol, platja i serveis de baix valor. Cada cop més pobres, més dependents i sense un relleu emprenedor que vulgui embrutar-se les mans.

Els hereus han venut les joies de l'àvia per pagar la festa d'avui, sense entendre que demà no quedarà res per heretar.

Brindem amb cava alemany i ens perfumem amb essència americana. Prost i Good luck, perquè aquí ja només queda el sol.