La dimensió de l'atropellament
"Catalunya és el territori europeu en què un percentatge més gran dels alumnes reben l'educació en una llengua diferent de la pròpia"
Fa unes setmanes, un estudi realitzat amb dades dels informes PISA reflectia una realitat esgarrifosa: el 72% dels alumnes catalans reben l'educació en una llengua diferent de la pròpia.
Per contextualitzar millor la dimensió de l'atropellament és apropiat comparar aquesta xifra amb la d'altres territoris.
Així, segons recull l'anàlisi (elaborada per l'economista Ángel Martínez per a El Mundo), en cap altra comunitat autònoma la bretxa entre l'idioma que es parla a casa i el que s'utilitza com a vehicular a l'escola és tan gran.
A Balears, el percentatge és del 63%. A Galícia, el 54%. Al País Basc, el 49%. I a la Comunitat Valenciana, el 45%. A la resta de regions, els números són molt menors.
Però si es consulten les dades dels països de la Unió Europea, l'esgarrifança augmenta: cap estat s'acosta als guarismes de Catalunya.
El percentatge més gran és a Letònia, on un 40% dels alumnes estudia en una llengua diferent de la pròpia. El segueix Alemanya, amb un 33%, Bèlgica (32%), Estònia (28%), Àustria (27%), Països Baixos (26%) i Suècia (26%). A Espanya, la mitjana és del 25%, a causa, sobretot, de la situació de Catalunya, Balears, Galícia, País Basc i Comunitat Valenciana.
A la majoria d'aquests països, aquesta bretxa es deu als moviments migratoris. Tanmateix, en el cas de Catalunya, es deu fonamentalment a la impossibilitat d'estudiar tota o una part raonable de l'educació en una de les dues llengües oficials (excepte que els pares acudeixin als tribunals) per imposició de les autoritats autonòmiques.
La conseqüència més evident d'aquesta bretxa és l'augment del risc de patir fracàs escolar.
Però una altra seqüela és, sens dubte, la de sentir-se estranger al seu propi país. Un objectiu que el nacionalisme català sempre ha perseguit i que, quan es tradueix en xifres, permet comprendre amb més claredat la magnitud d'aquest abús.
