Fora la mona! (i altres vulgaritats)

De seguida es va produir el típic esquinçament de vestidures progressista, que va titllar el càntic de racista (encara que els exiliats veneçolans asseguren que no li diuen mona a la Delcy per racisme sinó perquè, segons ells, la bona dona té cara de mona). A partir d'aquí, és clar, ja es podia carregar contra el conclave d'exiliats antiMaduro i qualificar-lo de reunió de feixistes.

Uns dies abans, durant un partit de futbol entre les seleccions nacionals espanyola i egípcia, alguns energúmens van cridar: “Musulmà el que no boti!”, i de nou els nostres progressistes hi van veure racisme i feixisme pertot arreu (quan és de domini públic que els aficionats al futbol gairebé mai no són llicenciats en Ètica per la universitat de Cambridge).

Després d'aquests dos desplegaments de vulgaritat, va tenir lloc un partit de futbol de la Copa del Rei entre l'Atlètic de Madrid i la Reial Societat de Sant Sebastià. Com era previsible, el sector abertzale de seguidors de la Reial Societat es va dedicar a xiuletar l'himne nacional. I, com també era previsible, els nostres pogresistes ho van considerar el més natural del món. Himne espanyol?: xiulet separatista. No passa res. Són coses seves. No siguis fatxa i no m'ho comparis amb allò de la mona i el musulmà el que no boti, que això sí que és greu.

Sembla, doncs, que hi ha inconvenients de primera i de segona. I que el pogresisme normalitza el xiulet a l'himne nacional mentre s'escandalitza davant els crits d'una colla d'energúmens. És a dir, que hi ha vegades que cal ser educat i vegades en què no cal. Potser és normal en un país el president del qual parla d'Espanya i de Catalunya com si fossin dos països diferents, encara que agermanats, en comptes de reconèixer que presideix un sol país. Si el pogresisme vol donar ales a la dreta, això sí, és indubtable que va pel bon camí.

Paisatge en temps de pau

És clar, no és bonic dir-li mona a la cap d'un país germà, sobretot si et dius José Luis Rodríguez Zapatero i t'has fet passar per un mediador internacional en comptes de reconèixer que ets un simple comissionista del chavisme. No s'ha de fer, encara que la mona en qüestió sigui un personatge moralment discutible que va lliurar el seu cap a Donald Trump per aconseguir, com l'infame visir Iznogud, ser califa en el lloc del califa.

Allò de musulmà el que no boti no arriba ni a insult racista, ja que el terme musulmà es queda curt davant d'epítets com moraco o moro de merda, que ningú no va utilitzar durant el partit en qüestió.

Per contra, xiuletar l'himne nacional sí que és una ofensa amb tints supremacistes i racistes. Sobretot, en una competició batejada com a Copa del Rei. A veure, beneits, quina part no heu entès de l'expressió Copa del Rei? Amb aquest nom, us sorprèn que s'interpreti l'himne nacional? És més, si dieu que no teniu Rei, què feu disputant un guardó que porta el seu nom? Si Espanya és un altre país, per què no us quedeu al vostre i deixeu de molestar? Encara que només fos per educació, hauríeu de callar mentre sona l'himne del suposat país veí.

Aquest assumpte és un altre que se'ns ha anat de les mans. I, el que és pitjor, voluntàriament. Es podria haver tallat el tema suspenent el primer partit en què va passar allò dels crits i els xiulets. No sabeu comportar-vos en públic, rucs? Doncs no hi ha futbol!

Per un motiu o altre (gairebé sempre el mateix: suports polítics per al Govern), s'ha convertit en costum acceptada el que hauria d'haver estat tallat d'arrel. Això sí: a l'hora de defensar simis i musulmans, els nostres pogresistes són sempre els primers. Espero que Bismarck tingués raó quan va dir que Espanya era el país més fort del món perquè ni els espanyols havien aconseguit carregar-se'l.