Operació Hodio

Per començar, a quin cervell privilegiat se li va acudir afegir una hac al principi de la paraula odi? Es tractava d’un homenatge a aquesta víctima del feixisme que és Sarah Santaolalla, que també li va encasquetar una hac al seu nom de pila, però al final?

De moment, això del hodio li ha anat de perles a Isabel Díaz Ayuso qui, convertint la hac en jota, ja va fer una gràcia l’altre dia a la comunitat de Madrid assegurant que els socialistes, en general, ho tenien tot ben fotut (bravo, Miguel Ángel, però que graciós ets!).

La iniciativa governamental de vigilar i combatre els delictes d’odi a les xarxes socials (anem a per tu, Elon!) ja és prou ridícula com per empitjorar-la amb una hac (per no parlar del que té de vigilància de possibles subjectes molestos).

I encara que em sembla bé que al president li preocupi que l’odi s’estengui per Espanya, hauria de pensar que això no només és atribuïble a la dreta i l’extrema dreta, atès que la (seudo) esquerra del PSOE i la (presumpta) extrema esquerra de Podemos i Sumar també se les empesquen soles per generar mal rotllo i odi del bo. I la cosa es remunta als temps de Rodríguez Zapatero, malnom Bambi, que va fer l’impossible per exhumar l’esperit de la Guerra Civil i que els espanyols tornessin a sentir entre ells un odi sarraí (“Ens va bé que hi hagi tensió”, com va dir en un programa de televisió quan creia que ningú l’escoltava).

Davant la nul·la disposició de Felipe González a exercir de gurú del sanchisme (no suporta Sánchez i ho podria dir més alt, però no més clar), Zapatero va veure que la plaça estava lliure i podria influir en el senyor president (mentre aprofitava els seus contactes per a tripijocs financers i trapis diverses: ja ningú pensa, com durant la seva Administració, que és beneit de capirot, sinó que pot ser un dels nostres majors corruptes: Wait and see, que diuen els anglesos).

Les constants apel·lacions de l’extrema esquerra al feixisme que, pel que sembla, ens amenaça i pot provocar l’exili de Jordi Évole, Pablo Iglesias i altres ments preclares, l’han portat a veure feixistes per tot arreu, igual que al PSOE. Tan bon punt dius alguna cosa que molesta el poder, t’envien a la fachosfera, encara que siguis un socialdemòcrata recalcitrant que s’ha passat la vida votant el PSC a falta d’alguna cosa millor i, simplement, no reconeguis el que ara pretén passar per socialisme espanyol.

Per muntar un observatori de l’odi (o del hodio) és imprescindible ampliar el focus i no centrar-se exclusivament en els brams de la dretona, que aquí, mala bava la tenim tots. I si vols buscar una víctima de l’odi que faci de mascaró de proa de la iniciativa, fes-me el favor de no triar Sarah Santaolalla, per molt sanchista que sigui (i que ho és, encara que no sé si per convicció o per ganes de medrar).

Aquesta dona es va inventar una agressió del merluzo d’extrema dreta Vito Quiles que no passava d’un dels seus habituals assetjaments micro en mà. Assetjaments sens dubte molestos, però violents? Al vídeo dels fets, el dropo d’en Vito està a un metre de la presumpta agredida, així que no sé com la va poder colpejar de tal manera que li haguessin de posar un braç en cabestrell. I, per cert, segons les fotos que he vist, la Sarah llueix el cabestrell al braç esquerre i també al dret, com si tots dos braços s’haguessin de compartir-lo.

En comptes d’identificar la burla i prendre’n nota, Marlaska li posa escorta policial a la no agredida per l’extrema dreta (Quiles prepara una querella per denúncia falsa) i Sánchez la convida a la magna presentació del seu observatori de l’odi. Així esperen que ens prenguem seriosament les seves propostes model Big Brother is watching you? A veure, jo estic a favor de tot el que emprenyi Elon Musk, però en què li afectarà l’escrutini d’uns buròcrates del govern espanyol?

Estaria bé que baixés el nivell d’odi al nostre país, però dubto que s’aconsegueixi supervisant X. O presentant com a víctima del feixisme una trepa oportunista que dicta càtedra progressista des del programa de televisió del seu xicot.