Les entremaliadures de Jordi Graupera
"L'ambició política del senyor Graupera ha anat creixent amb el temps, igual que la resistència de la societat catalana davant els seus intents d'integrar-se en l'assumpte públic i viure del pressupost"
Després d'una carrera política triomfal en què no ha assolit cap dels seus objectius, el resilient Jordi Graupera i García Milà (Barcelona, 1981) pretén colar-se al Parlament espanyol amb la intenció, segons ell mateix ha reconegut, de dir que no a qualsevol iniciativa del Govern que hi hagi (li és igual l'esquerra o la dreta, ja que ambdues són, per definició, espanyoles), tocar el voraviu a tort i a dret i convertir-se en un enorme gra al cul d'Espanya, perquè pateixi per no haver accedit mai a la independència de Catalunya.
Jordi Graupera és filòsof, però exerceix bàsicament de tertulià independentista. Encara que passa llargues temporades als Estats Units, on ha arribat a fer classes a la universitat, sempre torna amb la barretina més cargolada al cap que en el viatge d'anada, la qual cosa demostra que, malgrat el que va dir Baroja, el nacionalisme no sempre es cura viatjant.
L'ambició política del senyor Graupera ha anat creixent amb el temps, igual que la resistència de la societat catalana davant els seus intents d'integrar-se en l'assumpte públic i viure del pressupost. Primer, i molt modestament, va planejar un assalt a l'Ateneu de Barcelona en companyia dels seus (aleshores) lleials Enric Vila i Bernat Dedeu (que ja no li dirigeixen la paraula). Malauradament, va perdre les eleccions, que va guanyar, si no recordo malament, Isona Passola. La idea era saltar de l'Ateneu a l'Ajuntament i de l'Ajuntament a la Generalitat (Today l'Ateneu, tomorrow the world). Al capdavant de l'agrupació Primàries, Graupera va tornar a fotre's una trompada amb les urnes municipals, igual que uns anys després, quan va fundar el partit Alhora a mitges amb Clara Ponsatí i va intentar colar-se al Parlament català, cosa que tampoc va poder ser.
Inassequible al desànim, malgrat els missatges que li envia la realitat, ara vol entrar al Parlament espanyol al capdavant d'Alhora, que dirigeix en solitari des que la dolça iaieta del prusés es va donar de baixa de l'aventura en adonar-se que allò no anava enlloc. El seu eslògan per a la campanya és Fora Espanya i, de moment, ja l'ha donat a conèixer en dos llocs: l'església de Sixena on anirà a parar el del MNAC i el Congrés dels Diputats a Madrid.
En tots dos casos, això sí, la cosa ha estat d'ordre virtual, projectant el Fora Espanya en tots dos edificis des d'una furgoneta col·locada als voltants (la projecció de Sixena incloïa un segon concepte: No esborrareu la història). Com es pot comprovar, Graupera va fort amb la seva campanya. Com que no té ni un duro per a dibuixos animats de mala qualitat com els que han perpetrat PP i PSOE sobre Feijóo i Sánchez, el nostre home ha recorregut a l'entremaliadura inofensiva i a les bromes de noi trapella.
La projecció sobre el Congrés va durar 30 segons, que és el que van trigar els ocupants de la furgoneta a sortir disparats abans que aparegués la Policia Nacional per tenir unes paraules amb ells. Em pregunto què serà el pròxim que se li acudirà a Graupera, en què consistirà la seva pròxima entremaliadura. Seguint la línia encetada, i si arriba a aconseguir un escó (un extrem molt dubtós), potser li dóna per llençar bombes fètides mentre parla Cayetana Álvarez de Toledo o asseure's sobre una fabriqueta de pets de les que venen a les botigues de màgia.
A Madrid s'acabarien acostumant a les seves entremaliadures, de la mateixa manera que s'han acabat acostumant a Rufián, a qui alguns consideren un estadista. A la capital del poder real, que no té res a veure amb l'autonòmic, aguanten el que els llencin perquè saben que juguen a casa i que als palurdos de la perifèria tampoc cal fer-los gaire cas o, el que ve a ser el mateix, consideren que són els seus costums i cal respectar-los.
Per si de cas, li recomanaria al senyor Graupera que no es doni pressa a anar a El rei de la risa per abastir-se de caques de plàstic amb què folrar les escales del Congrés, ja que el més probable és que es foti una nata contra les urnes a les eleccions generals, com ja se la va fotre a les municipals i les de l'Ateneu.
A Graupera li agrada molt la política, però em temo que a la política no li agrada ell.