El retorn dels herois de la república
"Retorn a la pàtria? Sí, però abans passo una estona per Madrid per recuperar les meves llenties europees i després ja, si de cas, munto el numeret de caminar de la Catalunya Nord a la Catalunya Sud i, si cal, fins i tot em trec les sabates en homenatge a Pau Casals"
Gràcies a Pedro Sánchez i les seves necessitats polítiques, els herois de la república (dels vuit segons) van tornant a la seva estimada Catalunya. Però la recepció popular no és la mateixa per a tots, com s'ha pogut comprovar amb la tornada a la llar dels flamencs d'adopció Lluís Puig i Gordi i Toni Comín.
Aparentment, els seus no han fet distincions, però si un llegeix amb atenció els digitals lazis, observarà que els elogis a Puig conviuen amb certa desaprovació de la manera de fer de Comín.
Com recordaran, el pianista de la Casa de la República va anunciar que creuaria la frontera hispano-francesa a peu, un numeret sentimental que li garantiria l'atenció mediàtica. Però després vam saber que, abans de tornar al terrer, passaria un momentet per Madrid a jurar la Constitució i renovar així el seu càrrec d'eurodiputat.
Només era una formalitat, va dir. Però després el vam veure somrient en companyia d'espanyols diversos, lluïnt joiós el seu nou document nacional d'identitat espanyola i assegurant que va prometre la constitució per imperatiu legal, en català i per ser fidel a l'esperit de l'1 d'octubre.
Si no recordo malament, allò de l'1 d'octubre consistia a cagar-se en la constitució espanyola, per la qual cosa Comín, per recuperar el seu càrrec i el sou corresponent, va dir una cosa i la contrària. I es va quedar tan ample: d'aquí la severa censura de més d'un diari indepe. I de qualsevol que cregui que la lògica i la coherència són sagrades. Jo crec que va afegir allò de l'1 d'octubre a última hora, per dissimular que s'havia convertit en un altre diputat espanyol, probablement del munt.
Bàsicament, perquè al que dedicava el seu prodigiós cacumen era al dineret fresc europeu. D'aquí que estigui pensant seriosament a reclamar els diners que, segons ell, se li deuen en concepte de sous endarrerits, encara que s'hagués quedat sense escó i, conseqüentment, no se l'hagués vist al seu lloc de treball durant cert temps.
No sé si ho aconseguirà, ja que dubto que el comptable del parlament europeu sigui com el de l'ajuntament de Barcelona, que va pagar sencer el sou d'un mes als alegres nois que es van apuntar a la Flotilla Maravella per, en teoria, donar una mà als depauperats habitants de Gaza.
Ànims, Toni, que el no ja el tens. Però compte, que l'avarícia trenca el sac: t'incorpores a mig curs, però tu demana els diners dels últims mesos, que si exigeixes els dels últims dos anys i mig en què no has estat eurodiputat, potser et diuen que vagis a robar a la Casa de la República, que ja tens experiència en aquestes lides.
Mentre Lluís Puig, il·lustre folklorista, ha tornat a casa discretament (en part perquè no té euroescó a reclamar), el retorn de Comín, d'acord amb la seva personalitat xerraire, ha estat més flamboyant.
Retorn a la pàtria? Sí, però abans passo una estona per Madrid per recuperar les meves llenties europees i després, ja si de cas, munto el numeret de caminar de la Catalunya Nord a la Catalunya Sud i, si cal, fins i tot em trec les sabates en homenatge a Pau Casals.
Tot pinta bé per al nostre Toni a excepció d'una coseta. La Comissió Europea està pensant seriosament a reobrir el cas de l'assetjament sexual que planava sobre ell per ficar mà a un assessor i fins i tot ficar-se a la dutxa mentre el pobre home s'ensabonava tranquil·lament les aixelles (la llei del desig és el que té, encara que a vegades entri en col·lisió amb la llei en general).
A Europa s'havien oblidat d'ell perquè ja no se'l creuaven pel parlament europeu, però ara que diu que torna i que la seva conducta pot suposar-los un bon embolic a les institucions, no seria estrany que la investigació portés males conseqüències per al nostre heroi. Sempre és més digne que et facin fora del parlament europeu per separatista que per libidinós i tocatardans.
Potser hauria estat millor tornar amb la discreció del conseller de cultura més breu que han vist els temps, oblidar-se de l'euroescó i buscar-se una altra feina. O un altre partit polític on vegetar, que això és una cosa que tots sabem que se li dóna molt bé. Si es comprometia a no sisar, potser fins i tot l'acollia en el seu si la matamoros de Ripoll.