TV3 o la resiliència processista

Segons reflecteixen els digitals de l'Ancien Regime, podria estar-se escoltant als mitjans de comunicació de la Generalitat cert soroll de sabres a càrrec del nodrit sector lazi de TV3 i Catalunya Ràdio i els seus empleats més resilients en el seu processisme, que assisteixen, indignats, a una presumpta substitució de comandaments, marginant als de tota la vida per posar al seu lloc uns canalles espanyolitzadors i filo socialistes que duguin a terme el sinistre pla de Salvador Illa per convertir La nostra en una televisió autonòmica més després de procedir a una descatalanització total dels seus continguts.

Es queixen aquests herois de la catalanitat que es reparteixen càrrecs a dit entre infraseres del Nouveau Regime, marginant els bons catalans que realment els mereixen i prioritzant la fidelitat a Illa abans que els mèrits professionals dels aspirants al càrrec de torn. En un acte de nostàlgia patriòtica, aquests periodistes de raça (catalana) enyoren els vells temps, quan, segons ells, els càrrecs s'atorgaven de manera apolítica, escollint sempre els més preparats.

Curiosa manera de veure les coses, tenint en compte que durant els llargs anys de la foscor pujolista es va nomenar sempre els lleials al règim, sense importar gaire els seus mèrits professionals, que sempre anaven per sota dels patriòtics (s'han oblidat de Mònica Terribas o de Xavier Graset, per citar només un parell d'exemples de fidelitat canina al separatisme?).

Em consta que a molta gent que no combregava amb les ideacas del règim se li va fer la vida impossible i se la va marginar sense dubtar-ho durant molts anys, a veure si presentaven la seva dimissió. I ara ens surten aquests guardians de les essències a queixar-se del canvi de tendència (que alguns voldríem més radical i contundent)?

Les televisions públiques, lamentablement, sempre estan a mercè del govern de torn. No hauria de ser així, però ho és. A TVE, ara en plena exaltació sanchista, hem vist com cada govern feia el que volia amb ella. I a TV3 està passant el mateix, encara que de manera força més discreta que quan la manegava Convergència. Tan discreta que a molts ens costa distingir l'actual de l'anterior, ja que continuem veient les mateixes cares i empassant-nos els mateixos missatges que a l'edat d'or del processisme.

A aquest pas, em temo que acabaré arribant a la conclusió que Salvador Illa està fent el correcte amb TV3. Si a mi em sembla que continua sent una arma del separatisme i els salvadors d'estructures d'Estat opinen que s'ha convertit en un cavall de Troia de l'espanyolisme més recalcitrant, potser el pietós Illa ha pres pel camí del mig que, a la llarga, aconsegueixi que la nostra televisió pública es converteixi en una empresa audiovisual més o menys decent.

Els que no gaudim de la beatitud del president de la Generalitat, hauríem entrat a TV3 disposats a organitzar una purga que facin riure les de Stalin (per això els meus mai arriben al poder, entre altres motius perquè ja no existeixen i jo corro el perill de convertir-me en un energumen molt semblant als columnistes dementials dels digitals nacionalistes, cosa que, si vull ser coherent, em conduiria al suïcidi).

Però sembla que aquestes coses es consideren de mal gust a Catalunya, cosa que hauria conduït el nostre actual líder a una maniobra de lenta penetració, que és del que es queixen els lazis de TV3 i Catalunya Ràdio, que sempre van pensar que en les seves feines s'imposava l'ordre general de les coses.

La desinfecció de TV3 (i l'extracció d'aquella crosta nacionalista que assenyalava el gran Joan Ferran) està a mig fer perquè els sociates semblen haver escollit el camí més llarg i sinuós (com el de la cançó dels Beatles). Ells sabran per què (deixant de banda el seu tradicional sindrom d'Estocolm davant els segrestadors lazis). 

Potser estan fent el correcte. Ja no ho sé. Ja veurem.