El terratrèmol CIS
"L'efecte de la seva última enquesta ha estat demolidor en la campanya acabada d'inaugurar i es va convertir de seguida en el principal argument del PSOE per rellançar l'estat d'ànim dels seus agents a les xarxes"
Les campanyes electorals mai no han estat paradigma de debat polític ni escenari ideal per a la contraposició en profunditat de projectes ideològics. Si a aquesta evidència històrica s'hi suma el fet indiscutible que la multiplicació dels canals de comunicació només ha servit per potenciar el caràcter de la campanya com a oferta d'entreteniment i desinformació, arribem on som. A una campanya en què el principal argument anímic és l'evolució de les enquestes.
Els sondejos sempre s'han utilitzat com a arma propagandística, com a instruments electorals; tanmateix, mai no s'havia arribat a l'actual frenesí. La tendència s'explica per les facilitats ofertes per les xarxes i la intel·ligència artificial per a la seva distribució exponencial i la seva edició a conveniència.
Per a molts electors, el rellevant per votar és saber que el seu vot serà útil. I atès que el grau de confiança en els polítics és més aviat baix, aquí hi ha els sondejos per indicar-ho, amb total aparença científica.
Les enquestes, en la seva majoria, no són innocents, solen respondre als interessos polítics, periodístics o publicitaris d'aquells que les encarreguen. Naturalment, els seus proveïdors tendeixen a concloure uns resultats acceptables per al client.
Tanmateix, ningú es fa trampes al solitari. En realitat, el que es difon a gran escala són les versions dels sondejos cuinades amb tota la intencionalitat del món per obtenir els efectes perseguits. Uns documents que en molts casos projecten forquilles de diputats per províncies obtingudes amb un nombre tan ridícul d'enquestats per circumscripció que en qüestionen la credibilitat.
Però tant se val, perquè un cop posats en circulació aquests plats llestos per al consum dels gentils, totes compleixen el seu paper: fer saber a l'elector que el que desitja encara és possible, si ell va a votar, és clar.
I en aquest escenari, el rei és el CIS. La fiabilitat dels sondejos preelectorals del Centre d'Investigacions Sociològiques descansa en el nombre d'entrevistes realitzades (45.000 en l'últim cas), unes xifres que estan fora de l'abast econòmic de la resta d'empreses del sector. Sol afinar molt més que els seus competidors, però no és la Bíblia.
El valor de la feina del CIS no rau tant en la versió vulgata, que el té, especialment quan capgira la tendència imperant, sinó en la informació prèvia a la destil·lació. Les tripes de les entrevistes, reservades als especialistes, serveixen per anar esmorteint les eventuals desviacions d'altres sondejos de menor quantia (excepte els que operen de part) i s'aprofiten com a guia de campanya per als candidats.
L'efecte de l'últim CIS ha estat demolidor en la campanya acabada d'inaugurar i es va convertir de seguida en el principal argument del PSOE per rellançar l'estat d'ànim dels seus agents a les xarxes. L'entusiasme habitual dels prescriptors es va transmutar en arravatament. En paral·lel, algunes de les enquestes i les seves actualitzacions, inicialment menys optimistes, ja recullen lentament la tendència marcada pel macrosondeig oficial.
El 2023, el CIS va avançar la victòria de Núñez Feijóo, atorgant-li el 31,04 dels vots davant el 31,02 de Pedro Sánchez, anunciant la possibilitat d'un Govern d'esquerres, malgrat la victòria nominal del PP. El resultat oficial va ser del 33,06 per al PP i el 31,68 per al PSOE.
El 33,3% atorgat pel CIS al PSOE en aquesta ocasió suposaria el millor resultat de Pedro Sánchez. Però no cal esperar tant per comprovar-ne la transcendència. Des de la publicació d'aquest sondeig, el PSOE ha substituït el seu objectiu de campanya. Ja no es tracta d'aturar la dreta pels molts mals que el seu govern podria reportar als espanyols, es tracta ara de guanyar a la dreta d'una manera contundent, alliberant, de passada i relativament, Sánchez de la pressió soferta per part dels seus propis socis de Govern.
Aquest és el millor panorama previst pels socialistes i el pitjor pronòstic per al PP. La hipòtesi d'una remuntada del PSOE i la confirmació de la multiplicació per dos dels diputats de Vox deixa Núñez Feijóo a les portes del fracàs històric.
I si el CIS s'equivoca?
No seria la primera vegada que la seva versió popular erra. Va passar a les eleccions europees de 2024. En general, el CIS dirigit per José Félix Tezanos sol sobreestimar els resultats de l'esquerra. Segons un estudi publicat per El País, aquesta desviació es detecta en 41 de les 42 convocatòries electorals celebrades des de 2018. El 2023, va encertar amb el PSOE, però va atorgar al PP dos punts menys dels que realment va obtenir a les urnes.
Fins i tot considerant l'esdeveniment calamitosament eventual de l'error, la seva difusió hauria ajudat el PSOE a rearmar-se emocionalment en campanya. El que no és poc. Aquest factor podria tenir la seva repercussió positiva en els resultats previstos inicialment, calculats sota els efectes d'una depressió política evident entre els socialistes, agreujada per l'eufòria exhibida per la dreta i els seus propagandistes en el moment de la convocatòria.
La dificultat rau en el càlcul precís dels efectes reals provocats entre l'electorat pel CIS. Només la comparació dels pronòstics dels sondejos previs al terratrèmol demoscòpic oficial amb els resultats de les urnes podria acostar-nos al grau d'efectivitat obtingut per aquest macrosondeig, al marge del seu encert matemàtic.
Sigui quina sigui la influència comprovable del CIS, sembla haver despertat els socialistes del seu perillós ensomni amb la dolça derrota.