Mà dura
"L'important és aturar aquests pillatges abans que escalin i se'ns en vagin de les mans, i l'únic camí és deixar clar que no pot sortir de franc participar-hi"
A diferència de les protestes a França, les que han començat a Barcelona —i potser s'estenguin a més llocs— no tenen argumentari reivindicatiu. Són simples actes vandàlics seguits de saquejos. Ningú no demana res i, per no tenir, ni tenen antisistemes com a coordinadors. Són només canalla sense control.
Que es convoquin a les xarxes socials complica conèixer-ne l'origen, però més aviat que tard se sabrà. Els instigadors del Tsunami Democràtic van ser perfectament identificats i es van lliurar de retre comptes davant la justícia perquè els indults i l'amnistia van desactivar les investigacions, però es va saber qui hi havia al darrere, igual que se sabrà qui hi ha darrere de Blocus. Si són uns o altres instigant el cas, ara gairebé és el de menys.
No està clar si les violentes reaccions “antifeixistes” són el mateix que el que s'ha viscut a Barcelona o no. Sorprenen, per exemple, els saquejos a petits comerços i la crema de cotxes a Bilbao, una cosa que no havia passat ni en els moments més durs de les manifestacions pro ETA, per la qual cosa el substrat s'hi assembla, per més que es busqui una altra excusa per sembrar el terror.
L'important és aturar aquests pillatges abans que escalin i se'ns en vagin de les mans, i l'únic camí és deixar clar que no pot sortir de franc participar-hi.
Qui participa en aquests actes s'empara en la massa i, també, en la generositat del nostre sistema penal en general i, molt especialment, envers els menors. El camí per aturar-los és molt senzill, no deixar-ne passar ni una. Qui participa en actes vandàlics o qui s'emporta unes sabatilles i és detingut s'ha d'endur un bon ensurt, prou perquè no repeteixi i perquè digui als seus amics que millor ho deixin estar.
![Ignacio Vidal-Folch y una imagen de los disturbios de Blocus en Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/574416.jpg?p=w:320\/h:240&h=it4upE5U"])
La kale borroka va ser un malson al País Basc per la dificultat d'acabar-hi, fins que l'any 2000 es va legislar adequadament. Els actes vandàlics es van qualificar com a terrorisme de baixa intensitat, sent jutjats per l'Audiència Nacional, s'internava en centres qui no es podia detenir per l'edat, es van il·legalitzar associacions juvenils i es feia civilment responsables dels danys els pares dels detinguts. La por d'anar detinguts a Madrid i d'estar uns mesos internats més la pressió dels pares va fer el miracle i la kale borroka es va acabar.
Aquí cal fer el mateix, detencions amb dies d'internament, judicis ràpids, responsabilitat dels pares i, si això segueix i escala, qualificació de terrorisme a les seves malifetes, perquè això és el que pretenen, atemorir la societat. Cal deixar-los clar que potser la broma no els surti de franc. Només els menors de 14 anys se'n lliurarien, almenys amb el Codi Penal actual.
Vivim en una societat que destil·la bonisme, tant que frega el tontisme. Si els detinguts són menors estrangers no acompanyats, el tractament és molt senzill, perquè és l'Estat qui els dona aixopluc, prohibició de sortir del centre. Si són fills de persones que reben algun tipus d'ajuda, tres quarts del mateix, és l'Estat qui els paga i, per tant, qui els retindria diners pels danys.
Perquè, em temo, que entre els brètols hi haurà pocs estudiants d'enginyeria que visquin a la part alta de la Diagonal. De fet, gairebé totes les convocatòries a les xarxes socials es fan en un mal castellà, gairebé res en català. Hem d'ajudar i integrar, sens dubte, però no hem de ser tan ingenus que trenquin la convivència precisament aquells a qui ajudem i no sapiguem com defensar-nos.
Ja vindran els debats filosòfics respecte a l'educació i al futur dels joves sense futur, dels ni-nis. Ara toca detenir, jutjar i castigar perquè saquejar una botiga no surti de franc. Policies ferits, mobiliari urbà destrossat i botigues saquejades no tenen cap justificació, i menys en una ciutat com Barcelona, que viu del turisme i del comerç. Això, per no dir que estem a un mes de les eleccions generals i aquest clima no contribueix, gens ni mica, a triar amb el cap.
Si no tallem d'arrel el problema, aquest només creixerà i se'ns en anirà encara més de les mans. Això sí que mereix un missatge d'alerta a tota la població.
