Passo de Maricarmen
"La pornogràfica campanya d'imatge dirigida per l'autodenominat "Sindicat de Llogateres" ha estat tan atroz que comencen a sortir els draps bruts d'aquest xiringuito"
Com a ciutadana que paga els seus impostos i compleix amb les seves obligacions, declaro que ja no suporto més el maltractament institucional al qual ens està sotmetent el Govern de l'Estat. Tot està en procés de descomposició en mans de la màfia governamental i, a sobre, els diners que paguem van a mitjans de comunicació públics o subvencionats que ens incrusten cortines de fum per distreure'ns del fet fonamental, que és que ja no som un Estat, sinó una pseudoestructura corrupta i criminal.
Comencem la setmana sabent que, des del grup criminal organitzat que presumptament dirigia l'exsecretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán, compost per personatges com Leire Díez, també coneguda com a "claveguera", es va voler contractar dues bandes de narcos extremenys per amenaçar la jutgessa que va instruir el cas del germà del president Sánchez, ja condemnat. Aquesta mexicanització d'Espanya no ha estat ni esmentada ni, molt menys, condemnada per cap dirigent socialista, la qual cosa implica directament que no els sembla malament i que, per tant, els beneficiava tal cosa.
Els fets són d'una gravetat supina i farien caure qualsevol govern amb un mínim de decència, però, com que aquí ens porten inoculant indecència institucional a la vena gairebé una dècada, hem perdut la capacitat de reacció i, el que és pitjor, la capacitat de supervivència.
També hem corroborat aquesta setmana, perquè saber-ho ja ho sabíem, que les xarxes de tràfic de nenes per a la prostitució s'estan posant les botes amb les nenes utilitzades per a la invasió de Ceuta. Nenes que són responsabilitat directa de l'Estat espanyol i la única protecció efectiva de les quals són les veïnes i veïns del barri del Príncep. I, tot i amb la ciutat envaïda, els veïns i l'alcalde de Ceuta segueixen donant la talla mentre, des de Madrid, en la campanya més vomitiva contra una persona que se'ls ha acudit fer, intenten culpar Vivas.
Hem sabut que l'insigne ministre de Transports, Óscar Puente, el qual és responsable directe de saber que les vies d'Adamuz estaven trencades des de feia mesos abans de l'accident i no les va arreglar, contesta als afectats i familiars dels 46 morts de l'accident ferroviari amb notes fetes amb IA que ni tan sols es molesta a repassar. Jo dic que, ja que està en això, li cedeixi el control de les seves xarxes socials a la IA; almenys, serà més educada.
A més, ens han fet passar vergonya com a país un grupet d'estudiants americans que han preguntat a Pedro Sánchez per tots els desastres i escàndols que l'envolten, inclòs l'enviament de la seva senyora a presó pels tripijocs amb la càtedra de la catedràtica sense estudis. Preguntes que la nostra premsa vergonyosa, però sempre ben regada de diners públics, no s'ha atrevit mai a fer. Se'ls hauria de caure la cara de vergonya a les Anites Pastor, Sílvies Intxaurrondos, Javieres Ruiz i la resta de ruïna comunicativa de torn, que uns simples estudiants els deixin en evidència, en evidència del seu servilisme al poder que els manté.
I tot això que ha passat només en aquesta última setmana ha estat esborrat per el cas d'una senyora gran que vivia feia vint anys a la milla d'or de Madrid pagant dos-cents euros al mes i que ha rebutjat sistemàticament totes les alternatives habitacionals, molt més que dignes, que se li havien ofert. Tant de bo totes les persones vulnerables amb les quals tracto cada dia tinguessin el mateix grau de vulnerabilitat que la senyora Maricarmen, ho dic molt sincerament. Però tot no està perdut perquè la pornogràfica campanya d'imatge dirigida per l'autodenominat "Sindicat de Llogateres" ha estat tan atroz que comencen a sortir els draps bruts d'aquest xiringuito, que potser acaba pitjor del que es podia arribar a calcular.
Mentrestant, Olga es va suïcidar fa una setmana a L'Hospitalet de Llobregat i al “Sindicat de Llogateres”, versió catalana del xiringo, i a tota la premsa catalana els va importar un rave.
Doncs jo em nego a entrar en el joc. Com a ciutadana, exerceixo el meu dret a la legítima defensa i em resisteixo a ser arrossegada per aquestes operacions de màrqueting barat, que inclouen la utilització mesquina de persones amb problemes. M'hi nego. Passo de Maricarmen i de tots els bolets informatius i polítics que vulguin distreure de la situació extremadament greu en què ens trobem com a país.
Em deprimeix molt que una part de la societat encara es deixi portar pel sentimentalisme infantil, especialment moltes dones, mirant el dit anomenat Maricarmen, i no vegi la lluna, que és l'anul·lació total de qualsevol garantia de pau, progrés i seguretat.
Les lleis, els contractes socials, l'ordre judicial i fins i tot la seguretat ciutadana els necessitem molt més els pobres que els rics. Així que aquests criminals “Jocs de la Fam” en què ens ha ficat aquesta classe política a tots els treballadors i treballadores, els uns contra els altres per salvaguardar la misèria que ofereixen, no són casuals i si els rebentem, tal com s'està insinuant últimament, i tal com ja ha passat en altres països, els pitjors parats serem els que menys tenim.
Jo m'hi nego. No compro més circs. No compro més soflames de gent que ha generat el problema i no dona cap solució, precisament perquè només existeix perquè existeix el problema. Per això i perquè els partits polítics estan fins a dalt d'ignorants molt nocius l'únic mèrit dels quals és obeir el cap i prémer el botó. Cosa que podria fer fins i tot un mico.
I no vull marxar sense assenyalar un exemple pràctic de la destrucció que ens envolta. La diputada Ana Vázquez va ser reprimida per ensenyar un esprai pebre al Congrés. Un esprai que moltíssimes dones, i no només a Ceuta (vegeu, per exemple, Barcelona), porten a la bossa. No va fer mal a ningú amb l'esprai, òbviament, però sí va desmuntar el relat del règim. Perquè l'Estat ja no és capaç de defensar les seves ciutadanes, amb la qual cosa ja ha deixat de ser Estat, però el Govern no vol deixar mai de ser Govern, encara que governi la pobresa i el caos.
Per això, passo de Maricarmen.
