Als racistes els importa poc la veritat
"Ignacio Garriga i Silvia Orriols han sortit en tromba. Els importa poc la veritat, i menys que una persona hagi perdut la vida; estan més a gust salivant en la seva islamofòbia"
La xenofòbia, el racisme i la identificació de l'immigrant com a enemic estan a l'ordre del dia. Aquesta setmana passada hem tingut un episodi en què va ser assassinat a Manresa un veí de Castellnou de Bages. L'extrema dreta, la que fa servir la rojigualda i l'estelada, s'ha llençat a la baralla agitnant que la immigració és igual a la delinqüència amb manifestacions incloses. Es donava per fet que l'assassinat l'havien comès uns menors magribins. El mort importava poc, l'important era treure'n rèdit del seu assassinat.
Passades 48 hores, els Mossos no van confirmar l'origen dels assassins. Van dir que eren quatre, tots conflictius i vells coneguts de la policia catalana, i que dos van ser detinguts. Fins aquí el que se sabia. Els mitjans de comunicació van fer la resta alimentant l'extrema dreta que brindava amb cava. Uns afirmaven que eren magribins. Altres que eren espanyols i d'altres més que havien nascut a Catalunya. O sigui que eren catalans però d'origen estranger. Res se sabia amb certesa, però la foguera ja havia estat encesa a Manresa. No debades, les municipals són d'aquí a uns mesos i l'extrema dreta té moltes esperances de fer-se amb l'alcaldia. L'assassinat d'aquest home els ha fet el caldo gros. La veritat? Els dos detinguts són espanyols. Un de pares magribins. L'altre de pares espanyols. L'única realitat és que són conflictius.
Ignacio Garriga i Silvia Orriols han sortit en tromba. Els importa poc la veritat, i menys que una persona hagi perdut la vida; estan més a gust salivant —adjectiu plagiat dels companys de Crónica Global Miriam Saint-Germain i David Expósito— en la seva islamofòbia. Els assistents a les manifestacions estaven convençuts que l'homicidi violent tenia una paternitat inqüestionable: els marroquins. Però en aquell moment no era una veritat constatada.
La Generalitat s'esforça a posar damunt la taula que "Catalunya és avui una societat més segura. La criminalitat ha baixat un 9,9% durant el primer semestre de 2026". I és cert. Tant que els delictes patrimonials i la multireincidència han baixat i el Pla Hèlios, que lluita contra la delinqüència persistent i la detecció d'armes blanques i de foc, ha estat dotat de 1300 nous agents. Bé, però a totes llums insuficient per posar fre a una sensació d'inseguretat que s'agreuja cada dia, fent un repàs de furts, robatoris amb violència o assassinats que troben ressò als mitjans de comunicació.
Les dades de l'atur d'aquesta setmana apunten que l'ocupació es manté amb bon pols gràcies a l'aportació de la immigració. Que la regularització està tenint un impacte positiu perquè moltes persones han abandonat l'economia submergida i han recuperat els seus drets. Visc al barri de Sant Antoni i tinc la meva oficina a Sarrià. Sóc matiner i, a les set del matí, prenent el cafè, em sento com l'únic autòcton. Sud-americans i magribins són els meus companys de taula. Són els que van a treballar a primera hora en obres de tota mena i acompanyar persones grans. Són persones que han arribat al nostre país per millorar el seu futur i el de les seves famílies, i s'ho guanyen amb la suor del seu front.
No han tingut la sort de tenir una mare alcaldessa que els hagi ajudat a trobar una feina. No són delinqüents, són persones. Segurament, en el moment de publicació d'aquest article els Mossos hauran fet la seva feina i sabrem la identitat dels assassins. Serà igual, perquè el mal ja està fet. Alguns, per ocultar les seves misèries, han trobat el seu íntim enemic. El culpable sempre és el diferent. Res de nou. Ho he escrit en aquestes pàgines. Vaig créixer en un barri on hi havia una pintada molt clarificadora: "Aquí es roba en castellà". Era un barri d'emigrants gallecs en la seva majoria, però a la dècada dels seixanta del segle passat érem "els diferents". Els culpables de la inseguretat i els lladres de llocs de treball, que els autòctons d'aleshores no volien ni per casualitat perquè no volien suar la seva samarreta.
El racisme d'una part de la societat catalana ha existit sempre, ahir i avui. Són aquells que qualifiquen les migracions d'"invasió de colons". Avui han canviat el focus, és invasió d'àrabs —"moros" sens dubte, perquè no tenen possibles— i de "sudacas" que ens prenen la feina i trenquen amb la seguretat dels nostres carrers. No ha canviat res. Ens continuem mirant el melic. Ara aquest racisme latent té cara i ulls i està envalentit.
