Marta Planells (The Breath Act): "El nostre propòsit és canviar la manera en què respira la humanitat"
Parlem amb l'empresària sobre el potencial de la respiració com a regulador de les nostres emocions i com a eina capaç de transformar les nostres vides
Contingut relacionat: Laia Pemán: "L'educació transforma vides, fins i tot les salva"
Notícies relacionades
Respirem entre vint mil i vint-i-cinc mil vegades al dia. És un acte tan automàtic que rarament li prestem atenció. Tanmateix, d'ell depèn en gran mesura el nostre equilibri físic i emocional.
Cada inhalació i cada exhalació envien senyals directes al sistema nerviós activant o desactivant certs mecanismes que governaran el nostre dia a dia.
Quan aquesta respiració és superficial, accelerada i bucal --com passa segons els experts a la majoria de la població-- el cos entra en un estat d'alerta permanent que acaba passant factura: ansietat, fatiga, insomni, malalties que es manifesten sense que sapiguem identificar-ne l'origen.
Aprendre a respirar bé no és, per tant, una moda o experiència passatgera reservada a espais de meditació.
“La respiració conscient és l'eina més poderosa que tenim per autorregular el nostre sistema nerviós. I a més és gratis”, afirma Marta Planells.
Neurociència
Planells és fundadora, juntament amb Juan D’Angelo, de The Breath Act, una escola de breathwork (respiració conscient) on ensenyen a reprogramar la nostra manera de respirar unint principis de neurociència i tècniques ancestrals de respiració.
Sap de què parla. Va ser precisament aquesta pràctica el que li va permetre guarir una dolència que els metges havien qualificat d'incurable.
Marta Planells i D'Angelo, fundadors de The Breath
De l'estrès crònic al col·lapse
Abans de crear The Breath Act, la Marta va treballar durant 11 anys com a directiva en una empresa d'oci, viatjant constantment, amb molta responsabilitat i un ritme frenètic.
A això s'hi sumava una càrrega emocional que arrossegava des d'una infància marcada per traumes que, sense saber-ho, la van anar marcant. Als 30 anys va col·lapsar.
Experiència
“Em vaig posar malalta amb migranya crònica diària. Un tipus de malaltia que només pateix un 1% de la població. Era un dolor constant: 24 hores al dia, 7 dies a la setmana els 365 dies de l'any”, explica a Mujeres en Crónica.
Això va paralitzar completament totes les àrees de la seva vida. Va haver de deixar de treballar, just s'acabava de casar i es va quedar embarassada. Va caure en depressió, el seu matrimoni va entrar en crisi i va començar una cerca desesperada de solucions.
Ajuda
“Vaig recórrer primer a la medicina tradicional. Vaig acudir als millors neuròlegs d'Espanya, de cita en cita, de prova en prova. Van provar amb mi tots els tractaments que hi havia al mercat en aquell moment per a la migranya crònica”.
Va explorar fins i tot teràpies alternatives. Res funcionava. “Necessitava trobar algú que em guarís, que tingués la solució als meus problemes”, recorda, conscient ara que aquella cerca va estar mal enfocada des del principi. Sempre mirava cap a fora, esperant que la solució arribés d'una altra persona.
Guarir des de l'interior
El punt d'inflexió va arribar després de la lectura de El placebo ets tu, un llibre del cèlebre doctor Joe Dispenza, que li va fer comprendre que la sanació no era fora sinó en el treball interior.
Va viatjar juntament amb la seva parella a un retir del doctor Dispenza a Cancún en plena pandèmia. I en paral·lel va començar a experimentar amb la respiració conscient, combinada amb meditació i estudis de neurociència, perquè sabia que aquest era el camí.
Xerrada de The Breath Act
"Incurable"
“Gràcies a això vaig aconseguir guarir-me quan els metges m'havien posat literalment l'etiqueta d'incurable”. Recorda amb una precisió gairebé dolorosa l'última consulta amb el seu neuròleg quan li va recomanar resignar-se a viure amb dolor crònic.
Tenia aleshores 32 anys i es va negar a acceptar-ho. “Tenia la certesa que si jo mateixa havia caigut aquí, jo mateixa ho podia transformar”, explica. “I a partir d'aquí, amb molt de compromís i un profund canvi personal, vaig aconseguir transformar-me i guarir-me de la malaltia”. Avui, anys després, porta una vida plena, sense migranyes ni dolor.
Ensenyar a respirar a la humanitat
Aquesta transformació personal els va empènyer a compartir amb el món tot el que havien après. Es van formar amb mentors als Estats Units, ja que a Espanya la respiració conscient gairebé no tenia presència i, quan la tenia, era en cercles reduïts i circumscrits a àmbits “més espirituals”.
Tots dos, molt terrenals i amb un perfil marcadament corporatiu, van entendre que era una eina potent i universal. “Avui tots patim estrès, temes emocionals, tots portem una motxilla a l'esquena”.
Més presència
Així va néixer The Breath Act amb el propòsit de divulgar aquesta pràctica per tot el món de parla hispana. Reconeix que encara que a Espanya costa, cada vegada està calant més i va entrant en diversos àmbits, com l'hospitalari o l'esportiu.
Sectors on precisament l'estrès està a l'ordre del dia. Conscient que és un mal que patim pràcticament tots en major o menor mesura, per a la Marta, la clau no rau en dedicar hores a respirar amb els ulls tancats.
Es tracta d'incorporar la consciència respiratòria als gestos més quotidians: mentre et dutxes, envies un correu electrònic o estàs a la cua del supermercat.
Respirar de forma conscient és fonamental per mantenir l'equilibri físic, mental i emocional
Consciència
“Es tracta que estiguis fent el que estiguis fent, alhora siguis conscient de la respiració”. És a dir, inhalar i exhalar pel nas durant uns pocs segons involucrant el diafragma. Són petits canvis, però també adverteix que prendre consciència requereix esforç.
“Si no hi ha compromís ens quedem en el mateix punt en què estem. Per canviar alguna cosa en tu t'has de comprometre”. I considera especialment importants els primers i els últims minuts del dia. Uns determinaran la resta de la jornada, els altres activaran el descans.
Es tracta, finalment, de prendre consciència del nostre cos, del seu funcionament, de com les nostres accions influeixen en ell però sense haver d'aturar-ho tot. Potser per això el seu objectiu va molt més enllà d'una tècnica.
“El nostre propòsit, des que vam començar The Breath Act, és canviar la manera en què respira la humanitat”.
