Per la dignitat de totes: totes les dones amb les dones de Ceuta
A la manida pregunta de “on són les feministes?”, la resposta és molt clara i, a més, objectivament demostrable: les feministes són amb les dones i nenes de Ceuta"
Fa ja massa temps que les dones espanyoles venim sent utilitzades, políticament prostituïdes i exhibides només per a major glòria dels que es diuen molt i molt feministes, que ens governen i que tenen de feministes el que jo tinc de monja ursulina. I ja n'hi ha prou.
Allà pel 2017, quan la quarta onada del feminisme va començar a aixecar el cap i a prendre els carrers per plantar cara contra el que era un camí directe a la regularització de la prostitució com a “treball sexual”, a la legalització dels “ventres de lloguer” com a mercadeig de carn de nen, i quan la violència masclista no tenia aturador ni preocupació cap, la classe política va decidir crear el Cavall de Troia del feminisme, disfressat de polítiques com Irene Montero, Carmen Calvo, Ada Colau, o col·laboracionistes comunicadores com Cristina Fallarás i un reguitzell d'artistes que l'únic que donen és mandra; en definitiva, tot aquell univers de personatges anodins que pretenien deixar de ser-ho a través de xuclar de la cosa pública.
Amb base principalment a Podemos i els partits independentistes catalans i bascos, totes aquestes arpíes es van dedicar a boicotejar el moviment feminista polític des de dins. Molt ben finançades i molt ben estructurades, comptant amb la candidesa de moltes dones que, amb zero experiència política, van veure en aquestes medradores una esperança de no sé ben bé què. Moltes les van donar suport i algunes encara les donen suport.
La qüestió és que, des d'aquell moment, el feminisme ha estat utilitzat i desgastat per a assumptes que no tenen res a veure amb els drets de les dones, i s'utilitza per defensar causes que són directament antagòniques a la lluita històrica de les dones i per instaurar noves realitats jurídiques que directament minen els nostres drets més bàsics, com la llei del 'sí és sí' o la llei trans.
I tot això s'ha fet des de governs formats per partits els membres més alts dels quals han resultat ser presumptes assetjadors abusadors com Errejón, o puteros més que declarats com Ábalos o el Tito Berni (del qual ja ningú se'n recorda). Cal notar que això de la prostitució és una constant des de 2017 en la institucionalitat d'Espanya. Tanco parèntesi.
Aprofitant el silenci vergonyós de moltes de les dones “al poder” (és el que elles creuen, però de poder, zero) del Partit Socialista, les dones de Podemos i els seus adlàters (Comuns, Sumar, CUP i altres indecències polítiques) han volgut vincular el feminisme a les causes més ridícules i a les figures més esperpèntiques —per exemple, Barbie Gaza a la Flotilla—, en un atac i enderroc constant contra l'existència i la reputació de l'únic moviment polític que sobreviu fora de l'establishment, perquè es tracta d'una qüestió de la nostra pròpia supervivència com a dones.
Ara, amb el que està passant a Ceuta, els nivells d'ensanyament i d'obstinació a arrossegar-nos a les dones pel fang, a la vista de tota l'opinió pública, ja són insuportables.
A la manida pregunta de “on són les feministes?”, la resposta és molt clara i, a més, objectivament demostrable: les feministes són amb les dones i nenes de Ceuta, i també amb les nenes que han arribat a Ceuta fugint d'allò que fa anys que denunciem en la més absoluta soledat: el patriarcat islàmic que la gran majoria d'homes està deixant que s'instal·li al nostre país amb un somriure i una mà a la cintura.
Sí, tots els polítics, uns per interès electoral i altres per estupidesa supina, estan donant màniga ampla a l'aniquilació de la cultura i les lleis i drets europeus a favor d'un moviment polític que és l'islam, l'objectiu natural del qual és substituir la nostra manera de viure i imposar la seva.
Si no fos perquè és una tragèdia, em faria riure cada vegada que veig molt preocupats per les agressions sexuals a Ceuta als mateixos que després van amb el discurs de les “denúncies falses”. És curiós perquè els senyors i senyores de plató i escó d'esquerra ara diuen que a Ceuta les denúncies falses són les de les 17 violacions a nenes.
Que se'n vagin tots a pastar fang. No els necessitem a cap. Exactament igual que el passat 18 d'agost, quan només les feministes van anar a protestar contra el règim del Marroc i a donar suport a les ceutianes davant els consolats del veí. Allà és on són les feministes.
Però, així com no necessitem cap polític, les dones sí necessitem la resta de dones, almenys aquelles que siguin prou autònomes per veure encara la realitat i no hagin lliurat el seu instint de supervivència a qualsevol “mascle alfa” caciquil d'algun partit polític en descomposició.
És una oportunitat per a totes de rescabalar tot el mal que ens han fet com a moviment polític i com a persones compromeses. És una necessitat per a la dignitat de totes que totes les dones estiguem donant suport a les dones i les nenes ceutianes, que no cal que ningú ens expliqui que, dins de la invasió patida, elles a més pateixen les conseqüències de ser per als ocupants menys encara que una bèstia de càrrega. Nosaltres som amb les dones de Ceuta.
I, per cert, també amb les noies que venen fugint del mateix que no volem per a les nostres veïnes. És molt odiós veure arribar nenes adolescents sense vel i que aquí sempre siguin ateses per altres dones amb l'hijab ben encasquetat al cap. Ja n'hi ha prou de blanquejar el que no es pot blanquejar.
Per això, jo personalment convido totes a assenyalar les que, amb el seu silenci infame o el seu discurs bonista, ens posen en vergonya a totes les dones, i a dir-los ben clar que les dones en general i les feministes en particular som amb les dones de Ceuta. Han de saber que, abans que es posés de moda allò que només el poble salva el poble, nosaltres ja practicàvem molt bé el només les dones salvaran les dones.
