El creixement d'Aliança Catalana (AC) és ja un dels fets polítics del moment a Catalunya. El darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) situa el partit de Sílvia Orriols entorn del 15% d’estimació de vot i li assigna entre 23 i 25 escons. La formació que va entrar al Parlament amb el 3,8% dels vots el 2024 s’acostaria així al sorpasso sobre Junts, superant també ERC.

La pregunta, però, no és només quant pot créixer AC, sinó qui està disposat ara a introduir la papereta d’Orriols a l’urna. I les microdades del CEO dibuixen una resposta menys simple del que suggereix l’espectacularitat de l’estimació: només el 18% dels qui avui declaren que votarien Aliança ja la van votar el 2024. Més de la meitat procedeix d’altres partits i gairebé tres de cada deu es van abstenir a les anteriors autonòmiques.

AC sembla estar captant una fracció de l’electorat independentista que comparteix amb Vox l’agenda d’immigració, seguretat i ordre, però expressa aquest malestar des d’una identitat catalana forta, no des del nacionalisme espanyol. És una diferència decisiva: no es tracta que una part del sobiranisme s’hagi fet espanyolista, sinó que una part d’aquest espai ha començat a ordenar les seves prioritats d’una altra manera.

Els nous votants d’AC són menys independentistes que el nucli que ja va donar suport al partit el 2024 —66,4% davant del 75%— i queden molt per sota de Junts, l’electorat del qual arriba al 84,5%. Tanmateix, conserven un catalanisme alt: 7,66 sobre 10, molt a prop dels votants d’ERC i Junts i molt lluny de Vox. També se situen més a la dreta que l’electorat de Puigdemont: 5,8 davant de 4,5 a l’escala ideològica.

La principal transformació no està, per tant, en la identitat, sinó en l’agenda. Entre els qui s’han incorporat a AC, el 51% esmenta la immigració com un dels principals problemes de Catalunya i el 33,6% cita la inseguretat. Són percentatges propers —i fins i tot superiors en seguretat— als de Vox, i molt allunyats de Junts, entre els votants dels quals només el 21% esmenta immigració i el 19% seguretat.

El nou electorat d’Aliança no abandona la identitat catalana, però rebaixa la centralitat de la independència com a projecte polític. En el seu lloc, guanya pes un paquet d’ordre: immigració, seguretat, control i una percepció que els partits convencionals no ofereixen respostes prou contundents. La gran operació d’Orriols no consisteix a espanyolitzar una part de l’independentisme, sinó a dretejar-lo sense obligar-lo a deixar de sentir-se català.

Això permet entendre per què AC pot rebre vot d’antics electors de Junts i ERC sense convertir-se en una versió catalana de Vox. Entre els nous votants que provenen d’altres partits, gairebé la meitat va votar Junts el 2024 i un 21% ERC, però també hi apareixen antics votants del PSC i de Vox. La base de creixement és, per tant, heterogènia, però té un punt de trobada clar: un catalanisme menys centrat en el procés i més receptiu a l’agenda d’ordre.

Ara bé, l’ascens d’Aliança no equival encara a la consolidació d’un electorat plenament fidel. Les dades apunten més aviat a un partit que ha aconseguit mobilitzar un suport intens, però encara permeable. Només el 55% dels qui avui asseguren que votarien AC declara sentir simpatia per la formació. La proporció, a més, és idèntica entre el nucli que ja la va votar el 2024 i els qui s’hi han incorporat després. Ni tan sols la continuïtat electoral garanteix una identificació partidista sòlida.

La segona preferència il·lustra aquesta porositat. Entre els nous votants d’AC, Junts continua sent amb claredat la principal alternativa, amb un 39%; Vox apareix com a segona opció per al 17,5% i ERC per al 9%. Fins i tot un 10% dels nous votants d’AC escolliria Carles Puigdemont abans que Sílvia Orriols com a president de la Generalitat. Aliança ha reunit sota una mateixa marca una part de l’independentisme desencisat i una altra part de la dreta atreta per l’agenda d’ordre, però no ha esborrat les seves lleialtats d’origen.

També importa què esperen aquests electors del partit. La confiança en AC es concentra de manera aclaparadora en la seguretat: el 81,5% dels seus nous votants la considera la formació més capaç d’abordar aquesta qüestió. Però el suport cau al 43% quan es pregunta per economia, al 43% en convivència i al 39,2% en les relacions entre Catalunya i Espanya. No estan comprant encara un projecte integral de govern; estan premiant una oferta política molt concreta.

Hi ha un factor que matisa aquesta fragilitat: la mobilització. Prop de tres de cada quatre votants, tant del nucli com de la nova bossa d’AC, asseguren que anirien a votar amb tota seguretat. El suport a Aliança sembla, per tant, incomplet com a identitat política, però no necessàriament feble com a disposició electoral. AC compta avui amb un vot en bona mesura prestat, però prou activat per traduir-se en escons. La gran incògnita és si Orriols serà capaç de fidelitzar-lo abans que Junts, Vox o fins i tot ERC recuperin part d’aquest espai.