Les Big Tech en nom de Déu
"El tonsurat hispà està acostumat a mantenir sota pal·li el món ignorant"
La majoria social se sent informada a través d'espais promoguts per difusores de falsedats irresponsables. Brussel·les retira les multes per lesionar la competència reformulant el reglament de la protecció de dades, mentre avancen els espais foscos a la xarxa X, Facebook, YouTube, TikTok o Instagram.
S'imposa la malenconia. El depredador ens precedeix i fins i tot ens assenyala l'únic camí acceptable per conviure amb el pensament únic del tecnoautoritarisme. Les grans tecnològiques s'alineen en ordre de batalla, formant la tortuga de les legions romanes, rememorades per Polibi durant les guerres samnites —les tribus del Nord—, un espai impenetrable en què ja no s'accepten ni l'humanisme ni les conquestes socials adquirides democràticament.
L'escala de les Big necessitava un suport sagrat capaç d'omplir el seu sense substància; i l'ha rebut de la cúria espanyola, quan el seu president, Luis Argüello, un conservador de catequesi nacional amb àguila, president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i arquebisbe de Valladolid, ha assenyalat que l'Estat és una “banda de lladres”.
La referència a una banda de lladres beu d'una cita de Sant Agustí que va popularitzar Benet XVI, Ratzinger, prefecte de la Doctrina de la Fe, la preexistent Inquisició de Torquemada. Argüello, aprenent dilecte del capellà Rouco Varela, martell d'heretges, va afegir “a les proves em remeto” i suposo que no són les proves de centenars de delictes sexuals contra menors que l'Església nacional segueix ocultant.
El tonsurat hispà està acostumat a mantenir sota pal·li el món ignorant; viu molt lluny de la literatura profètica anunciadora d'un futur en què les espases forjaran arades i les llances podadores, com ho volia Ernst Bloch (El principi esperança), defensor de la convivència, promontori internacional de la pau.
Amb les seves paraules, Argüello documenta l'assalt a la raó il·lustrada i democràtica que travessa Occident; se situa en la sense raó homòfoba, a l'escenari del Brexit —fruit de la manipulació estadística de Cambridge Analytica— entre l'eix Trump-Facebook i la ingerència il·legal de Putin a Europa.
Els odis nacionals frenen la reacció de la UE, com s'ha vist en el Tractat d'Amistat i Cooperació signat per Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, que aspirava a elevar la relació bilateral al màxim nivell, però que es va trobar amb l'oposició del PP, Vox i l'abstenció de Junts i Podemos, dos emblemes de la convivència tàcita entre el corró neoliberal i l'extrema esquerra, una pinça tòxica.
El poder tecnològic d'empreses com la Palantir de Peter Thiel, que gestiona l'estratègia militar de la Casa Blanca, assenyalen el rumb del conservadorisme dur. La seva justificació evangelista als EUA l'omple de contingut, com mostra també la Contrareforma d'Argüello, una esmena a la totalitat del pontificat de Francesc i molt lluny de la Roma dialogant de Lleó XIV.
